Santiago Agrelo, l'arquebisbe que va canviar la mirada, a "Signes dels temps"

El franciscà gallec Santiago Agrelo va ser arquebisbe de Tànger del 2007 al 2017. Ara viu a Santiago de Compostel·la i ha vingut a Barcelona convidat per la Tribuna Joan Carrera per parlar "d'Immigrants a la llum de la fe". Ple d'humanitat, profètic i humil, l'arquebisbe Santiago és molt crític amb les polítiques d'estrangeria. I ha denunciat diversos cops les tanques amb concertines a les fronteres de Ceuta i Melilla.

"Abans pensava com la majoria, que els immigrants havien d'entrar legalment, que no està bé que saltin les tanques, que si els hi passa res és responsabilitat seva".

Una visió que va canviar quan va arribar al Marroc i va veure que les persones migrants no tenien drets i vivien en la pobresa.

"Totes les fronteres se'm van esborrar i em vaig transformar. Vaig veure les fronteres com un absurd, una bogeria, un espai d'opressió pels pobres i de negació dels seus drets fonamentals", explica l'arquebisbe emèrit.

No hi ha ni moros ni negres

És important tenir cura del llenguatge, desfer prejudicis i no jutjar. Als ulls de l'Evangeli, a un cristià la frontera li pot ensenyar que "allà s'està ofegant el Jesús en qui creu. Només hi ha un Jesús i són tots aquests pobres que són un amb ell. A la frontera no hi ha ni moros ni negres. Hi ha el meu germà, la meva germana, el meu fill o el meu pare. Si ho veiéssim així les coses canviarien", explica.

Delegació de Migracions

A Tànger l'arquebisbe Santiago va crear la Delegació de Migracions per acollir i ajudar els immigrants. Un equip de la diòcesi anava als boscos i campaments i els portava menjar i roba. "I el cotxe del bisbat sempre s'aturava quan veia immigrants pels camins i els repartíem bosses de menjar". Recorda com a les 3 de la matinada, a la seva habitació, sonava el timbre de l'arquebisbat i baixava a obrir les persones immigrants. Fins i tot va acollir a l'atri de la catedral, durant més d'un any, 250 persones subsaharianes.

Pacte migratori europeu

Diu que "és nefast" el Pacte de Migració i Asil aprovat recentment pel Parlament Europeu, que externalitza fronteres i endureix les condicions dels migrants.

"Demà s'avergonyiran d'haver-lo pactat. Si la Unió Europea hagués invertit a acollir els immigrants, el que han invertit a allunyar-los de les seves fronteres, avui Europa i Espanya serien molt més riques, estables, serenes i ens hauríem evitat milers de morts a les fronteres".

I també dona testimoni del patiment greu, traduït en malalties físiques i mentals i mutilacions que pateixen força persones que volen emigrar per tenir un futur digne. "He vist qui ha perdut un ull, un braç, un peu, o ha perdut el seny", afirma Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger. 

Dos anys de la tragèdia

L'arquebisbe Santiago critica les tanques amb concertines a les fronteres de Ceuta i Melilla i la desinformació que hi ha a les fronteres, on els periodistes no tenen accés. I recorda els immigrants morts durant l'assalt massiu, fa dos anys, a les tanques de Melilla, i com no s'ha fet justícia.

El programa

"Signes dels temps" va encetar el setembre la trenta-vuitena temporada, i és un dels programes més veterans de TV3. Actualment, "Signes dels temps" és dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Eulàlia Tort Brodó és a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació. 

3Cat.cat/signesdelstemps

#SignesdelsTemps3Cat