SMS que alerten de robatoris però que són una estafa: "M'ajudaven i sabien com m'havien de parlar"

Els missatges que envien els estafadors als telèfons mòbils o per internet solen portar associat un perill i reclamen urgència. I aquesta combinació ja té prou pes perquè hi hagi usuaris que s'atabalin i actuïn gairebé com un autòmat i sense pensar. 

La Teresa s'havia posat el plat a taula i anava a dinar quan va rebre un SMS. Hi ha qui ja no fa cas d'aquest tipus de missatges, que han quedat més residuals després de WhatsApp o aplicacions similars. Però ella el va llegir de seguida i es va espantar: li deien que truqués a un telèfon fix si no havia autoritzat les transferències bancàries que li feien. I li va semblar que el missatge li enviava la seva entitat financera. De fet, quan va respondre al telèfon, s'identificaven com a gestors del seu banc. 

Generar una situació d'alerta

No n'hi feien cap, de transferència, però no ho va comprovar i va trucar al telèfon fix que li indicaven. La van estar estafant des de poc més de la una fins a les onze de la nit. 

"Era en un poble de muntanya i en aquell moment no podia accedir als comptes bancaris i tampoc tenia gaire cobertura."

En aquest període de temps va conduir durant una hora i mitja fins a arribar a un caixer automàtic. Explica que plovia "a bots i barrals i també pedregava".

I al caixer, a Berga, treia diners dels seus comptes i els ingressava a un nou compte que els estafadors li van dir. Per convèncer-la li explicaven que eren d'un servei antifrau de nova creació que tenia el banc per resoldre situacions com aquella.

"Em sentia ajudada. Per això van poder-me fer el frau, perquè ells sabien com m'havien de parlar i com m'havien de tractar sent una persona gran". 

 

Una estafa de 8.000 euros

Li van fer transferències, va fer ingressos i pagaments amb Bizum. En total li van sostreure gairebé 8.000 euros en poques hores. I quan es va adonar que els diners no li constaven com li havien dit, de seguida va fer el clic i va adonar-se de la realitat.  

Li feia vergonya explicar-ho als seus fills, a qui no havia trucat en rebre el primer SMS perquè treballaven i no volia atabalar-los amb un problema que creia que podia solucionar sola.

Que a més del compte bancari que té al BBVA li parlessin d'altres comptes que tenia en altres entitats, com la d'ING, li va donar més confiança per seguir obeint "el gestor del servei antifrau", que era com es presentava l'interlocutor. 

A la denúncia que ha presentat als Mossos d'Esquadra explica tot el periple: els 2.000 euros que va treure del caixer, la transferència de 2.990... El que li dol és que les entitats financeres no se'n fan càrrec, "tot i que fa seixanta anys que tinc el compte del BBVA, el vaig heretar dels meus pares". I, a més dels diners que ha perdut, el fet d'haver-se cregut els estafadors li ha minat la confiança en si mateixa. 

"Ha sigut un pal per sentir-me jo més vella del que soc, més trista."

Els Mossos d'Esquadra no li van donar cap esperança que poguessin recuperar els diners i detenir els estafadors. De fet, des de l'Àrea Central de Relacions amb la Comunitat dels Mossos expliquen que són investigacions complexes perquè els estafadors actuen, a vegades, des d'altres països.

Segons dades del 2024, els Mossos reben 300 denúncies diàries per estafa. Això es tradueix en 115.000 l'any. D'aquestes, 95.000 són ciberestafes, és a dir, que es fan via internet i telèfons mòbils.