Seqüencien per primer cop el genoma d'un home de l'antic Egipte: un terrissaire de fa 4.800 anys

40 anys després dels primers intents, els científics han obtingut per primera vegada la seqüència completa del genoma d'un humà de l'antic Egipte.

Al contrari del que es podria esperar, el que ha fet possible aquest avenç no ha estat una mòmia, sinó de les restes d'un home enterrat en una urna de terrissa, que va morir abans que l'embalsamament fos una pràctica habitual.

L'individu en qüestió és el conegut com a home de Nuwayrat, localitat on va ser trobat el seu esquelet.

A partir de l'anàlisi de l'ADN extret d'un queixal i l'estudi de les seves restes òssies, els investigadors de l'Institut Francis Crick i la Universitat John Moores de Liverpool (LJMU) han pogut saber qui va ser, quins van ser els seus orígens i quin aspecte tenia.

A més a més, el seu estudi, que ha estat publicat a la revista Nature, conclou que una part de la seva ascendència procedia de Mesopotàmia. Un fet que constitueix la primera evidència antropològica de la connexió cultural i migratòria de l'Orient cap a l'antic regne egipci.

El clima i l'embalsamament

Des que el 1985 el genetista evolutiu i premi Nobel Svante Pääbo va publicar a Nature els primers intents de seqüenciar el genoma dels antics egipcis, molts científics havien intentat acomplir aquesta fita.

"El clima del nord d'Àfrica accelera la descomposició de l'ADN i el procés de momificació també", diu en un article a Nature Pontus Sckoglung, paleogenetista de l'Institut Francis Crick, que no tenia gaires expectatives d'extreure ADN antic de les dents de l'home de Nuwayrat.

Per sort, l'enterrament d'aquest individu dins d'una urna de terrissa en una tomba excavada al vessant d'un turó a Nuwayrat, una localitat 265 quilòmetres al sud del Caire, vora el Nil i a prop de Beni Hasan, va permetre preservar prou les restes.

Concretament, van ser excavades per l'arqueòleg John Garstang a les primeries del segle XX, quan el país africà encara era un protectorat britànic. Des d'aleshores, han passat per diferents institucions britàniques fins a arribar al Museu Mundial de Liverpool, on es troben actualment.

Què ens diu l'ADN de l'home de Nuwayrat?

En primer lloc, la presència del cromosoma Y indica que les restes pertanyen a un home. L'anàlisi genètica també revela que la major part de la seva ascendència provindria dels primers agricultors neolítics del nord d'Àfrica de fa 6.000 anys.

Tot i això, el 20% de l'ADN restant vindria d'avantpassats originaris de Mesopotàmia, bressol de la civilització sumèria i d'on van sorgir els primers sistemes d'escriptura i tècniques com la ceràmica, dels quals, juntament amb les d'altres poblacions, s'haurien nodrit la cultura i la civilització de l'antic Egipte.

En aquest sentit, cal destacar que és la primera prova genètica que poblacions d'Orient es van traslladar a Egipte i es van barrejar amb els pobladors locals.

"Esperem que les futures mostres d'ADN de l'antic Egipte puguin aportar més informació sobre quan va començar precisament aquest moviment des de l'Orient Mitjà", diu la investigadora Adeline Morez, primera autora de l'estudi.

Malgrat que encara podria ser un cas aïllat, els investigadors no creuen que es tracti d'un immigrant. Així ho valoren els científics, que assenyalen que les anàlisis químiques de les seves dents relacionades amb la dieta i el medi ambient demostrarien que hauria nascut i viscut tota la seva vida a Egipte, on va morir a l'edat força avançada de 60 anys.

L'home de Nuwayrat va viure fa entre 4.500 i 4.800 anys, l'època que es va construir la primera piràmide, la piràmide esglaonada de Saqqara, entre les dinasties tercera i sisena (entre el 2686 i el 2181 aC). Una etapa històrica de gran progrés que va donar pas, del primer període dinàstic, a l'Antic Regne i de gran interès pels arqueòlegs.

Què ens diuen els ossos? Era terrissaire

Les restes òssies revelen que aquest home va tenir una vida de treball dur. En aquest sentit, als ossos hi ha indicis que podria haver treballat com a terrissaire o en un ofici que requerís realitzar moviments similars, és a dir, passar llargs períodes de temps assegut a terra amb les extremitats estirades. Així mateix, patia una artritis substancial al peu dret.

Tenint en compte el seu ofici, als experts els sorprèn el fet que tingués un enterrament de classe alta. "Suggereix una certa meritocràcia en la societat egípcia d'aquella època", diu en un article de la Universitat de Liverpool el professor d'antropologia i arqueologia Joel Irish, segon autor de l'estudi: