Com es finança una colla castellera i quines són les despeses principals que tenen

Fer --i anar a veure-- castells és una activitat gratuïta --exceptuant el Concurs de Tarragona, cada dos anys, on els espectadors paguen entrada. Però les colles castelleres han d'afrontar unes quantes despeses per poder dur a terme la seva activitat. Des dels costos dels locals d'assaig al material informàtic, passant pel transport o material de seguretat per als més petits. I totes aquestes despeses requereixen un finançament.

Tot i que cada colla té les seves especificitats, les principals fonts d'ingressos directes de les colles són les subvencions, les quotes que paguen els seus membres, els patrocinis i les actuacions.

Però dins dels pressupostos de cada colla, els percentatges dels ingressos varien substancialment.

La diferència entre una colla gran i una de petita

En el cas de les colles petites, les subvencions acostumen a representar el gruix dels ingressos. És el cas dels Castellers d'Esplugues, on el principal ingrés és el conveni que tenen amb l'Ajuntament d'aquesta localitat i que representa prop del 90% del que ingressen cada any.

Tal com explica la vicepresidenta de la colla, Mari Luz Caparrós, "és el que ens permet organitzar tota la despesa que tindrem".

És un conveni que es renova cada quatre anys, diu, i els serveix per tenir un ingrés assegurat: "Sabem que tindrem aquests diners i que podrem assumir unes despeses concretes".

En aquesta colla els membres paguen una quota simbòlica anual, i també compten amb petits ingressos provinents d'altres subvencions o actuacions comercials, però pel que fa a les actuacions o patrocinis estan més limitats.

"Imagino que una colla gran té més facilitat de trobar finançament, per exemple, d'un espònsor", explica Mari Luz Caparrós. "A nivell de poble sí que podem trobar alguna botiga o comerç que ens ajudi, però les colles grans tenen més visibilitat."

En el cas de les actuacions, en la majoria de casos, les colles petites intercanvien actuacions: una colla actua en una població juntament amb la colla local i després ho fan a l'inrevés.

El cas contrari seria el de la Colla Joves Xiquets de Valls, una de les colles més importants del país. Aquí el gruix dels seus ingressos són les quotes dels membres de la colla i el que reben per les actuacions que fan al llarg de la temporada.

Les subvencions que reben, en aquest cas, no arriben al 10% del total dels ingressos.

En el cas de colles grans, els ingressos són molt superiors als d'una colla petita, però també ho són les despeses, com explica el president de la Joves de Valls, Marc París: "Com a Colla Joves, i sota la marca de Xiquets de Valls i amb el llegat que tenim darrere, òbviament tenim més oportunitats, i en conseqüència, més ingressos que altres colles. Però també és veritat que per gestionar aquesta massa social, també tenim unes despeses superiors a una altra colla que tingui menys massa.

L'assegurança mèdica, la despesa més important

L'activitat castellera requereix una assegurança de responsabilitat civil, assistència sanitària i accidents. Unes assegurances que es contracten de forma conjunta a través de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. I és que precisament "garantir que l'activitat castellera estigui coberta per pòlisses d'assegurances adequades" va ser un dels propòsits principals en la fundació de la Coordinadora.

El cost d'aquestes assegurances, d'uns 600.000 euros anuals, es finança en un 50% amb l'aportació que fa la Generalitat en concepte d'ajuts per a federacions de cultura popular. L'altre 50% ve pel conveni de patrocini entre Estrella Damm i la Coordinadora.

Tot i que no és una font d'ingressos directa, repercuteix directament a les colles, com explica Albert Torres, president de l'entitat. "Sense la Coordinadora, les colles haurien d'assumir-ne una part molt important, si no tota. I sense poder pagar aquestes despeses de l'assegurança, segurament hi hauria moltes colles que haurien d'aturar la seva activitat perquè els seus pressupostos no permeten pagar un cost tan elevat."

I és que, si les colles haguessin d'assumir individualment les assegurances, representaria una despesa d'entre 1.000 i 6.000 euros.

Els drets d'imatges, un altre ingrés indirecte

L'espectacularitat dels castells o l'assoliment de construccions cada cop més difícils ha fet augmentar la popularitat i l'interès per aquesta activitat. I, per tant, també ha augmentat l'interès per veure les retransmissions televisades de les diades.

Les colles castelleres tenen cedits els drets d'imatge a la Coordinadora perquè en faci la gestió.

Aquest any, després de mesos de negociació entre les colles, la Coordinadora ha signat un contracte amb La Xarxa per les retransmissions de les diades castelleres més importants del calendari pel 2025, 2026 i 2027, amb un valor de 140.000 euros.

El pal de paller de les negociacions va ser on es destinaven aquests ingressos i com es repartien entre les colles. Finalment, es va acordar destinar aquests diners al nou Fons de Salut, Seguretat i Cooperació.

Segons explica Albert Torres, "amb això podrem ajudar les colles perquè puguin pagar les ambulàncies a les seves actuacions, els casc de la canalla, o fins i tot pagar una part de les inversions que facin al local en mesures de seguretat com poden ser xarxes, terres atenuats o altres millores que facin el local més segur i accessible per l'activitat castellera."

El repartiment dels diners d'aquest fons, però, no és igual per a totes les colles, i es farà segons el nivell de cada agrupació.