Si veus perillar el gas rus... comença a parlar amb Qatar

Vladímir Putin no ha canviat el discurs des de l'inici de la nova crisi al voltant d'Ucraïna. Assegura que Rússia i l'energètica Gazprom continuaran bombejant gas natural cap a la Unió Europea d'acord amb els contractes en vigor.

Però el recurs de l'energia com a arma de joc en el tauler de la geoestratègia mundial, i en especial a Ucraïna, sempre està present. I el context de preus disparats a Europa no hi ajuden: fan que es necessiti un salvavides, un pla B.

Sobretot tenint en compte que un 40% del gas que consumeixen els europeus -sobretot al nord- prové de Rússia.

La UE no se'n fia, de Moscou, i ha decidit mirar més al sud, al golf Pèrsic

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, han parlat amb l'emir de Qatar, un país que basa la seva riquesa en les reserves de gas. Deixant de banda qualsevol esment dels qüestionadíssims drets humans a l'emirat, Brussel·les sí que se'n fia, de Kuwait, o, sobretot, de Qatar.

Washington té un paper decisiu en aquesta estratègia. Ja n'han parlat recentment i els contactes aniran a més, amb la visita imminent de l'emir de Qatar a la Casa Blanca per entrevistar-se amb el president Joe Biden.

Doha basa el seu negoci en contractes de llarga durada i, per tant, necessitaria l'ajuda dels Estats Units per persuadir els seus clients de desviar part del gas cap a Europa.

En tot cas, suplir el volum de gas rus que arriba a Europa és pràcticament impossible, tal com explica Gonzalo Escribano, investigador principal i director del Programa d'Energia i Canvi Climàtic del Reial Institut Elcano i professor de la UNED.

"S'hauria de rebaixar la nostra demanda, reduir el consum en indústries més intensives... Es pot seguir funcionant amb gas natural liquat i es poden intentar augmentar les importacions, però hi ha un dèficit importat dels metaners que el transporten. I el gas natural liquat està molt car. Això ho pot limitar molt tot."

Per Escribano, la solució passa per accelerar la transició energètica.

"Hem estat massa lents en la diversificació, no ja dels nostres proveïdors, sinó de les fonts; cal potenciar, per exemple, altres fonts que no siguin tan vulnerables des del punt de vista geopolític."

Qui utilitza obertament l'arma del gas?

De moment els únics que parlen del gas com a eina de pressió no són precisament els russos. No els cal. Ja saben que controlen l'aixeta.

Els missatges en aquest sentit han sortit sobretot dels Estats Units i d'Alemanya, i sempre amb una referència directa al gasoducte Nord Stream 2. És una infraestructura que, a diferència del gasoducte Iamal-Europa, evita el pas per Ucraïna -una circumstància que interessa Moscou-, i està pendent de la llum verda definitiva d'Alemanya per entrar en funcionament.

Victoria Nuland, número tres del Departament d'Estat dels EUA, avisa Putin:

"Seré clara amb això: si Rússia envaeix Ucraïna, d'una manera o altra, el Nord Stream 2 no tirarà endavant."

Qui juga amb foc és Alemanya. I el govern alemany, molt més pressionat perquè rep molt gas rus, cada vegada es mulla més. Fins al punt de dir obertament que les sancions a Moscou podrien incloure el veto a l'entrada en funcionament d'aquest nou gasoducte clau tant per a Berlín com per a Moscou.