Super Mario, un personatge de totes les generacions
S'ha estrenat a les sales de cinema "Super Mario Bros: la pel·lícula", nova entrega animada per al cine de les aventures d'aquest històric personatge de videojoc que ja té quasi quaranta anys de vida i continua tan jove, energètic, àgil i amb ganes de gresca com el primer dia. Mario va néixer a principis dels anys vuitanta com a Jumpman, un personatge de Donkey Kong, el goril·la que sempre ha sigut un dels grans enemics de Mario.
I el 1983 ja es convertiria en Mario Bros, la que segurament és la creació més memorable i perdurable de Nintendo, que ha tingut una extraordinària continuïtat al llarg dels anys sobrevivint a consoles, avenços tecnològics i, el més important, diferents generacions.
Super Mario Bros, Super Mario World, Super Mario Kart i Super Mario All Stars han transitat per les consoles Game And Watch, Nintendo, Super Nintendo, Game Boy, Wii, Nintendo 64 i tota mena de màquines recreatives, programes televisius, còmics i pel·lícules. Recordem que li van posar aquest nom perquè s'assemblava al propietari de les oficines on estava instal·lada llavors Nintendo, el senyor Mario.
Els experts diuen que el secret de la notorietat i posteritat del personatge és la seva impressionant jugabilitat, una paraula que no surt al diccionari i que té difícil traducció. És a dir, com són d'agradables els gràfics, harmoniosos els moviments, intuïtives les reaccions de qui juga, apassionants els nivells del joc i lògics els criteris de facilitat i dificultat per poder-lo acabar. I la música, esclar, peça fonamental.
Els temes i recursos musicals són obra de Koji Kondo i pertanyen a l'imaginari de tots els fans de Mario.
Super Mario, un més dels personatges de videojocs que han saltat al cinema
Super Mario Bros va tenir una primera versió cinematogràfica l'any 1994, amb Bob Hoskins i John Leguizamo de protagonistes. Avui és un títol de culte per la seva estranyesa i escassíssima relació amb el videojoc original. És, però, la bona mostra del gran èxit i acceptació popular del videojoc. I són diversos els exemples de la bona entesa comercial --poc sovint relació de qualitat-- entre els videojocs i el cinema.
Mortal Kombat, per exemple, el joc de lluita entre humans i éssers d'altres dimensions, té una nodrida representació cinematogràfica. com també un altre clàssic de la lluita, Street Fighter, per no parlar de la saga de Resident Evil, el videojoc de zombis més famós del mercat. I Final Fantasy i Tomb Raider, les aventures de Lara Croft que han tingut el rostre d'Angelina Jolie i d'Alicia Vikander.
I Rompe Ralph, esclar, el videojoc dins del videojoc, Donkey Kong revelant-se per ser sempre el dolent de la pel·lícula i somiant ser l'heroi. I Sonic, l'eriçó blau, la criatura més icònica de Sega, que recentment també ha esdevingut carn de sala de cinema.
