25 anys de l'últim partit de l'Espanyol a Sarrià
El 21 de juny del 1997, l'Espanyol va guanyar el València per 3 a 2 i Sarrià va passar a la història del club blanc-i-blau. Dani Sánchez Llibre encara no n'era el president. Va ser-ho, sense gairebé esperar-ho, només sis dies més tard. Recorda amb tristesa aquell últim partit:
No ho oblidaré mai. Aquell dia sempre el portaré dins meu. El que més recordo va ser quan la gent va saltar a la gespa per arrencar-ne un tros i endur-se un record per sempre a casa.
De l'últim dia de Sarrià a la presidència de l'Espanyol
Aquell últim partit de l'estadi de Sarrià, a les portes de Sant Joan de l'any 1997, té un història paral·lela interessant als despatxos, protagonitzada per l'aleshores conseller Dani Sánchez Llibre, que va viure la jornada amb un doble neguit.
En primer lloc, pel fet de ser espectador i còmplice d'aquell trist comiat, amb tot el que això comportava des d'un punt de vista emocional i sentimental. L'altra preocupació estava vinculada a la presidència del club.
L'últim partit a Sarrià va ser dissabte 21 de juny. Només sis dies després, divendres 27 de juny, se celebrava una assemblea extraordinària que havia de servir perquè Francesc Perelló passés el relleu de la presidència a Dani Sánchez Llibre.
El que potser molta gent no sap és que ell no volia de cap manera ser president:
Aquell dia no sabia que seria president. Ho vaig ser al cap de sis dies. A mi no em tocava. Hi havia la línia dels Martorell, la dels Lara i la dels Perelló. Considerava que no em tocava a mi.
El somni d'un nou estadi des del primer dia
Dani Sánchez Llibre va decidir ser el president de l'Espanyol la nit abans de l'assemblea, la nit del 26 de juny. Es va comprometre en principi per tres anys, però ho va acabar sent fins al 2011. I la seva primera gran acció com a president va ser una "patata calenta" de dimensions considerables:
Vaig haver de signar la demolició de Sarrià. No em va agradar gens. Vaig haver de signar i des d'aquell dia, en el moment de la signatura de l'enderrocament de Sarrià, vaig començar a pensar que havíem de construir un estadi nou.
El dia que Dani Sánchez Llibre signava l'enderroc de Sarrià ja somiava i pensava en la construcció d'un nou estadi, que no arribaria a estrenar-se fins al 2009, 12 anys més tard.
Tot i que ben bé podríem afirmar que simbòlicament la primera pedra del RCDE Stadium es va posar aquell estiu del 1997, quan Sarrià tancava definitivament una etapa de gairebé 74 anys d'història.
