Sara Berbel, la líder que transforma

Sara Berbel parla clar, amb veu suau i idees fermes. Et mira sempre als ulls i l'acompanya un somriure. És una líder nata. Una dona que treballa per canviar el món. El vol més igualitari i més just. L'he vist com dirigeix cohesionant equips de dones i homes. La respecten, l'admiren. És psicòloga social. De petita llegia i llegia. No li agradaven les nines. Ara escriu. Li trobareu recentment "Imbatibles", escrit amb altres bones professionals, que a més són les seves amigues. Confessa que, si pogués, seria escriptora. És clar que fa una feina molt important: és la nova gerent de l'Ajuntament de Barcelona. El primer càrrec no polític. Gestiona milers de persones.

Fa molt que la conec. Col·laborava amb mi a la ràdio fa molt anys i jo mateixa podia fer coses amb ella en d'altres ocasions.  Quan hi treballes, descobreixes que hi ha altres maneres de dirigir més fetes des de les dones, en horitzontal, amb professionalitat i sensibilitat alhora.

Al "El divan", em diu coses certes que ens fan reflexionar. Com ara: "No es neix sent feminista". O... "hi ha una part de la maternitat que és tabú i que socialment no es pot mostrar: les pors, els disgustos, les contradiccions internes que et genera.... el que veiem a les revistes de bebès són només les alegries". I encara, "a les dones se les ha mirat d'excloure de l'esport i de la cultura". Respecte a les feines de primer nivell: "Quan una empresa no va bé, sovint ofereixen la direcció a una dona: és un regal enverinat. Però s'han d'acceptar els càrrecs si tens un equip per fer els canvis". I em fa somriure en subratllar que "va ser Ginger Rogers la primera de denunciar la bretxa salarial. Deia l'actriu: 'Faig el mateix nombre de passos que Fred Astaire, ballo cap enrere (que és més difícil) i amb talons'".

Orgullosa del seu fill cineasta, Sara Berbel recorda l'àvia d'origen humil que va caminar quilòmetres i quilòmetres carregant un sac de farina perquè la família pogués menjar. Se li neguen un punt els ulls quan parla del pare, que fa poc que ha marxat, i m'agrada quan el marit apareix en la conversa. És llest, aquest home. De ben jove ja va fer veure a la Sara que sabia tant o més que ella qui era Simone de Beauvoir.