Setmanes sense veure el sol: comença la nit polar
Un any més arriba un període de foscor per als habitants del cercle polar àrtic. Durant uns dies i, en alguns casos, setmanes, el sol s'amaga i no torna a sortir fins l'any vinent. És el cas de la localitat de Utqiagvik, a Alaska, també coneguda com a Barrow.
Aquí el sol es va pondre per últim cop el 18 de novembre i els seus més de 4.000 habitants estaran entre 64 i 65 dies sense veure'l, fins al gener del 2026. Es tracta de l'única ciutat dels Estats Units que experimenta una nit polar completa.
Malgrat no haver-hi llum solar directa, les persones no viuran en una foscor total: hi haurà el que s'anomena crepuscle civil durant part el dia. Passa quan el sol està tan proper a l'horitzó que provoca certa claror. És a dir, com si estigués a punt de sortir o s'acabés de pondre.
També és el cas del conegut arxipèlag de Svalbard, on la nit polar s'allarga una mica més, entre mitjans de novembre i finals de gener. El torn d'altres ciutats com Tromsø, a Noruega, arribarà aquest 26 de novembre. Com més a prop dels pol ens trobem, abans comença i més dura aquesta nit polar.
La inclinació de la Terra n'és la responsable
Aquest fenomen es deu a la inclinació de l'eix de la Terra, de 23,5 º, de manera que durant aquesta època de l'any el sol no és capaç de pujar per sobre de l'horitzó en aquestes latituds tan altes i els rajos deixen d'incidir aquest sector del món. Passa a l'inrevés en altres èpoques de l'any, entre maig i juliol, on el sol no es pon mai i hi ha llum permanent. Aleshores parlem de sol de mitjanit.
La nit polar no és només un fenomen astronòmic, sinó que té un impacte real en la vida de les comunitats àrtiques. Els habitants d'aquestes zones s'han d'adaptar psicològicament i físicament a la foscor prolongada. També té coses bones, com la major possibilitat de contemplar aurores boreals.
La manca de radiació solar fa que durant aquest període la temperatura mitjana d'Utqiagvik s'ubiqui entre els -15 i -20 ºC i pot arribar fins a extrems més baixos. Cal dir que les masses d'aire habituals d'aquesta zona són molt seques, per la qual cosa la precipitació anual ronda els 150 mm. Això suposa poc més d'un quart del que plou a la ciutat de Barcelona de mitjana.
