Santa Llúcia es transforma: neix la Nit de les Lletres Catalanes

La Nit de Santa Llúcia, tot un clàssic del calendari cultural, ja és història. La nit de premis literaris que l'any 1951 va néixer a l'empara de la desapareguda llibreria Catalònia de Barcelona, i que Òmnium assumeix des de la seva creació, el 1961, deixarà de fer-se de la manera que s'havia fet durant 74 edicions.

Aquest desembre, de fet, ja no es farà, una decisió llargament meditada, que sorprendrà el sector del llibre i, possiblement crearà controvèrsia entre molts socis d'Òmnium.

La nit de premis com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia sempre es feia al voltant del 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia. A partir de l'any que ve renaixerà, rebatejada com a Nit de les Lletres Catalanes, amb un nou model, més gran i més espectacular, i una primera gala, retransmesa per TV3 i 3Cat després del "Telenotícies vespre", que es farà dissabte 14 de març del 2026 a la Sala Oval del MNAC.

La tria de l'espai no és casual, perquè el mateix escenari del MNAC va acollir les edicions 25 i 50 de les Nits de Santa Llúcia i, l'any que ve, també servirà per recordar la que havia de ser la 75a edició.

La data triada, que no és fixa però que sempre serà a la primavera, tampoc no s'ha escollit a l'atzar. La idea és que la Nit de les Lletres Catalanes faci de "porta d'entrada a la campanya de Sant Jordi" que, com és sabut, se celebra el 23 d'abril.

Per al canvi de model, Òmnium ha buscat la complicitat de l'Institut d'Estudis Catalans, que a partir d'ara també figurarà com a organitzador de la Nit de les Lletres Catalanes. L'acte comptarà també amb el suport del Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i del Departament de Política Lingüística.

Xavier Antich i Teresa Cabré, presidents d'Òmnium i de l'IEC, han comparegut plegats aquest dilluns per anunciar les novetats i explicar els canvis que arriben amb diferents objectius: prestigiar la literatura catalana i, per fer-ho, crear un esdeveniment icònic, i fer visible tota la cadena del sector del llibre i crear nous lectors.

Antich ha assegurat que fan aquest anunci "amb il·lusió, ambició i entusiasme". Per Cabré aquest nou esdeveniment "omple un buit" i serà "un acte col·laboratiu amb tot el sector implicat, exclusivament en català".

També ha intervingut la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, a la part final de l'acte per celebrar que els mitjans públics facin d'altaveu de la cultura i les lletres catalanes. També ha intervingut Eduard Escoffet, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que celebra la voluntat d'arribar a un públic ampli i celebrar tot el sector del llibre, escriptors per descomptat, però també traductors, editors, impressors...

Nou model, nous premis

Amb el canvi de conjuntura política, Òmnium canvia la prioritat dels últims anys en la defensa dels drets civils i polítics de Catalunya i torna a posar el focus en la promoció de la cultura i la llengua catalanes. I, en aquest context, neix aquesta nova Nit de les Lletres Catalanes, que és el gran projecte d'Òmnium per al 2026.

Òmnium i l'IEC volen posar en valor la potència de les lletres catalanes pel que fa a la quantitat i a la qualitat, i ho exemplifiquen amb casos com els d'Eva Baltasar o Irene Solà, que han vist com els seus llibres s'obrien pas, amb premis i diferents reconeixements, al mercat internacional.

La Nit de les Lletres Catalanes també vol posar en valor el pes de les traduccions i la vitalitat que aporten un ric teixit de llibreries, una xarxa sòlida de biblioteques públiques i el miracle cultural dels clubs de lectura.

Un dels miralls que s'ha fet servir per al nou esdeveniment és la nit dels Premis Gaudí, que serveix d'aparador privilegiat de l'audiovisual català. Amb totes les diferències, el que es busca amb la Nit de les Lletres és similar: projecció, prestigi i públic.

Pels organitzadors, l'espectacle televisiu "ha d'agradar a tothom", i ha de ser motiu "d'orgull de país". L'acte també vol mobilitzar el sector de la música i les arts escèniques, "que també treballen amb les lletres".

De l'anterior model es conserven --a obra inèdita-- els Premis Sant Jordi de novel·la, el Mercè Rodoreda de contes i narracions, el Carles Riba de poesia, el Joaquim Ruyra de literatura juvenil i el Folch i Torres de literatura infantil. També es mantindrà el premi Muriel Casals de Comunicació i el premi internacional Joan B. Cendrós a iniciatives o persones que hagin contribuït a la projecció exterior de la cultura catalana.

Amb el canvi, creix la dotació del Sant Jordi de 60.000 a 75.000 i serà el més ben dotat en català.

Per a la nova Nit de les Lletres Catalanes s'incorporen dos premis que, fins ara s'atorgaven en cerimònies independents: el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any, i el premi Montserrat Franquesa de traducció literària, que convoca el PEN català.

I també tres premis que es concediran per primera vegada: el premi Vinyeta FICOMIC al millor còmic en català publicat l'any anterior, el premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica que convoca la Diputació de Barcelona i l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, amb una dotació notòria de 15.000 euros --una herència renovada de l'antic Premi Frederic Roda--, i el premi Lo Somni a l'obra inèdita d'un nou talent literari que convoca l'editorial La Magrana, amb una dotació de 10.000 euros.

Del nou mapa de premis literaris que neix de la mà d'Òmnium i l'IEC queda fora el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que convoca Òmnium en solitari i que seguirà anunciant-se i lliurant-se de forma individual.