Setge a la canya americana, l'espècie invasora que provoca inundacions a les rieres
"Els veïns ens diuen: què hi heu fet a les Cinc Sènies? I els responem: no hi hem fet res; és que abans no les vèieu". Elisabet Ruiz, regidora de Planificació Territorial de l'Ajuntament de Mataró, ha tingut aquesta conversa força ocasions les darreres setmanes quan s'ha mogut pel barri de Rocafonda.
Ben a prop de les cases hi passa la riera de Sant Simó, un recorregut que, fins fa ben poc, estava completament saturat de canya americana, l'espècie invasora que satura rieres arreu de Catalunya. "N'hi ha tanta, que fa petites illes que provoquen taps d'aigua. Quan plou molt, sobreïx", explica Ruiz.
Per això, a la capital del Maresme, han tirat endavant el pla de reforma d'aquesta riera. N'han netejat 20.000 metres quadrats, gràcies a un programa finançat amb fons europeus.
D'on ve la canya americana?
Les canyes americanes ("Arundo donax"), originàries d'Àsia i el Mediterrani oriental, s'han convertit en una de les principals preocupacions a les zones fluvials de Catalunya.
Creix ràpidament, s'estén amb gran facilitat i ocupa grans superfícies, bloquejant el flux d'aigua i dificultant el drenatge de les rieres.
Quan plou de manera intensa, les canyes acumulen aigua en les seves estructures.
L'únic remei és extirpar-la. La feina és laboriosa, perquè per evitar que la canya reaparegui al cap de poc temps cal arrancar-ne les arrels.
Una lluita diària
El manteniment d'aquests cursos és cada cop més necessari, en el marc d'una crisi climàtica que genera, cada cop més, pluges torrencials que provoquen inundacions, com s'ha vist les últimes setmanes al Penedès o el Montsià, entre altres.
El cas de Mataró s'emmarca en un projecte d'abast més gran i per això ha tingut finançament europeu, però la gran majoria d'actuacions es vehiculen a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
En zones urbanes, es fa a través de subvencions als ajuntaments que poden arribar al 100%; en les no urbanes, amb intervencions de la mateixa ACA.
Entre el 2019 i el 2024, s'han fet un total de 1.320 actuacions de manteniment i conservació de lleres (701 en trams no urbans i 619 en trams urbans), amb una inversió total superior als 19 milions d'euros.
És una lluita constant: gairebé una actuació diària. Entre el 2024 i el 2025, se n'han programat 500 més, amb un cost de 8 milions.
Fer front a un futur incert
També hi ha actuacions que es financen completament amb capital privat. És el cas de Gavà, on l'Ajuntament farà dues basses de laminació per evitar el risc d'inundació que provoca la riera de Canyars.
No cal anar gaire lluny per comprovar-ho: ara fa un any, va baixar tanta aigua que va inundar, fins i tot, la C-32.
Als terrenys envoltats per aquesta riera i el torrent del Calamot, l'Ajuntament hi ha previst el desenvolupament de l'anomenat pla de Ponent, amb més de 5.000 habitatges, i que ha despertat l'oposició de plataformes locals i de l'Ajuntament de Castelldefels.
L'Agència Catalana de l'Aigua, malgrat tot, ha donat el vistiplau al pla per construir les basses i instal·lar murs de roques que redueixin la força de l'aigua. Segons l'Ajuntament de Gavà, aquestes actuacions redueixen dràsticament els riscos a la zona.
"Aconseguim una garantia per als propers 100 anys", en paraules de l'alcaldessa de Gavà, Gemma Badia. El pla, que costarà 15 milions d'euros, el finançaran íntegrament els promotors dels habitatges.
