"Sense ficció" estrena "La insurrecció americana" i recupera "Jair Bolsonaro, el Brasil sota pressió"

"La insurrecció americana"

En una seqüència embogida i increïble, davant els ulls estupefactes del món,  una multitud armada i violenta irrompia a la seu del Congrés dels Estats Units per interrompre el recompte de vots del col·legi electoral. Cinc morts, centenars de ferits i enormes destrosses a l'edifici culminaven un atac de l'extrema dreta a la màxima institució de la democràcia, atiat per l'incendiari discurs del president derrotat a les eleccions, Donald Trump.

Hores abans, i en un míting al davant de la Casa Blanca, Trump havia demanat a milers dels seus partidaris que lluitessin -"com a l'infern"- per revertir la seva derrota. "Si no lluiteu, us quedareu sense país".  Poc després més de dues mil persones -moltes de les quals armades- rebentaven les portes del Capitoli, atacaven policies i personal de seguretat, premsa i funcionaris, i intentaven arribar fins als congressistes, vandalitzant el que trobaven al seu pas mentre proferien amenaces de mort.

Més enllà dels detalls delirants de l'assalt, amb personatges grotescament disfressats, armats fins a les dents i exasperadament agressius, l'atac al Capitoli no va sorprendre els politòlegs, analistes i reporters que han seguit els últims anys l'avenç de l'extrema dreta americana. Un d'ells és el periodista Adam Clay Thompson, que dirigeix i presenta aquest documental del programa "Frontline" de la PBS, la televisió pública dels Estats Units. Fa molts anys que Thompson investiga les activitats dels grups extremistes d'ultradreta, l'augment de crims d'odi i el ressorgiment del moviment suprematista blanc en aquell país. En aquest documental descobreix l'evolució del moviment, ara centrat en la lluita política i el somni d'una insurrecció contra el sistema democràtic.

Guiant-nos en un recorregut pel garbuix de grups ultres radicals als quals el trumpisme ha donat ales i impuls, A. C.Thompson explica per què l'assalt al Capitoli no va ser ni espontani ni imprevisible. "Hi havia signes clars d'alarma que feien esperar un atac violent contra les institucions democràtiques", diu.

Amb un treball d'investigació exhaustiu, documentadíssim i ben contrastat, el documental presenta el moviment extremista d'ultradreta que ha crescut i s'ha anat connectant en els últims anys als Estats Units. Avui, als suprematistes blancs s'hi han afegit neonazis, milícies i faccions radicals, com els anomenats Proud Boys, que s'han dedicat a escampar la seva ràbia i el seu odi als carrers, sovint amb vessament de sang.

L'administració Trump ha ignorat, tolerat o encoratjat aquests grups, mentre el president es limitava a considerar fake news les informacions i advertències sobre la seva perillositat. Al final del seu mandat va fer un pas més: era a ells a qui demanava, a fi de no perdre el poder, que "lluitessin com a l'infern".

El documental comença amb la manifestació suprematista "Unite the Right", a Charlottesville el 2017, on grups feixistes armats van atacar ferotgement els manifestants, la policia no va intervenir i un neonazi va atropellar la multitud amb el seu cotxe i va matar una dona. Poc després, Trump va dir: "Va ser un dia horrible. Ho vaig seguir molt atentament, molt més de prop que la gent, i hi havia un grup en un costat que era dolent, però a l'altre costat hi havia un altre grup que també era molt violent. I ningú s'ha atrevit a dir-ho, però jo us ho dic ara".

Thompson identifica en aquella manifestació alguns dels dirigents que aniran apareixent, en els anys següents, en successives accions i atacs violents contra persones i institucions. Molts d'ells -és una constant- amb lligams amb l'exèrcit o directament en servei actiu. La indiferència de l'exèrcit davant la constatació -denunciada- d'aquest fet és un dels senyals destacats pel documental. També la feblesa dels seus arguments ideològics. Dels Proud Boys, entre els quals hi ha membres afroamericans i llatins, en destaca la voluntat -almenys inicial- de distingir-se dels suprematistes blancs.

