"De què defenso el meu client?" Advocats del cas Pujol denuncien falta de concreció de l'acusació

Segona jornada a l'Audiència Nacional del judici a la família Pujol, acusats d'associació il·lícita i blanqueig de capitals. La sessió s'ha centrat en les qüestions prèvies dels advocats de les defenses, que han criticat falta de concreció en l'escrit d'acusació.

"De què defenso el meu client, d'una indefinició?" s'ha preguntat un dels advocats dels empresaris acusats en el cas. Altres lletrats han assenyalat que s'hagi investigat els seus clients per ser amics de la família Pujol.

En aquesta segona jornada, l'expresident Jordi Pujol no s'ha connectat per vídeoconferència, com va acordar dilluns el tribunal després d'avaluar el seu estat de salut. Fonts de la defensa han confirmat que no ho farà fins que li toqui declarar.

El judici es reprendrà dimecres al matí amb la rèplica de la fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat a les qüestions prèvies que han plantejat les defenses. Els primers testimonis no declararan fins al 10 de desembre.

Noves proves de defensa i crítiques a la inconcreció

Ha obert la sessió Pau Ferrer, advocat dels germans Pere, Oleguer, Marta i Mireia Pujol Ferrusola, que ha insistit en la falta de concreció de l'escrit acusatori, com ja van reiterar els lletrats de la família que van intervenir aquest dilluns.

Ferrer ha entregat al tribunal una investigació periodística sobre Florenci Pujol, pare de Jordi Pujol, per provar la tesi de la defensa que els diners que la família va tenir a Andorra durant anys sense declarar provenen d'una herència seva.

A més, ha lliurat una publicació del BOE de 1985 que inclou els noms de contribuents sancionats o investigats per tenir diners a Suïssa, entre els quals Florenci Pujol.

També han intervingut els advocats dels deu empresaris acusats de blanqueig i falsificació documental. I, de nou, l'argument torna a ser que l'escrit de la fiscalia no és prou concret per acusar els seus clients.

"Què faig aquí? Si no em diu quin és el document fals, de què defenso el meu client?", s'ha preguntat Luis Jordana de Pozas, advocat de Bernardo Domínguez. Al seu torn, Carles Monguilod, advocat de l'empresari Gustavo Buesa, ha afegit: "no entenc de què he de defensar el meu client".

Per la seva banda, José María Fuster Fabra, advocat de Josep Mayola, ha indicat que el delicte de blanqueig de capitals s'ha convertit en "el comodí del públic". "Quan no se sap què posar, es posa aquest delicte, però no es diu on és el blanqueig".

L'advocat José Antonio Choclán, que defensa l'empresari Luis Delso, ha posat en dubte els delictes pels quals s'acusa el seu client i ha instat la fiscalia a clarificar-ho: "se'ns diu que vam fer pagaments amb factures falses. Si el fet és pagar, no és un blanqueig".

Al seu torn, el lletrat de l'empresari Carles Sumarroca, Diego Artacho ha demanat la nul·litat de les proves i l'absolució del seu client, i ha denunciat que la investigació de la família va tenir "un caràcter prospectiu" perquè eren "amics i afins als Pujol".

Els set fills de Pujol, presents al judici

A la sessió d'aquest dimarts hi han assistit tots els set fills de Jordi Pujol, tot i que el president del tribunal va acceptar dilluns la petició de les defenses perquè els acusats no siguin presents a la sala cada dia, excepte si es parla d'alguna prova que els afecti.

Pel judici hi han de passar més de 250 testimonis en més d'una quarantena de sessions que s'han programat fins al mes de maig. Les declaracions dels acusats s'esperen per al mes d'abril.

La primera testimoni, Cristina Isabel de Francisco, ja va ser citada el 2015 en una comissió d'investigació sobre el frau al Parlament, però es va negar a declarar perquè ja ho havia fet a l'Audiència Nacional en una causa sobre el primogènit dels Pujol.

Tot i que en el calendari inicial la previsió era que declarés aquest dimarts, les qüestions prèvies s'han allargat més del previst.

Delictes i penes de presó

En el judici, l'Audiència Nacional haurà de dirimir l'origen de la fortuna que els Pujol van tenir a Andorra sense declarar a la hisenda espanyola des de principis dels anys 90 fins al 2014, quan els van regularitzar amb una amnistia fiscal.

Segons la defensa, els diners provenen de la deixa de l'avi Florenci, el pare de Jordi Pujol, però la Fiscalia sosté que són fruit de comissions il·legals que empresaris afins a Convergència pagaven a empreses gestionades pel fill gran dels Pujol.

Per tot plegat, acusa els membres de la família d'associació il·lícita, blanqueig de capitals i altres delictes fiscals. El pare, els set fills i l'exparella del primogènit s'enfronten a penes d'entre 8 i 29 anys de presó, mentre que per als empresaris, les penes que es demanen són de 5 anys per blanqueig i falsificació documental.