Spotify no finança el setge a Gaza, però el seu CEO inverteix en indústria militar europea

En els darrers mesos, la plataforma de distribució musical Spotify ha viscut una crisi de reputació per les inversions del director general, Daniel Ek.

Fa pocs dies, Fermín Muguruza i un grup d'artistes bascos anunciaven que deixaven la plataforma pels suposats vincles de la plataforma sueca amb Israel, i diverses accions de les plataformes propalestines catalanes s'han dirigit contra aquesta marca i, per extensió, contra el Barça, pel patrocini del Camp Nou.

El que passa és que Daniel Ek, que sí que ha invertit en la indústria de l'armament, ho ha fet en una empresa alemanya que es diu Helsing i que produeix software i drons per a Ucraïna, no per a Israel.

La mateixa empresa va emetre un comunicat per mirar d'aturar la confusió que els vinculava amb els bombardejos a Gaza:

Daniel Ek va anunciar el juny passat la inversió de més de 600 milions d'euros en Helsing a través de la seva companyia Prima Materia.

Helsing és una start up tecnològica, que presideix el mateix Ek, especialista en drons aeris i submarins i en software per a armament.

A hores d'ara no existeix cap evidència que Prima Materia o Daniel Ek tinguin cap vincle amb la indústria armamentística israeliana.

A partir d'aquí, hi ha hagut dues respostes: per una banda, els artistes que s'han volgut desmarcar de Spotify igualment perquè la vinculen amb inversions en la indústria de l'armament en general (com la catalana Clara Peya o Massive Attack) i les que han associat Ek (i Spotify) a la participació en la guerra de Gaza (com Muguruza).

En aquest assumpte, Spotify ha intentat separar l'activitat de Daniel Ek de la marxa de la mateixa empresa, assegurant que Prima Materia i Spotify són empreses separades i que l'una no és responsable del que faci l'altra.

De tota manera, la jugada no sembla haver-li sortit bé, perquè diversos artistes han mantingut la seva campanya i l'associació entre la marca de distribució musical i la indústria armamentística ha fet fortuna en l'opinió pública.

Per cert, Ek ha anunciat que deixarà de ser el CEO de Spotify a finals d'aquest 2025, tot i que continuarà vinculat a l'empresa com a president executiu.

Campanya "No music for genocide"

En aquest context, una iniciativa que ha crescut en paral·lel ha afegit confusió a tot plegat.

Es tracta de "No music for genocide", que agrupa més d'un miler d'artistes que han demanat bloquejar la seva música a Israel, per les accions del país contra els palestins.

A aquesta campanya s'hi va sumar també Massive Attack, que va voler separar els dos temes en un mateix comunicat: per una banda, demanava a la seva discogràfica que retirés la seva música de tots els serveis en streaming a Israel i, per l'altra, criticava els vincles de Spotify amb la indústria militar.

Sobre aquest bloqueig, que els grups demanen a les diverses plataformes, la política de Spotify en concret és complir els contractes que té amb els propietaris dels drets.

Per tant, aquesta exigència de bloqueig haurà de formar part d'aquests contractes que pràcticament sempre signen les discogràfiques amb Spotify, i no directament els artistes.

L'impacte del boicot

Tot i el soroll que ha envoltat els darrers mesos la companyia sueca, no sembla que hagi impactat massa en els seus resultats globals.

Segons la mateixa plataforma, el tercer trimestre del 2025 el van tancar amb una pujada dels subscriptors prèmium arreu del món d'un 12% respecte a l'any passat i un 2% trimestral, i els usuaris actius mensuals han crescut un 11% respecte a l'any passat.

El tracte als artistes

Un altre dels assumptes que alimenta la rumorologia al voltant de Spotify és el que paga als artistes.

En aquest cas, la brama que corre és que paga poc per reproducció i que, com més petits són els artistes, menys els paga i promociona.

En aquest cas podríem dir que la brama té molt de cert. Almenys la primera part.

Encara que Spotify no ha fet mai públiques tarifes concretes del que paga als artistes, sí que ha detallat força com calcula el que els paga en els informes Loud & Clear i la seva Royalties Guide.

Així, el sistema de pagament es basa no només en el nombre de reproduccions d'una cançó, sinó en el percentatge que les reproduccions d'aquell grup suposen en el consum general del mes i pel que recapta la companyia a cada país per anuncis i subscripcions.

És a dir, si en un mes hi hagués 1.000 reproduccions en total i les cançons d'un grup suposessin un 5% d'aquest total, el que rebria el grup en qüestió (o qui té els drets de la música) seria aquest 5% dels diners recaptats en anuncis i subscripcions a la plataforma en un país concret.

Així, aquests diners depenen de quanta gent escolta un grup, però també de quina proporció del total suposen aquelles cançons.

A això cal afegir que cada país té unes tarifes diferents i un nombre diferent d'usuaris de pagament, per la qual cosa és molt difícil fer una graella de preus fixa i igual per a tothom.

De tota manera, com que Spotify publica el que ha repartit en beneficis per països, molts portals especialitzats o distribuïdores (Ditto Music, Groover, Tune Core, LANDR, artist.tools, etc.) han fet els seus càlculs i el resultat de consens seria que una reproducció es paga, de mitjana, a 0,004 dòlars.

Això vol dir que per 100.000 reproduccions, un grup ingressaria 400 dòlars i, per un milió, 4.000.

Aquests diners, però, no van directament als artistes, sinó al propietari dels drets de la cançó. Com reparteix la discogràfica els diners amb els artistes i els distribuïdors ja depèn de cada contracte privat.

Finalment, davant les acusacions de pagar poc als artistes, Spotify defensa que les dues terceres parts dels seus ingressos les reparteix en beneficis per al sector musical.

L'any 2024, segons la companyia, va repartir 137 milions d'euros en royalties a grups i segells de l'Estat i assegura que un 60% eren independents.

A escala global, Spotify va repartir 60.000 milions d'euros a la indústria musical mundial.