El reporter parla amb manifestants a peu de carrer i també n'entrevista els dirigents, en converses a vegades molt tenses. Als Estats Units l'accés obert a les armes, fins i tot a armament sofisticat i molt letal, converteix les manifestacions d'aquests grups en enormes concentracions de persones armades, una imatge que sobta a ulls europeus. Seguint el rastre dels manifestants identificats, Thompson descobreix nombrosos casos de radicals ultres condemnats per agressions i homicidis. Llops solitaris, alguns. Molts altres que actuen en manada.

En conjunt, aquests grups han evolucionat els darrers anys de focalitzar-se en activitats racistes i suprematistes a la lluita política, fet que els ha fet guanyar un suport més ampli entre la població. Sobretot durant l'era Trump.

L'estiu del 2020, segons el periodista, va ser el mateix president Trump qui va encapçalar el moviment de resposta a les protestes per la mort de George Floyd. Ell mateix declarava: "La nostra nació està collada per anarquistes professionals, turbes violentes, piròmans, saquejadors, criminals, amotinats, antifes i gent d'aquesta mena".

Els Proud Boys i altres grups radicals s'ho van prendre com una crida a l'acció, i es van llançar a atacar manifestants. El desordre als carrers va esdevenir un dels puntals de la campanya de Trump per la reelecció.

Diferents investigadors i analistes polítics confirmen i aporten noves informacions a les tesis de Thompson. Efectivament, molts d'aquests extremistes ultres s'han radicalitzat a l'exèrcit. Alguns d'ells formen part d'un curiós grup anomenat Boogaloo Boys, que malgrat el nom no tenen ni la música ni la dansa entre els seus interessos, tot i que es distingeixen per dur camises florejades hawaianes. Sovint, però, les duen a sobre d'uniformes militars. L'estil del grup inclou llegendes iròniques, mems, banderetes amb un iglú… però també escrits de propaganda neonazi, i, sobretot, el desig d'una insurrecció violenta.

Alguns d'aquests grups ja han demostrat la seva capacitat per dur a terme accions molt violentes. Elizabeth Neumann, una de les màximes dirigents de la lluita antiterrorista de l'administració Trump, va intentar advertir la Casa Blanca del perill creixent que representava l'extremisme ultradretà, "però el president i els seus aliats asseguraven que el perill real venia de Black Lives Matter i grups com Antifa" (un moviment d'esquerres, antifeixista i antiracista, descentralitzat i sense historial criminal). "Saps on és el perill real?" diu Neumann. "És a la dreta. És en el moviment suprematista, en les milícies antigovernamentals. En els Bogaloo Boys. No és al moviment antifeixista". I Trump no es conformava amb ignorar aquell perill, sinó que va incitar l'extremisme. Neumann va acabar dimitint l'any 2020, frustrada perquè ningú volia escoltar les seves advertències. Poc després, es descobria un complot d'una milícia ultra per segrestar i executar la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, a qui Trump considerava indesitjable.

Al llarg del documental es van descobrint altres grups i milícies de noms sonors i fantasiosos, com els Wolverine Watchmen,  l'American Guard o xarxes com els Three Percenters, que es consideren part d'un reduït nom de patriotes disposats a protegir els americans de la tirania dels governs. Com diu Mike Dunn, líder dels Boogaloo Boys, "som les milícies modernes, els únics prou bojos per actuar de veritat".

En un món a l'inrevés difícil d'entendre, aquests grups estan convençuts que els Estats Units estan a punt de caure sota la tirania, una tirania que identifiquen amb l'antiracisme, les millores laborals, el feminisme, el control de les armes o la seguretat social. Tot el que representi control de l'Estat -o la col·lectivitat- sobre la llibertat individual. Segons ells, combatre aquesta tirania dona sentit a una revolució contra el govern -contra el sistema democràtic en general, òbviament no contra Trump- per alliberar el poble americà, costi les morts que costi. Una revolució que consideren ja inevitable.

