"Sense ficció" estrena "Desemperats. El dolor"
Dimarts 22 de maig a les 21.55, "Sense ficció", estrena un treball d'investigació de Montse Armengou, Ricard Belis i Albert Elfa
sobre les retirades de menors per part de l'administració. En la majoria de casos estan justificades, però el documental aborda les errades del sistema. Centenars de famílies trencades per protocols qüestionables, construïts per protegir els menors.
1 min
Dimarts a les 21.55, el "Sense ficció" estrenarà "Desemparats. El dolor". El primer, dels dos documentals d'aquesta minisèrie. El primer es fixa en aquells casos en què el sistema ha fallat i, per tant, ha provocat una terrible i innecessària situació de trencament familiar.
En el primer capítol, el dolor d'aquestes famílies n'és el protagonista. Un dolor provocat per errades dels serveis mèdics, per les presses dels serveis socials, per les pors mediàtiques del sistema... Pares que no poden recuperar els seus fills fins passats molts anys i que, mentrestant, han d'acceptar un règim de visites escàs i vigilat. Alguns no els recuperen mai.
L'administració, per protegir els menors, ha teixit una sèrie de protocols que s'han de complir. La roda, quan s'engega, costa molt d'aturar.
A les 23.05 emetrà el documental "Qualsevol cosa abans que una puta"
Es pot ser mare i prostituta? Víctima de la violència masclista, Eva-Marree Kullander es va separar de la seva parella. Amb dos nens petits i en trobar-se aviat que no tenia prou recursos econòmics, va treballar com a noia de companyia dues setmanes. En assabentar-se'n, els serveis socials suecs li van treure la custòdia dels nens i la van concedir a l'exparella, tot i tenir antecedents per violència.
L'Eva-Marree va engegar accions legals. Tres anys després, en la primera visita acordada amb els serveis socials, l'exparella la va matar i va ferir mortalment una treballadora social. Al cap de quatre anys, els seus pares encara reclamen als serveis socials i les institucions el dret de visita als seus nets, però no reben resposta ni ningú es digna a rebre'ls.
En el primer capítol, el dolor d'aquestes famílies n'és el protagonista. Un dolor provocat per errades dels serveis mèdics, per les presses dels serveis socials, per les pors mediàtiques del sistema... Pares que no poden recuperar els seus fills fins passats molts anys i que, mentrestant, han d'acceptar un règim de visites escàs i vigilat. Alguns no els recuperen mai.
L'administració, per protegir els menors, ha teixit una sèrie de protocols que s'han de complir. La roda, quan s'engega, costa molt d'aturar.
A les 23.05 emetrà el documental "Qualsevol cosa abans que una puta"
Es pot ser mare i prostituta? Víctima de la violència masclista, Eva-Marree Kullander es va separar de la seva parella. Amb dos nens petits i en trobar-se aviat que no tenia prou recursos econòmics, va treballar com a noia de companyia dues setmanes. En assabentar-se'n, els serveis socials suecs li van treure la custòdia dels nens i la van concedir a l'exparella, tot i tenir antecedents per violència.
L'Eva-Marree va engegar accions legals. Tres anys després, en la primera visita acordada amb els serveis socials, l'exparella la va matar i va ferir mortalment una treballadora social. Al cap de quatre anys, els seus pares encara reclamen als serveis socials i les institucions el dret de visita als seus nets, però no reben resposta ni ningú es digna a rebre'ls.
