"Són una segadora": pla per fer servir rucs catalans per prevenir focs i salvar-los de l'extinció

El ruc català, conegut també com a guarà, és el ruc autòcton de Catalunya. Més grossos, més forts i molt soferts en comparació a altres races. I fa temps que estan en perill d'extinció. A Catalunya, en deu anys, han passat de 500 a 348 exemplars.

"Eren rucs fantàstics per fer feines al camp, per la seva gran envergadura, alçada i força. Però quan es va mecanitzar el camp, fa més de 50 anys, es va abandonar l'espècie. Només quedem quatre romàntics que hi creiem." Ho explica Joan Gassó, president de l'Associació del Ruc Català.

Uns d'aquests romàntics són el Xavier Barceló i la Teresa Fainé, que ens mostren 60 hectàrees de la seva finca de Rupit impecable, estassada i amb el sotabosc ben net.

"Aquí el risc d'incendi gairebé és inexistent."

Perquè tenen 21 someres que hi pasturen tot l'any i ho mantenen net. Xavier Barceló tenia clar que volia criar rucs catalans: "És que s'ho mengen tot, tret de falgueres o ortigues, i caminen uns deu quilòmetres al dia pel bosc, menjant i obrint camins. Només cal que tinguis un filat, uns punts d'aigua i elles van fent."

"Si no les tinguéssim, això tornaria a estar tot emmatollat. Així no ens hem de preocupar i ens estalviem el cost d'entrar màquines cada any", explica.

Joan Gassó ens diu que són autèntiques desbrossadores i ens ensenya les dents de les someres. En tenen a dalt i a baix. Per tant, seguen, tallen les herbes, no les arranquen. "Són millors, en aquest sentit, que altres remugants com les vaques, que només tenen dents a baix."

Prova pilot a l'àrea de Barcelona

Si a Rupit els està anant tan bé, per què no portar els guarans a altres boscos? Doncs la Diputació de Barcelona farà una primera prova pilot per introduir-los a principis de l'any que ve en zones forestals de l'àrea metropolitana de Barcelona on es concentren 1.500 urbanitzacions.

El diputat Jordi Fàbrega explica que posaran 15.000 euros perquè els rucs mantinguin netes les franges de protecció de 25 metres entre el bosc i els nuclis habitats: "Fer les franges, a més d'obligatori, és relativament fàcil. Però s'han de mantenir, si no la vegetació torna a créixer."

Els rucs tenen un cost d'uns 2.000 euros cadascun i reforçaran la neteja del sotabosc junt amb les cabres i ovelles que formen els anomenats ramats de foc.

A més, podran arribar en zones embardissades on no arriben els altres animals: "I si els anem introduint, de mica en mica aconseguirem un segon objectiu: passar dels 348 exemplars actuals al miler en deu anys. Així revertirem el risc que s'extingeixin."

Un ruc fort, manyac i molt valorat als EUA

El ruc català el distingireu perquè és molt gros, pot arribar a fer 1,65 metres d'alçada (es mesura des de les potes fins a la cresta, on comença el coll).

Té un cap desproporcionadament gros. Les orelles també són grosses i allargades. I el morro, la panxa i els voltants dels ulls, blancs.

"Són animals molt nobles i fan molta bondat."

Joan Gassó lamenta la "desídia o deixadesa" de deixar perdre aquesta raça.

Al segle XIX n'hi havia milers, de guarans, i es van començar a exportar fora, sobretot als Estats Units: "Sortien vaixells del port carregats només de rucs catalans, que feien servir per produir híbrids molt forts i resistents que servien d'animals de tir i de càrrega. Mamuts (mammoth), en deien."

I com que poden transportar fins a 100 quilos de pes i resistir per zones desèrtiques sense beure aigua durant tres dies, es van convertir en una eina indispensable en la conquesta de l'Oest americà.
 

Olvan, centre mundial del ruc català

Però tornem a Catalunya. Aquí qui més ha fet per preservar el guarà i evitar-ne la desaparició és Joan Gassó. Va recollir el llegat del seu pare, que va fundar fa més de 50 anys a Olvan, al Berguedà, el centre de recuperació del guarà català. Primer amb els pocs exemplars que va trobar.

En va afavorir la reproducció i van arribar a tenir-ne 150. Viuen de les visites guiades i dels productes que obtenen de la llet de burra, com sabons, mascaretes i cremes hidratants.

Ara, però, han hagut de vendre molts rucs --els en queden una quarantena-- perquè se'ls acaba el lloguer de la finca i marxaran a una explotació més petita.

Malgrat tot, és el centre de reproducció i conservació més gran del món d'aquest ruc. Aquí han vist néixer moltes cries de gestacions que duren dotze mesos. I el Joan recorda que en els grans incendis a la Catalunya Central, el 1994, sort en van tenir dels rucs: "Tot el voltant va cremar, però la nostra finca pasturada pels guarans es va salvar."