La derrota electoral de Donald Trump no podia més que radicalitzar aquests grups, més encara quan el mateix president feia mesos que proclamava la seva por que li robessin les eleccions. Una setmana després dels comicis els seus partidaris ja es manifestaven al carrer per la revocació dels resultats. Entre ells, òbviament, els més extremistes, vandalitzant símbols antiracistes, atacant els periodistes, agredint qui intentés aturar-los. El moment de la desitjada insurgència potser era a prop.

Un mes més tard, el 6 de gener, el mateix Trump els anima a concentrar-se davant el Capitoli. "Amb feblesa no salvareu mai el vostre país. Heu de mostrar força, heu de ser forts. Hem vingut a demanar al Congrés que faci el que cal fer".

Els membres de les milícies, que avui no van d'uniforme, es barregen amb la multitud que empeny cap el Capitoli i s'obren pas al capdavant d'una turba enfurismada. La policia i els serveis de seguretat, agafats per sorpresa, són incapaços d'aturar-los. Durant hores, la massa insurrecta controla la seu de la democràcia parlamentària americana. Els congressistes s'amaguen, fugen per la porta de darrera, temen -i amb raó- per les seves vides. Trump, com era previsible, ni s'ha acostat al Capitoli. Òbviament, després dirà davant del Comitè que investiga els fets que ell no hi té res a veure.

En els dies posteriors, la confusió i la ràbia s'escampen entre els polítics atacats, que es planyen del silenci i la inacció de cossos com l'FBI o l'exèrcit davant el que ara reconeixen com una amenaça real. La nova administració demòcrata de Joe Biden promet investigar i arribar fins el fons. Ho farà?

El cert és que, com conclou el documental, l'extrema dreta ha estat part de l'escena americana durant dècades, evolucionant constantment: si tres o quatre anys enrere era el moviment suprematista blanc qui ressorgia i tibava de la resta, ara són les milícies armades insurgents -no per pintoresques menys perilloses- qui s'apropia de la insatisfacció política i la desesperança de milions d'americans.

Fitxa tècnica

Guió i direcció: Richard Rowley
Producció: A.C. Thompson, Karim Hajj i Jacqueline Soohen
Muntatge: Jacqueline Soohen i Steve Audette, ACE
Direcció de fotografia: Richard Rowley i Karim Hajj
So: Rocky Slaski i Doug Dunderdale
Música: Brian McOmber

"La insurrecció americana" és una producció de A Frontline i Midnight Films en associació amb ProPublica i Berkeley Journalism's Investigative Reporting Program.

"Jair Bolsonaro, el Brasil sota pressió"

Dos Brasils radicalment diferents s'enfronten el 2 d'octubre pel seu futur. Jair Bolsonaro fa quatre anys que és al poder, amb el suport de les forces més conservadores del país: els militars, els terratinents i els evangèlics. Les enquestes auguren ara el seu ocàs. Si és així, intentarà mantenir-se al poder a la força?

Des de la seva elecció el 2018, Jair Bolsonaro no ha parat de provocar. Sobre l'Amazònia, sobre feminisme, sobre l'avortament, sobre l'homosexualitat, les armes, la pandèmia, l'emergència climàtica... Bel·ligerant i ultraconservador, representa un Brasil que era desconegut a l'escena internacional, però que sempre ha existit. Bolsonaro no va arribar al poder per casualitat, i els seus partidaris, incondicionals, de totes les classes socials, el veuen com un salvador de la nació.

