Sis anys de la mort de l'os Cachou: encara sense judici i amb un exconseller acusat de matar-lo
Fa sis anys de la mort de l'os Cachou i el cas encara no ha arribat a judici. Totes les parts (defensa, acusació, Fiscalia i Generalitat) esperen que s'assenyali la data de judici, però ningú s'atreveix a dir quan serà.
El retard judicial desespera tant les defenses dels dos investigats en el cas com les diferents associacions animalistes i ecologistes que exerceixen l'acusació. L'advocat d'un dels investigats, Enric Rubio, assegura que la lentitud acredita la falta de mitjans materials i personals dins la justícia:
La mateixa Audiència Provincial de Lleida ha considerat que hi ha hagut un galimaties processal.
Joan Vázquez, el portaveu de l'entitat ecologista Ipcena, representada a la causa, també atribueix la lentitud judicial al col·lapse que pateix la justícia.
Beneficia aquells que pensen que si afecta un os no els passarà res, perquè veuen que han passat sis anys i això no s'aclareix.
El retard processal s'explica per diversos motius: la causa ha canviat fins a tres vegades de jutge d'instrucció, s'han presentat i s'han hagut de resoldre diversos recursos (un d'aquests fins i tot un intent d'aturar el procés per part de la defensa dels acusats cap a la primera jutgessa per haver publicat un article en defensa de l'os) i un error formal l'any 2025.
A més, per Rubio també s'ha endarrerit per la dificultat de determinar quins són els fets delictius i els indicis que recauen sobre els acusats. La mort de l'os Cachou ha estat la primera causa judicial per la mort d'un os bru als Pirineus amb secret de sumari a Espanya.
Penes de presó per als acusats
El jutjat de Vielha va tancar la instrucció atribuint la mort de l'os Cachou a dos investigats: l'exconseller de Territori del Conselh Generau d'Aran, José Antonio Boya, i un agent aranès de Medi Ambient.
Tots dos s'enfronten a penes de presó pels delictes contra la flora i la fauna, i en el cas del tècnic de Medi Ambient s'hi afegeix el de violació de secrets. La Fiscalia reclama dos anys i quatre mesos de presó per a Boya i dos anys i tres mesos per al tècnic de Medi Ambient.
La Generalitat s'ha adherit a les peticions de la Fiscalia. A la causa també hi ha representades com a acusació cinc associacions animalistes i ecologistes que són Acción Legal Animalista, que demana penes de presó que van dels cinc anys a un any i sis mesos, i Ipcena, Fapas, Fundación Oso Pardo i la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), que reclamen cinc anys de presó per a cada un.
La Fiscalia i l'acusació consideren que els dos homes van col·laborar per enverinar animal, que va aparèixer mort al bosc de Soberpera de Les. En el cas del tècnic l'acusen de facilitar la localització de l'animal, i en el cas de l'exconseller, de ser l'autor de l'enverinament.
A més de la pena de presó, també se sol·licita la inhabilitació temporal perquè els acusats puguin exercir un càrrec públic o bé activitats relacionades amb la ramaderia, la caça i la pesca. La defensa d'un dels acusats, Enric Rubio, considera que no hi ha proves.
Mort per enverinament
El Cachou va morir el 9 d'abril del 2020, quan el seu cos sense vida va ser trobat per membres dels agents rurals en una zona boscosa del municipi de Les, a la Vall d'Aran, mentre Catalunya estava confinada en plena pandèmia.
Aquest os s'havia convertit en mediàtic pels diversos atacs que havia causat al bestiar de la zona. En un primer moment, el Consell Generau d'Aran va atribuir la seva mort a un fet accidental.
Però els resultats de la necròpsia, feta al laboratori de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, van canviar completament el rumb del cas: el Cachou havia ingerit un verí, concretament etilenglicol, una substància tòxica, un líquid anticongelant. El Cachou, que tenia uns cinc anys de vida, en feia un que portava un collaret de transmissió GPS i no es movia des del dia 31 de març, fet que va fer sospitar els que en feien el seguiment.
A partir d'aquell moment es va obrir una investigació per aclarir les causes de la mort. El jutjat de Vielha va obrir diligències penals i es va iniciar una investigació complexa liderada pels Mossos d'Esquadra que va anar més enllà d'un simple cas de fauna.
Les sospites apuntaven a una acció intencionada, possiblement relacionada amb el conflicte entre la presència d'ossos i alguns sectors ramaders de la zona. La investigació va revelar una trama sorprenent: diverses persones haurien participat en la mort de l'animal.
Es van descobrir uns grups de WhatsApp "antiós" a la Vall d'Aran en què els investigats presumptament van ordir el pla per enverinar l'animal amb anticongelant. La investigació per la mort de l'os Cachou, dirigida pel jutjat de Vielha, es va allargar gairebé dos anys i va acabar exculpant quatre dels sis investigats.
En aquests sis anys, de la mort de l'os Cachou se n'han fet documentals, algun llibre i una sèrie, però de moment encara no s'ha jutjat. En cas que se celebri la vista oral, seria el primer judici penal per la mort d'un os a l'estat espanyol.
