"Sense ficció" estrena "Els darrers dies al Vietnam"
L'any 1975, durant els caòtics darrers dies de la guerra del Vietnam, mentre l'exèrcit del Vietnam del Nord s'acostava a Saigon, la resistència del Vietnam del Sud s'anava quedant sense recursos i els diplomàtics i militars dels Estats Units veien com s'acostava el moment de la victòria comunista i, per tant, l'hora de la retirada. Les vides de milers de vietnamites del sud corrien un greu perill, ja que els que quedessin al país i haguessin col·laborat amb els americans s'enfrontaven a l'empresonament en camps de concentració o, fins i tot, a la mort.
Quan les tropes nord-vietnamites es van apropar perillosament a Saigon, l'ambaixador dels Estats Units, Graham Martin, que havia perdut un fill en aquella guerra, es va negar enèrgicament a parlar d'evacuació, tant per no atemorir la població sud-vietnamita, com per una tossuda reticència a admetre la derrota.
Amb la ciutat rodejada pel foc enemic i lluitant contra rellotge, els oficials nord-americans es van trobar davant d'un dilema moral: seguir les ordres de l'ambaixador d'evacuar únicament els ciutadans nord-americans, o ignorar les seves ordres i salvar els homes, dones i nens vietnamites amb qui havien mantingut vincles molt estrets durant els anys viscuts al Vietnam.
Arriscant la seva carrera professional i sabent que possiblement en un futur s'haurien d'enfrontar a tribunals militars, un bon grapat de persones van realitzar un esforç desesperat per evacuar el nombre més gran de sud-vietnamites possible.
Durant els dies previs a l'atac final a Saigon, el capità de l'exèrcit dels Estats Units, Stuart Herrington, va ser un dels agents nord-americans més destacats a desobeir les ordres de l'ambaixador, organitzant l'evacuació i el transport dels seus contactes sud-vietnamites a una base aèria per pujar-los a bord d'un vol de càrrega dels Estats Units cap a les Filipines.
Com que la situació cada cop era més greu, Richard Armitage, oficial del Departament de Defensa, va viatjar a Saigon per desenvolupar un pla que havia d'emportar-se les naus de la Marina dels Estats Units abans que caiguessin en mans dels comunistes. Arribat el dia de l'evacuació, Armitage va descobrir que els mariners vietnamites havien omplert els vaixells amb gairebé 30.000 refugiats sud-vietnamites. Al documental, Armitage recorda: "Vaig pensar que era molt més fàcil demanar perdó que obtenir permís. Així, la decisió es va prendre."
Finalment, el 29 d'abril, l'aeroport de Saigon va ser atacat, i això va obligar a una evacuació immediata. Al sud del mar de la Xina es trobava el vaixell nord-americà U.S.S. Kirk, que formava part de la flota que l'Armada dels Estats Units havia enviat per a l'evacuació dels seus soldats. Ni la tripulació ni el vaixell, amb un únic i minúscul heliport, estaven del tot preparats per al paper que estaven a punt de jugar en la lluita per evacuar la ciutat. Ben aviat, un nombre gairebé interminable d'helicòpters, pilotats per sud-vietnamites, que fugien amb les seves famílies i amics, es van dirigir i aterrar sobre el destructor nord-americà.
Tanmateix, la major part de l'acció en aquell dia fatídic va tenir lloc a l'ambaixada dels Estats Units a Saigon. Milers de sud-vietnamites la van envoltar i escalaven els murs dels recinte per aconseguir una evacuació d'última hora. L'ambaixador Graham Martin va utilitzar recursos nord-americans destinats a la seva pròpia protecció per extreure milers de sud-vietnamites durant un transbord aeri de 18 hores des del recinte de l'ambaixada.
El documental, dirigit per Rory Kennedy, es va estrenar l'any 2014 i va rebre una gran acollida de la crítica i diverses nominacions, entre les quals a millor llargmetratge documental a l'edició dels Oscars d'aquell any, o a millor guió documental pel Sindicat de Guionistes també d'aquell any.
