Santa Rosa, la petita illa al cor de l'Amazònia que enfronta Colòmbia i el Perú
Només hi habiten 3.000 persones, però l'illa de Santa Rosa, al cor de l'Amazònia, ha reobert velles disputes territorials entre el Perú i Colòmbia.
El conflicte és, almenys per ara, diplomàtic, i ha agafat força amb unes declaracions del president colombià, Gustavo Petro, que han agafat a tothom per sorpresa.
"El govern del Perú ha copat un territori que és de Colòmbia", va assenyalar en un tuit a principis de setmana.
L'illa de Santa Rosa pertany oficialment al Perú, però el tema és més complex: és una de les diverses formacions terrestres que han emergit del riu Amazones en les últimes dècades, arran de la reducció del seu cabal.
Una frontera canviant
Colòmbia i el Perú comparteixen 116 quilòmetres de l'Amazones. A la zona de Santa Rosa, a més, conflueix una triple frontera amb el Brasil.
Bogotà i Lima van firmar un tractat el 1922 --reconfirmat el 1934 amb el Protocol de Rio de Janeiro-- en què van establir els límits territorials.
Però la frontera entre els dos països, com a mínim des del punt de vista geogràfic, és viva: amb la crisi climàtica, el cabal de l'Amazones baixa i les ribes frontereres canvien.
A més, Santa Rosa és cada vegada més a prop de la costa colombiana, concretament del port de Leticia, un important centre comercial i de transport que dona a Colòmbia sortida al riu.
Postures oposades
El govern peruà s'agafa als tractats firmats i diu que no hi ha res a parlar. "De cap manera", ha declarat la presidenta Dina Boluarte aquest divendres:
No hi ha res a tractar amb el nostre germà país del nord, amb els nostres germans colombians, de cap manera.
A més, Lima considera que Santa Rosa forma part de l'illa Chinería, sota el seu control des de l'inici sense oposició de Bogotà.
Però el president de Colòmbia, Gustavo Petro, no veu amb bons ulls que el govern del Perú hagi creat fa poc un nou districte administratiu a l'illa i hi hagi enviat funcionaris.
El mandatari acusa els seus veïns d'ocupar irregularment el territori i assegura que no reconeix la sobirania peruana.
El govern colombià tem que, a la llarga, Leticia perdi l'accés directe al riu.
Per tot això, Petro, que es troba al final del seu mandat i amb una popularitat a la baixa, reclama una negociació per tornar a repartir les illes amazòniques.
A Santa Rosa hi viuen uns 3.000 peruans, que ara es troben al mig de l'escalada entre dos governs enemistats políticament i a milers de quilòmetres.
Els experts hidràulics alerten que el riu baixarà cada vegada menys ple i el terreny continuarà transformant-se.
Boluarte i Petro, vells enemics
La poca simpatia entre la presidenta peruana i el líder colombià no és nova.
Gustavo Petro va donar suport a Pedro Castillo, expresident del Perú, detingut i empresonat després d'haver capitanejat un cop d'estat fallit el 2022.
La crisi política va acabar duent Boluarte a assumir la presidència i Petro va qüestionar-li la legitimitat. Allò ja va originar un conflicte que va acabar amb la retirada mútua dels ambaixadors de cada país.
Quan els dos mandataris van coincidir en l'acte d'investidura del president de l'Equador el maig passat, la peruana va evitar saludar el seu homòleg colombià.
