Simona Levi, a "Els matins": "Veiem que els partits serveixen com a organització per saquejar"
Pensem que cap societat realment democràtica pot funcionar si no hi ha una ciutadania vigilant. Simplement som ciutadans, normals i corrents, i cadascun hi aporta el que sap.
La corrupció és una suma de mecanismes que es poden desmantellar des de la lògica i el treball, i de fet ho estem fent.
Els sistemes d'autocontrol no existeixen, tot i que hi ha algunes institucions.
El sistema, en aquest moment, és una estructura de "tipus mafiós". Són organitzacions amb xarxes clientelars. I les organitzacions amb patrons delinqüencials i criminals són els partits polítics, i això no és cap exageració; no és retòric, és realment tècnic. Veiem que els partits serveixen com a organització per saquejar. Que els executius, els governs, són bàsicament el braç executor d'aquests plans. Ho hem vist en casos coneguts, com els correus de Blesa o el "cas Pujol". Veiem que realment hi ha una connivència constant entre els membres d'aquestes organitzacions, que són els partits polítics tradicionals dins de les institucions. Serveixen per al blanqueig, el robatori i la malversació a fora.
Hi ha moltes excepcions, però la militància sol ser utilitzada com a tapadora en les trames de corrupció.
El Grup de Treball Anticorrupció de Catalunya som uns catalitzadors, perquè si surten casos a la llum és per la ciutadania. Pocs casos surten a la llum per la pressió dels governs. Els governs han treballat més a favor de la corrupció que en contra. Un exemple és la reforma del Codi Penal que s'acaba de fer. Per primera vegada s'hi inclou i tipifica el finançament il·legal dels partits, però s'ha fixat que no és delicte si no se superen els 500 mil euros.
El govern espanyol ha fet una llei per la transparència que només té transparència en el títol.
La vigilància de la ciutadania impedeix la impunitat. La crisi, però també la conscienciació, és el que ha fet aflorar casos com el "cas Casino", "cas Pallerols", "cas Treball"..., que havien estat apartats i han acabat sortint amb força. El "cas Rato" va sorgir gràcies al treball seriós i anònim de ciutadans.
L'anonimat no és una cosa negativa, com s'interpreta a Espanya. En altres països tenen lleis que protegeixen el ciutadà que denuncia. Fins i tot en alguns països les empreses de més de 200 treballadors tenen "hot lines", espais segurs i protegits per a l'anonimat perquè els treballadors puguin denunciar disfuncions.
És una qüestió de drets. Si els ciutadans no es poden emparar enfront dels poderosos estem perduts... Hem de poder denunciar i ser protegits. A Xnet es preserva la font, l'anonimat. Ara tenim 24 casos aturats a la bústia.
L'ideal seria l'equilibri de ciutadans i institucions en la vigilància contra la corrupció, reclamant transparència.
Els inspectors fan la seva feina i són bons, però els directors de l'Agència Tributària estan posats a dit.
