Suspesos en la lluita contra l'escalfament global: no complim cap dels 45 indicadors

Enguany fa deu anys dels acords de París, en què, contra tot pronòstic, s'arribava a un acord per fer tots els esforços possibles per frenar l'escalfament global i que no es depassés el grau i mig d'augment de temperatura mitjana.

Ara, una dècada després, es fa palès que el món no només no està fent els deures per frenar la crisi climàtica, sinó que n'està molt lluny.

Ho denuncia l'estudi "Estat de l'acció climàtica", que ha analitzat 45 indicadors que consideren indispensables per valorar les accions dels països per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Entre ells, punts com la reducció de crema de carbó i altres combustibles fòssils, o també la protecció i regeneració dels ecosistemes, el malbaratament alimentari o l'agricultura sostenible.

Cap d'ells, ni un de sol, està avançant en el camí correcte, una dada que Neil Grant, expert de l'institut científic Climate Analytics i coautor de l'estudi, creu que els països no es prenen amb la gravetat que caldria:

Els impactes ja són aquí, però encara es poden frenar

L'informe, exhaustiu, ha estat elaborat per diversos científics d'organitzacions internacionals com World Resources Institute, Climate Analitycs o la Fundació Bezos Earth, que han treballat plegats per analitzar cadascuna de les accions en tots els punts del planeta.

I les troballes són demolidores. Indiquen que el món no està seguint els passos marcats per la ciència per evitar els pitjors impactes de la crisi climàtica. Impactes que ja tenim aquí i que es poden agreujar sense una acció que ja és més urgent que mai. Impactes que aquí, a Catalunya, vivim de primera mà com s'estan accelerant.

Començant per la calor extrema, que han triplicat els morts a Europa (24.400 en 850 ciutats europees), segons una nova estimació de l'Imperial College.

Podem seguir amb els incendis extrems patits aquest estiu a Catalunya i Espanya.

I, per si en quedés algun dubte, els aiguats repetits darrerament, fruit de tempestes cada cop més intenses.

El perquè de la inacció

Però, així i tot, l'investigador de Climate Analytics assegura que els autors creuen que les causes de la inacció rauen en el fet que "en molts punts del món hi ha un imaginari col·lectiu que els impactes no els afectaran".

Això passa fins i tot en punts on ja els viuen, com a la Mediterrània. "Però no és així. Estan passant ara mateix."

Alguns dels punts, entre els més greus, que els estan indicant que no fem els deures són, per exemple:

• En lloc de frenar la desforestació, estem arrasant ecosistemes a una velocitat vertiginosa. Cada minut desforestem l'equivalent a 22 camps de futbol.
• El transport per carretera que, lluny de disminuir, encara és el majoritari. Mentrestant, no s'inverteix prou en transport públic.
• Mentre que les inversions públiques i privades per frenar la crisi climàtica són totalment insuficients, el finançament públic als combustibles fòssils no para d'augmentar. Concretament, ho ha fet una mitjana anual de 75.000 milions de dòlars.
• I quant a les renovables, podríem veure com a positiva la xifra que s'han multiplicat per 8 al món els últims deu anys, però tampoc és suficient: ho haurien de fer el doble de ràpid.

Però, com diu Neil Grant, no es poden triar només alguns dels 45 punts. S'ha d'avançar en tots, i això, de moment, no està passant.

De fet, l'estudi també destaca que avançant en acció climàtica es poden obtenir altres beneficis paral·lels, tant de salut com econòmics. Per exemple, reduint la pol·lució, tenint entorns més saludables, menys pèrdues en agricultura...

Ara bé, creu que "hem de començar per la generació d'energia neta". "La comunitat científica no para de repetir que hem d'enterrar els combustibles fòssils, però hem comprovat que per molt que ho repetim, no és suficient", assegura.

De fet, afirma Neil Grant, un altre dels motius pels quals el món no avança més ràpidament en l'acció climàtica és "la pressió del lobby dels combustibles fòssils", que també està present en les converses com les conferències del clima.

Encara hi som a temps?

A la pregunta de si encara som a temps de limitar l'escalfament i no arribar als 1,5 graus abans del 2030, la resposta de Grant és a la vegada preocupant i motivadora:

"Tots els càlculs, ara mateix, ens porten a pensar que arribarem a l'escalfament d'1,5 ben aviat, però això no és motiu per renunciar a l'objectiu. Perquè ara ens toca pensar en com minimitzar la gravetat dels impactes. Hem d'accelerar-ne el pas per passar-ho, com a humanitat, el menys malament possible", conclou.

I la recepta per aconseguir-ho ja la sabem, la ciència no para de repetir-la, i aquest informe tampoc: acabar amb la desforestació, protegir els ecosistemes, millorar el transport públic, augmentar l'eficiència energètica dels edificis o frenar el malbaratament alimentari, entre d'altres.

En poques setmanes, el Brasil acollirà una nova cimera, la COP30. Una altra oportunitat per mostrar més que bones intencions, en la qual els països han de presentar els seus plans d'actuació.

Després de 30 certàmens, ja no queda lloc ni temps per a més promeses incomplertes.