Suspenen la 54a edició dels Premis Octubre per "factors adversos i d'ordre intern"

Un dels certàmens literaris més significatius en llengua catalana, els Premis Octubre, es deixa de fer. Com a mínim, aquest any. L'editorial Tres i Quatre, fundada a València i encarregada d'organitzar els guardons, ha anunciat que no convocarà la 54a edició dels premis per "una conjunció de factors adversos i per elements d'ordre intern", segons s'explica a la seva web.

L'any passat ja no es va celebrar la gala de la Nit dels Octubre per les retallades econòmiques a les entitats catalanistes. I és que els Octubre, nascuts en ple franquisme, no reben ajuts de cap institució valenciana, i això en dificulta la celebració.

 

Què hi ha darrere d'aquesta decisió?

Més enllà del que publica oficialment al seu web, fonts de l'editorial expliquen que ha estat una decisió "dura, però meditada".

Segons recull el setmanari El Temps, la decisió respon a "una situació econòmica i de tresoreria complicada".

Un dels factors importants ha estat "la pèrdua de tots els ajuts de les institucions valencianes", en un context en què el govern valencià del PP, amb el suport de Vox, està ofegant la cultura catalana al País Valencià.

A més a més, l'editorial Tres i Quatre va ser una de les més afectades per la dana, amb la pèrdua de milers de llibres.

Sobre el futur dels premis, la companyia assegura que treballa per trobar una "via d'estabilitat econòmica".

 

La història dels Premis Octubre

Edicions Tres i Quatre va crear els Premis Octubre als anys setanta, agafant el relleu del Premi 9 d'Octubre de la Societat Coral El Micalet, que va celebrar una única convocatòria.

El 1973 l'editorial va adoptar el guardó i la denominació va canviar lleugerament: els Premis Octubre passaven a evocar la Revolució d'Octubre i simbòlicament encarnaven "un esperit revolucionari i capdavanter de la cultura catalana al País Valencià", com explica Edicions Tres i Quatre al seu web.

A partir de l'any 1987, els Premis Octubre es van convertir en "el colofó d'una setmana d'activitats culturals i de reflexió que transformen, per uns dies, la ciutat de València en motor de la cultura catalana".

L'última edició

En la darrera edició del 2024, el Premi Joan Fuster d'assaig va ser per a "El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana", d'Eusebi Ayensa.

El jurat va guardonar "Els afores", d'Isabel Garcia Canet, amb el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia. I el Premi Pere Capellà de teatre va ser ex aequo per a dues obres: "Una història de terror reproductiu", de Carla Rovira, i "Mares i no", d'Eva Saumell.

El Premi Andròmina de narrativa va quedar desert.