Pocs dies abans d'unes eleccions clau, el documental ofereix el retrat d'un líder més que complex. Però, en realitat, és el retrat d'un "altre" Brasil. Com diu la periodista brasilera Thais Oyama: "Hi ha una gran part del Brasil que no només es reconeix en Bolsonaro, sinó que s'hi assembla molt".

Si Bolsonaro va arribar al poder, va ser pel suport de les forces més conservadores del país: els militars, els terratinents i els evangèlics. L'especialista d'extrema dreta Benjamin Teitelbaum explica que les faccions més radicals del seu govern "s'oposen a tot allò que està lligat al progrés, però a un nivell filosòfic molt profund. No creuen en el progrés a través de la ciència, la innovació, l'organització de la societat. No creuen en les institucions modernes com les universitats, els mitjans de comunicació... El seu objectiu és fer-nos tornar al passat".

Bolsonaro ha negat la pandèmia i ha debilitat l'estructura construïda durant anys per protegir el medi ambient i frenar la desforestació de l'Amazònia. Durant el seu mandat, una àrea de la selva amazònica de la mida de Bèlgica ha estat arrasada amb total impunitat. Ha protagonitzat una croada contra els valors progressistes i ha polaritzat més que mai la societat brasilera.

Amant del conflicte, l'encara president ha explotat les emocions, amb l'ajuda de les xarxes socials i la difusió de vídeos d'impacte. Ha cridat molt, ha atiat l'odi contra les esquerres i contra els mitjans de comunicació. No ha tingut cap problema a manifestar-se obertament homòfob, masclista o racista. Però continua sent rebut com una estrella de rock pels seus fidels partidaris.

Ara, totes les enquestes el donen com a perdedor davant de Luiz Inácio Lula da Silva, l'expresident decidit a reconquerir un país dividit com mai i on un de cada tres brasilers pateixen precarietat alimentària. Però Jair Bolsonaro ja ha advertit que, en cas que perdi, no acceptarà els resultats, i així es fa mereixedor del seu sobrenom "el Trump dels tròpics". "Si les eleccions no es fan de manera transparent i democràtica, no hi haurà hagut eleccions. Vosaltres sou el meu exèrcit, el nostre exèrcit!", arenga Bolsonaro davant de milers dels seus seguidors.

El xoc de titans és imminent: dos homes, dos Brasils. Un clima molt tens s'ha estès durant tota la campanya electoral. Els dies posteriors a les eleccions posaran a prova la força de les institucions del Brasil i de la democràcia del país més gran de l'Amèrica Llatina.

"Cal vigilar la policia militar i les milícies per veure fins on està disposada a arribar aquesta gent per sembrar el caos, perquè aquest és l'estil típic de Bolsonaro: treure profit del caos". Sylvio Costa, politòleg

"El bolsonarisme continuarà sense Bolsonaro, potser amb un altre nom, amb una altra cara, però és com si ell hagués destapat una ampolla que ja estava en plena ebullició. Va donar veu a tot un grup de gent". Thais Oyama, autora de "Tempesta. El govern Bolsonaro: crisis, intrigues i secrets"

Dirigit per: Ingrid Piponiot i Laetitia Rossi
Produït per: Babel Doc/France tv

 

Els títols de la col·lecció "La insurrecció de l'extrema dreta", a TV3 a la carta

A més de les dues estrenes del "Sense ficció", els títols que s'inclouen en aquesta recopilació de TV3 a la carta són:

"Amenaça totalitària"

Aquest documental entra en el món de l'extrema dreta d'Espanya, Itàlia i Suècia, i analitza les causes del seu creixement, com entra a les institucions i marca l'agenda política. El masclisme, la xenofòbia, el populisme, el patriarcat o l'autoritarisme són presents en idearis de partits que no es consideren ultradretans.

"Amenaça totalitària" (2019) és una producció del "Sense ficció", dirigida per Albert Elfa i Ricard Belis.

