"Si jo puc, tu pots", la vivència d'un grup de dones per trencar amb la violència masclista
Totes són dones i totes van dir prou a una vida de violència en parella. Són l'Adelaida, la Yolanda, la Lalla Nezha, la Judit, la Marisol, l'Isa, la Natalia i tres dones més, incorporades fa poc, que prefereixen no identificar-se. El pes de la violència de la qual estan intentant sortir encara les guanya.
Viuen a la comarca de l'Alt Penedès i el lloc on es troben és al Servei d'Informació i Atenció a les Dones de l'Alt Penedès, dins del Consell Comarcal. La gran majoria ha arribat derivada dels serveis socials, d'una persona que les acompanya psicològicament.
El fet de sentir por va fer que demanés ajuda.
Qui parla així és l'Adelaida. Una situació límit la va portar a demanar ajuda a través del 112, després de suportar anys de violències per part de la parella, però també d'altres relacions i fins i tot, violències familiars: "Busques un canvi, perquè al final, aquella situació l'únic que m'aportava era dolor".
Per l'Adelaida Feced Navas, el pas per aquest grup de treball ha estat determinant per la seva recuperació, aquí ha pogut compartir converses, complicitats i retrobar-se a ella mateixa.
El grup funciona ja des de fa 6 anys i hi han passat, com a mínim, una seixantena de dones.
"Jo creia que havia nascut en una generació on tot això estava superat, em creia una persona forta, alliberada, artística..." explica l'Adelaida, i admet que els patrons de dones maltractades els associava a dones d'altres generacions:
Pensava que això no em pertocaria, però al final ens hi podem trobar qualsevol
I a poc a poc ha fet camí: "I el fet d'anar vivint i coneixent una versió diferent de mi mateixa és el que m'ha fet viure diferent, però clar, per això necessites temps."
Un grup pensat per a elles
La cita és un cop per setmana i cadascuna hi va quan pot i si es troba bé per compartir. La Mercè és qui les acompanya en la seva recuperació:
Moltes diuen: és que mai ningú m'havia escoltat així.
Mercè Camps Baiget és tècnica de l'equip d'atenció a la dona, especialitzada en Igualtat: "aquí comparteixen vivències, parlen, s'animen unes a les altres..."
Moltes s'identifiquen amb l'experiència de l'altra i entre totes aconsegueixen a poc a poc remuntar el camí perdut. "La majoria són mares de família que desenvolupen el rol de tirar endavant, d'acompanyar, de sobreviure, de sostenir, i s'obliden molt d'elles mateixes".
D'aquest comentari, en veiem exemples durant la conversa que comparteixen. La Natàlia encara no s'acaba de creure tot el suport que ha descobert en aquest grup on li va costar tant acceptar entrar: "per totes les meves pors i per tot el meu dolor, em minimitzo fins a l'extrem que penso que ningú no m'acceptarà".
De fet, els testimonis de totes elles van en aquesta línia.
Començar de nou
Yolanda Aguado se sent ara molt recuperada després de rebre ajuda psicològica i acompanyament professional. Mirant enrere, el seu relat és contundent:
Uf, jo estava fatal, estava al llit tot el dia, no em movia del llit.
Amb tres fills, el que havia començat com una història d'amor en una edat ja molt madura va acabar convertint-se en un malson quan va fer fora del pis el seu agressor: "Un dia teníem la porta trencada, l'altre dia no teníem llum i un altre dia va intentar incendiar la casa, i els Mossos se'l van endur."
Després de dos anys a la presó, ell es va suïcidar i ella va vendre el pis on vivia a Barcelona; li portava massa records.
El pas del divorci
Al seu costat, i fent de mirall a les paraules de la Yolanda, hi ha Lalla Nezha-Youssefi Alaoui. Li ha costat molt remuntar: "Em feia molt mal tot plegat i vaig caure en una depressió."
Feia tres dècades que estava casada amb el pare dels seus tres fills, fins que va decidir divorciar-se: "Sempre em deixava de costat, no sortia per res amb mi, a casa era un pare absent, sempre estava sol o al bar... i jo vaig començar a viure cap a dins, cap a dins..."
Després de trencar la relació, van despertar un altre tipus de violències, però assegura que ja té eines per cuidar-se i per defensar el què l'interessa.
D'origen marroquí, la Nezha vol enviar un missatge a les dones de la seva comunitat que puguin estar passant pel mateix que ella ha deixat enrere:
T'has d'abraçar a tu mateixa; surt i pregunta, que t'ajudaran.
Trencar l'aïllament
És un patró que es repeteix: l'aïllament de la víctima. A Judit Hernández Carrera, de 28 anys, la parella que tenia des de joveneta, i que li portava deu anys, sempre la va tractar així:
Em va fer completament seva.
Ella explica d'aquesta manera la vida de solitud en què va caure. Diu que el seu exmarit la va separar de tothom i la va allunyar de la seva família, fins al punt que la seva mare no havia pogut conèixer els nens que van tenir.
