Si és massa bo per ser veritat, vigila: eines per detectar webs i perfils falsos

Amb més de 1.800 milions d'usuaris actius, Facebook seria un país més gran que la Xina i, amb més de 300 milions, Twitter superaria els Estats Units. Però, a diferència d'aquests països, una part dels seus habitants no són reals. Per cada personatge famós amb perfil propi, es poden trobar desenes d'altres que els volen imitar, promocionar, adular o, fins i tot, suplantar.

Entre tota la immensitat, com es poden distingir els perfils reals dels altres?

Primer de tot, s'ha de mirar si Twitter o Facebook ja ha fet la feina per nosaltres. Si el perfil té un símbol blau, vol dir que el compte ha estat comprovat i és autèntic. Aquest escut de verificació ha d'estar al costat del nom, mai a la fotografia del perfil o a la capçalera.

Que no tingui l'escut no vol dir que sigui fals, sinó que encara no ha estat verificat. També pot ser un compte de paròdia, permès per Twitter i Facebook si s'identifica com a tal.

Però com es pot detectar un compte creat per difondre notícies falses?

Cal fixar-se en què diu la seva biografia. Ens remet a alguna web associada? Des de quan és a Twitter o a Facebook? 

"Veritats de mentida", "Sense ficció"

També pot donar algunes pistes mirar a qui segueix i qui el segueix a ell. Interactua amb aquests seguidors? És un compte actiu que publica regularment? I amb quin to ho fa?

Sovint aquests perfils comparteixen notícies de webs que es volen fer passar per mitjans de comunicació reals. Com una que imita el portal de notícies dels Estats Units abcnews. Però fixant-se bé, es veu que l'adreça d'internet és diferent. Pot ser que només canviï alguna lletra o el domini.

També hi ha eines que permeten crear de zero una notícia falsa per compartir a les xarxes socials. O modificar una notícia d'un portal web real. Amb pocs clics, el resultat pot ser els titulars que vulguis amb les imatges i aparença de les webs reals. Però si s'intenta clicar, es veurà que és una imatge fixa i que no s'hi pot navegar.

Davant del dubte, es pot comprovar si altres mitjans se'n fan ressò. I, sobretot, recordar una màxima molt senzilla: si és massa bo per ser veritat, segurament no ho és.