Publicat al catàleg permanent de TV3 a la carta
https://www.3cat.cat/3cat/amenaca-totalitaria/video/5862766/

"Arriba España"

Reportatge del "30 minuts" que analitza el fenomen de la ultradreta, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12-O, però que davant del repte independentista s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i ciutadans.

"Arriba España" (2018) és una producció de TV3, dirigida per Jordi Regàs i Sara Segarra.

Publicat al catàleg permanent de TV3 a la carta
https://www.3cat.cat/3cat/arriba-espana/video/5768163/

"La mort de Guillem"

Ficció que narra la història real de Guillem Agulló i Salvador, un jove antifeixista i independentista assassinat d'una punyalada al cor per un grup de neonazis l'11 d'abril del 1993 al municipi valencià de Montanejos. Destrossats, els seus pares lluitaran perquè no es manipuli la seva mort i aquesta no sigui considerada fruit d'una simple baralla entre bandes. El camí, ple d'amenaces i enmig d'una guerra bruta mediàtica, estarà a punt de destrossar la família, que aprèn a viure fent el dol per la mort d'un fill mentre lluita per la seva memòria.

"La mort de Guillem" (2020) és una producció de Som*Batabat, Lastor Media i Suica Films, en coproducció amb TV3 i À Punt
Direcció: Carlos Marques-Marcet
Intèrprets: Pablo Molinero, Gloria March, Jany Collado, Mar Linares, Bàrbara Calatayud, Xavi Giménez , Diego Braguinsky, Jordi Bateller, Carles Martínez i Miguel León

Publicat al catàleg permanent de TV3 a la carta
https://www.3cat.cat/3cat/la-mort-de-guillem/video/6061697/

"No tornaran a passar, l'antifeixisme"

Reportatge de "Quan arribin els marcians" que mostra com una nova onada d'extrema dreta torna a amenaçar els drets democràtics de diversos països europeus. Les principals agències d'intel·ligència d'estats membres de l'OTAN consideren el terrorisme inspirat pel feixisme o el supremacisme blanc com la principal amenaça per a la seguretat interior. Alhora, no deixen de succeir-se diferents agressions tenyides d'ideologia ultradretana.

"No tornaran a passar, l'antifeixisme" (2021) és una producció de TV3.

Publicat al catàleg permanent de TV3 a la carta
https://www.3cat.cat/3cat/no-tornaran-a-passa-lantifeixisme/video/6104563/

Marie Le Pen, a "Quatre gats"

Entrevista en profunditat a la líder del Front Nacional francès, Marine Le Pen, emesa al programa "Quatre gats". Una política, acusada de racista i d'extrema dreta, i que ella mateixa s'anomena antisistema.

El periodista Ricard Ustrell, acompanyat per l'actor Sergi López, s'acosta a Marine Le Pen per abordar el fenomen de l'extrema dreta i el racisme des de dins. Però també amb veus crítiques i alternatives, que proporcionen elements de contrast per analitzar amb perspectiva el discurs de Le Pen.

Una producció de TV3 en col·laboració amb La Manchester i amb direcció de Ricard Ustrell.

Publicat al catàleg permanent de TV3 a la carta
https://www.3cat.cat/3cat/marine-le-pen/video/5800776/

"Odi, del sentiment al delicte"

L'odi és un sentiment corrosiu que es pot convertir en delicte. Els discursos intolerants s'han disparat a les xarxes socials i alguns partits els legitimen públicament. La via punitiva s'ha demostrat insuficient per combatre el discurs d'odi i discriminació. Per això, els especialistes coincideixen que s'han de desmuntar les llavors de l'odi: la por, la desconfiança, els prejudicis, la discriminació... per tal d'evitar que es cometin atacs físics i verbals.

El documental, de Carles Prats i Joan Carles Villacreces, és una producció de TV3.

Disponible a TV3 a la carta fins el 15 de novembre del 2023
https://www.3cat.cat/3cat/odi-del-sentiment-al-delicte/video/6128941/

 

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio