"Separats per Trump, reunits per Biden", a "30 minuts"
El diumenge 11 de juliol, a les 22.15, "30 minuts", a TV3, emetrà la producció aliena "Separats per Trump, reunits per Biden", on la periodista Sarah Ferguson fa una recerca del cas de la Keldy a Hondures i és testimoni del moment del retrobament amb els seus fills. Una reunificació familiar d'una de les moltes víctimes del pla secret de separació de famílies a la frontera de l'administració de Trump.
4 min
Keldy González Brebe és una dona hondurenya que ha estat quatre anys sense veure els seus fills. Els van separar d'ella a la frontera dels Estats Units l'any 2017, i van ser un del miler de casos de separació de famílies que va imposar el president Donald Trump.
El nou govern dels Estats Units intenta tornar a unir aquestes famílies separades i la Keldy ha estat una de les primeres mares que han pogut tornar als Estats Units i retrobar-se amb els seus fills.
La reunificació de famílies l'empeny, entre d'altres, la Unió per les Llibertats Civils, una organització que treballa des de fa més de 30 anys pels drets de les persones migrades.
El cas de la Keldy és un dels primers que la Unió per les Llibertats Civils va poder documentar. Se sap que van arribar a separar més de 5.500 nens i nenes, centenars dels quals eren molt petits. També s'ha pogut documentar que l'administració Trump havia demanat que es pressupostés la separació d'uns 26.000 infants, un pla secret de separació de famílies a la frontera, que Trump va encarregar als seus assessors a començament del seu mandat.
Abans de fugir d'Hondures, la Keldy feia de pastora de la seva Església evangèlica. L'any 2017, la Keldy i la seva família van emprendre el camí cap als Estats Units, travessant Hondures, Guatemala i Mèxic fins a la ciutat fronterera de Puerto Palomas. El 20 de setembre d'aquell any, la Keldy i dos dels seus fills, el Mino, de quinze anys, i l'Erick, de tretze, juntament amb un guia pagat, van travessar la frontera, van entrar a Nou Mèxic i es van lliurar a la policia de fronteres. La Keldy va demanar asil, però els funcionaris d'Immigració dels Estats Units no l'hi van acceptar i la van repatriar, fet que la va separar dels seus fills.
A Hondures, la família de la Keldy va ser víctima de la violència que es viu al país. En sis anys, van assassinar quatre germans seus i una cunyada. I després la van amenaçar a ella i els seus familiars directes. Les amenaces de mort a la Keldy van començar després que declarés contra els tres homes que van matar l'Óscar, el quart germà seu que va morir assassinat. El resultat va ser que tres homes van ser condemnats a disset anys de presó per aquest assassinat.
L'any 2012, quan van matar l'Óscar, el nombre d'assassinats va ser elevadíssim a Hondures. Hi va haver 7.176 homicidis i les bandes van consolidar el seu control del territori. Un altre document confirma que la Fiscalia va considerar la Keldy testimoni protegit quan es van multiplicar les amenaces de mort contra ella després de la condemna dels tres homes. Finalment, es va veure obligada a abandonar el país i buscar refugi als Estats Units. L'objectiu de la Keldy era anar a Filadèlfia, on viu la seva mare, que des de fa quatre anys és qui cuida els seus fills.
La Keldy té un germà que encara viu a Hondures, el Danilo, que diu que a la Keldy no li perdonaran mai que aconseguís que els assassins fossin castigats. La informació que la Keldy va donar a la policia va possibilitar la condemna d'un narcotraficant a 20 anys de presó.
El jutge que va ordenar que deportessin la Keldy dels Estats Units a Hondures tot i saber el perill que corria la seva vida, té fama de rebutjar el 90% de les peticions d'asil. Després de quatre anys separada dels seus fills, el 26 d'abril passat, mentre feia les pregàries diàries, la Keldy va sentir que li arribava un missatge al mòbil: era la confirmació que tenia permís per entrar als Estats Units i posar fi als anys de separació. En el reportatge "Separats per Trump, reunits per Biden", la periodista Sarah Ferguson fa una recerca del cas de la Keldy a Hondures i és testimoni del moment del retrobament amb els seus fills, una reunificació familiar que posa fi a un trist experiment que va fer replantejar als Estats Units el seu concepte d'ells mateixos.
Un reportatge de Sarah Ferguson
Imatge: Bruno Federico
Una producció de Foreign Correspondent (ABC Austràlia)
tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts
Sant Joan Despí, 9 de juliol del 2021
El nou govern dels Estats Units intenta tornar a unir aquestes famílies separades i la Keldy ha estat una de les primeres mares que han pogut tornar als Estats Units i retrobar-se amb els seus fills.
La reunificació de famílies l'empeny, entre d'altres, la Unió per les Llibertats Civils, una organització que treballa des de fa més de 30 anys pels drets de les persones migrades.
El cas de la Keldy és un dels primers que la Unió per les Llibertats Civils va poder documentar. Se sap que van arribar a separar més de 5.500 nens i nenes, centenars dels quals eren molt petits. També s'ha pogut documentar que l'administració Trump havia demanat que es pressupostés la separació d'uns 26.000 infants, un pla secret de separació de famílies a la frontera, que Trump va encarregar als seus assessors a començament del seu mandat.
Abans de fugir d'Hondures, la Keldy feia de pastora de la seva Església evangèlica. L'any 2017, la Keldy i la seva família van emprendre el camí cap als Estats Units, travessant Hondures, Guatemala i Mèxic fins a la ciutat fronterera de Puerto Palomas. El 20 de setembre d'aquell any, la Keldy i dos dels seus fills, el Mino, de quinze anys, i l'Erick, de tretze, juntament amb un guia pagat, van travessar la frontera, van entrar a Nou Mèxic i es van lliurar a la policia de fronteres. La Keldy va demanar asil, però els funcionaris d'Immigració dels Estats Units no l'hi van acceptar i la van repatriar, fet que la va separar dels seus fills.
A Hondures, la família de la Keldy va ser víctima de la violència que es viu al país. En sis anys, van assassinar quatre germans seus i una cunyada. I després la van amenaçar a ella i els seus familiars directes. Les amenaces de mort a la Keldy van començar després que declarés contra els tres homes que van matar l'Óscar, el quart germà seu que va morir assassinat. El resultat va ser que tres homes van ser condemnats a disset anys de presó per aquest assassinat.
L'any 2012, quan van matar l'Óscar, el nombre d'assassinats va ser elevadíssim a Hondures. Hi va haver 7.176 homicidis i les bandes van consolidar el seu control del territori. Un altre document confirma que la Fiscalia va considerar la Keldy testimoni protegit quan es van multiplicar les amenaces de mort contra ella després de la condemna dels tres homes. Finalment, es va veure obligada a abandonar el país i buscar refugi als Estats Units. L'objectiu de la Keldy era anar a Filadèlfia, on viu la seva mare, que des de fa quatre anys és qui cuida els seus fills.
La Keldy té un germà que encara viu a Hondures, el Danilo, que diu que a la Keldy no li perdonaran mai que aconseguís que els assassins fossin castigats. La informació que la Keldy va donar a la policia va possibilitar la condemna d'un narcotraficant a 20 anys de presó.
El jutge que va ordenar que deportessin la Keldy dels Estats Units a Hondures tot i saber el perill que corria la seva vida, té fama de rebutjar el 90% de les peticions d'asil. Després de quatre anys separada dels seus fills, el 26 d'abril passat, mentre feia les pregàries diàries, la Keldy va sentir que li arribava un missatge al mòbil: era la confirmació que tenia permís per entrar als Estats Units i posar fi als anys de separació. En el reportatge "Separats per Trump, reunits per Biden", la periodista Sarah Ferguson fa una recerca del cas de la Keldy a Hondures i és testimoni del moment del retrobament amb els seus fills, una reunificació familiar que posa fi a un trist experiment que va fer replantejar als Estats Units el seu concepte d'ells mateixos.
Un reportatge de Sarah Ferguson
Imatge: Bruno Federico
Una producció de Foreign Correspondent (ABC Austràlia)
tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts
Sant Joan Despí, 9 de juliol del 2021
