Stephen Miller, l'arquitecte a l'ombra de l'horror migratori als Estats Units
"Pots parlar tant com vulguis de subtileses internacionals i tot plegat... però el món real en què vivim està governat per força i poder. Aquestes són les lleis de ferro del món des de l'inici dels temps".
El món ha de ser governat per la força com a paradigma d'actuació. Aquesta era la idea expressada per Stephen Miller després de l'atac nord-americà sobre Veneçuela del 3 de gener.
Una idea que forma part de l'ADN d'aquest home de 40 anys, que ha promogut polítiques ultraconservadores que han donat com a resultat deportacions massives i separacions de famílies d'immigrants.
Unes actuacions que han desafiat els principis constitucionals del país.
Les detencions d'agents d'immigració nord-americans de ciutadans a peu de carrer, sovint víctimes d'una caracterització racial --hispans que fan benzina, que compren al supermercat--, porten el segell de Miller, que ja estava amb Trump al primer mandat.
Llavors Miller escrivia els discursos de Trump i li feia d'assessor.
Operava en segon pla, promovent simpaties pel nacionalisme blanc, i també tàctiques policials extremes, com quan va impulsar la política migratòria de tolerància zero encaminada a separar per la força les criatures dels seus pares.
En aquell moment van transcendir correus electrònics on Miller compartia posicionaments polítics de VDARE i el Campament dels Sants, continguts racistes i antiimmigrants d'extrema dreta.
I sempre actuant al servei de les ambicions de Trump.
Estic preparat per aparèixer en qualsevol moment en qualsevol programa i repetir que el president té raó el 100% de les vegades.
Un extremisme exportable
Miller també actua al servei de les ambicions de Trump en política exterior, alineades amb una nova forma d'imperialisme encaminat a explotar països i territoris menys poderosos però amb recursos abundants.
Amb quin objectiu?
El d'utilitzar-los en benefici dels Estats Units i de la constel·lació de grans fortunes que van rascar-se la butxaca per portar Trump al despatx oval, perquè avancés polítiques que afavorissin els seus interessos.
Segons Miller, l'ús de la força bruta no només és sobre la taula, sinó que és la forma preferida d'actuar del govern a l'escena mundial.
Aquesta postura agressiva té una expressió evident cap a Groenlàndia, que esdevé ara un resum acurat del poder brut que Trump vol projectar.
El moment també il·lustra com persones com Miller han ascendit al cercle proper d'un líder a qui no li interessa que se'n controlin els impulsos, i com exerceixen la seva influència una vegada que hi arriben.
Miller gaudeix de la plena confiança de Trump, té a càrrec una plantilla de més de 40 persones i diverses tasques importants que inclouen la protecció de la pàtria i la seguretat de territoris més llunyans.
D'on li ve aquesta cosmovisió?
Una cita al seu anuari d'estudiant, l'any 2003, ens dona pistes. La cita invoca el president Theodore Roosevelt, quan va dir:
En aquest país no hi pot haver americanisme al 50%. Aquí només hi ha lloc per a l'americanisme al 100%, només per a qui és americà i res més."
I això que Miller va créixer en un ambient progressista, a Santa Monica, Califòrnia, on va fer el batxillerat.
Els companys d'aquells anys el recorden com algú delerós de ser el centre d'atenció, que assetjava els companys d'origen hispà perquè parlessin en anglès i que protestava per les comunicacions escolars plurilingües.
Va anar a la Universitat de Duke --"Lluiteu, lluiteu, dimonis blaus", fa l'himne de la institució--, un centre d'elit fundat per metodistes, on va aconseguir certa notorietat en els cercles conservadors per defensar tres jugadors de lacrosse acusats de violació.
A Duke va treballar amb el centre per la llibertat David Horowitz, un grup antimusulmà que organitzava esdeveniments com un de titulat "Setmana d'atenció al feixisme islàmic".
Miller hi va organitzar la xerrada de Peter Brimelow, fundador del grup nacionalista blanc VDARE.
Després de graduar-se, va marxar a Washington i el 2009 ja treballava per al llavors senador republicà per Alabama Jeff Sessions, un falcó conservador.
A la capital del país, Miller ha fet molts papers de l'auca, com ara ser membre del personal del Senat que inundava regularment els correus electrònics del Washington oficial amb històries d'horror comeses per immigrants indocumentats.
L'ara assessor de Trump va fer prou mèrits perquè els late shows nocturns s'hi fixessin i --fent-ne escarni humorístic-- advertissin del seu tarannà.
Jimmy Kimmel, al canal ABC, el va descriure com "l'enginyer que està darrere d'aquest tren que descarrila que és Trump, el penis petit de Trump".
Allò que durant el primer mandat Trump es va interpretar com els deliris nocturns xenòfobs d'un desconegut s'ha transformat ara, amb la posició que ocupa, en política oficial de la primera potència mundial.
Un conjunt de creences profundament arrelades que van esperonar la primera campanya presidencial del president i, més tard, han contribuït a consolidar el segon mandat.
La dona de Miller, Katie, de 34 anys, exfuncionària del govern que ara dirigeix un podcast sobre política i estil de vida, va compartir recentment una foto de Groenlàndia a les xarxes socials, després que les forces nord-americanes van envair Veneçuela.
El territori autònom danès apareixia cobert amb les barres i estrelles de la bandera nord-americana.
Katie Miller va titular la foto amb un eloqüent "Aviat".