El dia que va arribar a patir per la seva vida, la Judit va demanar ajuda i ja no va tirar enrere: "Dius, seré l'única? I t'adones que no, que per desgràcia, no ets l'única."
Ara, amb dos fills petits, admet que se li fa difícil el dia a dia quan estan amb el pare. Acompanyada dels serveis socials i d'una psicòloga que és qui li va parlar del grup de dones diu, però, que és una Judit renovada i lluita perquè la por no la freni. També diu que les ganes de sortir-se'n la fan mirar endavant:
Jo em sento ara mateix, imparable
De ser ajudades, a ajudar
Marisol Miras és la veterana del grup: "Jo torno a ser la que era quan tenia 40 anys, estic molt contenta, fa dos anys no ho hagués dit."
Amb 66 anys, ja en fa dos que amb molt d'esforç va trencar una relació que, tot i no durar gaire anys, havia anat normalitzant: "Humiliacions, mentides, control... em va fer moltes coses lletges."
I el que més li va costar, diu, va ser deixar de sentir-se responsable de tot el que li estava passant:
Quan vaig entendre que moltes coses no eren culpa meva, em va costar menys començar amb el procés.
Continua anant al grup també per ajudar. I amb dues companyes més estan creant un nou grup de suport: "Em truquen moltes dones, fem un cafè, vaig amb elles a judicis... les escolto i acompanyo."
I és que experiències com la seva, la de l'Adelaida o la Yolanda, encoratgen altres dones, com l'Isa, que fa poc temps que és al grup:
Ja no tinc forces.
No pot evitar les llàgrimes, no se sap si d'emoció per l'oportunitat que hi veu amb aquesta companyia o d'esgotament per les vivències viscudes. I tot i això, l'Isa ja fa unes quantes setmanes que no falla a la reunió i treballa per tirar endavant.
Un vídeo d'empoderament
Com a resultat de tot el treball que fa mesos que fan, algunes d'aquestes dones, les que estan més recuperades, han decidit per un vídeo per mostrar el resultat del seu treball personal.
Totes estem aquí per coses súper semblants, però riem, plorem, ens abracem...
La Judit explica així que encoratjador que pot ser compartir una experiència dolorosa que sovint es viu en silenci.
El pas per deixar enrere la violència, reconeix l'Adelaida, requereix molt d'esforç: "I si cal trencar amb esquemes familiars, amb creences culturals, doncs si cal trencar amb tot això, doncs s'ha de fer, perquè si no al final és com si vivim una vida que no volem viure, però que assumim que ens toca viure".
Al seu costat, la Yolanda agraeix tot el que ha rebut aquí: "tothom hauria de tenir aquest suport".
I la Nezha ens acaba recordant el lema del vídeo que han fet i que per a elles és un missatge poderós d'esperança i força per altres dones, les que encara viuen situacions de violència:
Si jo puc, tu pots.
Serveis especialitzats i serveis generalistes
Malgrat els avenços legals i socials dels últims anys, no totes les dones que viuen en una situació de violència, són capaces de demanar ajuda, com l'Adelaida, la Judit o la Marisol. Es calcula que la xifra de dones que mai arriben a demanar ajuda està al voltant del 80%.
Per trencar amb les violències, algunes expertes reclamen més serveis especialitzats; la família, els amics, l'entorn i els llocs de proximitat també poden jugar un paper clau en la detecció de casos que es viuen en soledat.
Per la psicòloga especialista en violències masclistes, Gemma Altell, "perquè una dona arribo a un servei especialitzat de violència s'ha hagut de poder dir a ella mateixa que pateix una violència, per tant, estem en una fase molt avançada del procés".
I considera que la clau de volta està en els serveis generalistes.
Parla dels serveis de salut, dels serveis socials, fins i tot de les escoles... de serveis universals on la dona pugui trobar un vincle de confiança per obrir-se o on algú estigui prou preparat per detectar una situació de violència i oferir ajuda, "i a partir d'aquí s'iniciarà un procés que anirà cap on la dona vulgui".
Més atencions i més trucades d'ajuda
L'experiència del grup de treball de dones de l'Alt Penedès és una experiència d'èxit, pel que fa a dones que han fet un pas endavant i se n'han sortit.
Davant d'una situació de violència, hi ha diversos centres arreu del territori on les dones poden accedir a assessorament. A més a més dels serveis d'informació i atenció (SIAD) que també treballen per prevenir i detectar aquestes situacions existeixen els serveis d'intervenció especialitzada (SIE) en violència masclista.
Pots localitzar els SIAD i SIE més propers en aquest enllaç.
De gener a setembre, els SIE -n'hi ha 22 en tot el territori- han atès 12.112 persones -10.175 dones, 457 adolescents i 1.480 fills i filles de les dones ateses; en tot el 2024 van ser 11.365 dones.
Als SIAD fins al juny n'han passat encara més, 19.735 dones -en tot el 2024 van ser-ne 35.377.
I la línia d'atenció contra la violència masclista, el número 900 900 120, ha registrat 9.850 atencions per violència masclista de gener a setembre.
