Sense canalla no hi ha castells: quina feina fan les colles amb els més petits?

El més valuós d'una colla castellera és, sens dubte, la canalla. El pom de dalt --dosos, acotxador i enxaneta-- són els que coronen cada construcció, i sense ells, com diu la dita, no hi ha castells.

És per això que dins de l'equip tècnic de cada colla hi ha un grup específic que s'ocupa dels més petits, dirigit pel cap de canalla. Dins aquest equip conflueixen persones de diferents perfils, des dels més tècnics fins als més lúdics.

"Quan et proposen --o et proposes-- per ser cap de canalla, has de buscar un grup de persones que formin aquell equip que creus que serà un bon equip per tractar la canalla", explica l'Ona Jané, cap de canalla dels Minyons de Terrassa. "Tant la part tècnica, sobretot, perquè l'objectiu és fer castells, però també la part de gestió de grup, de preparar activitats, les relacions amb les famílies... I també una gestió emocional amb els nens i nenes que també s'ha d'abordar", afegeix.

La gestió emocional dels més petits

Al món dels castells, cada cop es dona més importància a la part emocional, especialment entre els nens i les nenes de les colles, i es treballa al mateix nivell que la preparació més física i tècnica.

"Abans, quan un nen tècnicament estava preparat per fer un castell, ja se'l feia pujar, no es valorava la part emocional", explica la Jèssica Delgado, l'especialista en gestió emocional de l'equip de canalla dels Minyons de Terrassa. Ara ha canviat.

"A la colla sabem que és molt important l'acompanyament emocional", explica Delgado. "És una activitat que requereix molt de treball cap a la precisió, els nens s'han d'enfocar en determinades coses i això s'ha de treballar prèviament. Així com els adults hem après a gestionar-nos emocionalment, els infants tenen unes eines diferents i els hem d'ajudar a crear aquestes eines per poder gestionar el que passa durant tota la temporada".

Els castellers s'estan més temps al local d'assaig que a plaça, i és molt important com passen aquestes hores els petits. "Organitzem l'assaig per zones, i cada quart d'hora canvien d'activitat, i així ens assegurem que els nens no s'avorreixin i no se'ls faci pesat l'assaig", explica l'Ona.

Abans d'una gran diada, es creen grups de treball per preparar els infants pel que es trobaran a plaça, i des de l'equip de canalla intenten que es puguin abstraure de tot allò que no sigui el castell que fan.

Les actuacions a plaça

Durant les diades, l'organitzador de la diada reserva un espai a banda per la canalla. Allà s'organitzen jocs i activitats entre actuació i actuació.

"No podem estar al mig de la plaça perquè hi ha molta gent i seria molt feixuc", explica l'Ona Jané, "però sempre procurem que vagin a veure --i viure-- els nostres castells".

En aquesta zona específica, l'equip de canalla també procura fer molt de treball de grup per fer equip.

I just abans del moment de pujar, cada colla té les seves estratègies per preparar mentalment els integrants del pom de dalt.

La canalla dels Minyons de Terrassa fan una visualització del castell, narrat per un dels membres de l'equip pas a pas igual com es farà a plaça. "Un cop que el cervell ja ho ha visualitzat, el cervell ja ho ha fet, i només falta que ho faci el cos", a punta la Jèssica.

Un castell descarregat va seguit d'una celebració a plaça on la canalla és protagonista, però què passa quan el castell acaba en caiguda?

"A plaça el primer és mirar que tothom es trobi bé i intentem tornar a la calma", explica la Jèssica. "I sobretot, el que fem molt és parlar-ne molt. Durant molts anys hem cregut que no parlar de segons què era millor, i ara hem vist que no és així, i que és bo compartir les emocions."