"Tàpies, el joc de saber mirar": Les claus d'una gran obra, reconeguda internacionalment

"Tàpies, el joc de saber mirar" s'endinsa en la figura d'Antoni Tàpies, un dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX, i desxifra les claus d'una obra aclamada internacionalment, alhora que es mostra una nova perspectiva més íntima i familiar.

El documental repassa la vida i l'obra de Tàpies des de l'impacte que li va causar la Guerra Civil, quan tot just era un nen, fins als darrers dies abans de la seva mort, l'any 2012, quan, segons expliquen alguns dels testimonis que hi intervenen, estava creant algunes de les obres més impactants i fosques de la seva llarga i fructífera trajectòria.

Les reflexions del propi Tàpies, extretes d'entrevistes televisives i d'arxius i fons privats, el dibuixen sempre lúcid i profund, al mateix temps que reflexiona sobre la seva petja biogràfica i artística. A més, gràcies a imatges inèdites cedides per la família, es descobreix un Tàpies més íntim, proper i familiar, contraposat a la imatge d'intel·lectual amb un posat seriós i taciturn.

Per completar aquesta mirada profunda i exhaustiva, "Tàpies, el joc de saber mirar" compta amb la participació d'historiadors i artistes com Xavier Antich, Manuel Borja-Vilell, Vicenç Altaió, Lluís Permanyer, Daniel Giralt-Miracle, Victòria Combalia, Núria Homs, Miquel Barceló o Perejaume. Així mateix, també hi intervenen els responsables del Museu Tàpies: Ferran Rodés, president del Patronat; Imma Prieto, directora del museu, i Pablo Allepuz, cap de col·lecció del museu. Finalment, el documental compta amb els testimonis de la seva vídua, Teresa Barba, i del seu fill, Toni Tàpies.

La vocació artística i l'esperit de Dau al Set

Fill d'una família burgesa vinculada al món editorial, la vocació artística d'Antoni Tàpies va sorgir als 11 anys després de veure un número de la revista "D'ací i d'allà", dedicat a l'art modern i internacional. Els inicis de la seva carrera van estar marcats per una malaltia durant la qual es va refugiar en el dibuix, la pintura, la literatura i la música. Finalment, als 22 anys, va deixar la carrera de Dret per dedicar-se de ple a la pintura.

El gran mecenes català Joan Prats li va presentar Joan Miró i el va introduir dins de l'art d'avantguarda. Des de l'inici, el suport de Miró a Tàpies va ser rotund i es va convertir en un dels principals valedors de la seva obra.

L'any 1948, Tàpies va fundar, juntament amb el poeta Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats, el grup artístic Dau al Set, que va connectar l'avantguarda visual i plàstica. Tal com explica Tàpies, la seva relació amb Brossa va ser molt intensa.

Durant aquesta època, la seva obra estava dominada per un figurativisme surrealista, sovint amb influències de Miró i Paul Klee. "Capsa de cordills" o els insòlits "Collage" i "Pintura", exhibits al Saló d'Octubre, van ser proves que ja avançaven un gir cap a l'abstracció onírica i l'informalisme. A partir d'aquí l'experimentació és constant, sobretot en la denominada "pintura matèrica". Utilitza per a les seves obres materials de rebuig (cordes, paper, pols de marbre, palla, roba...) i intensifica els collages i el gust per la matèria abundosa, que sovint arriba a autèntics baixos relleus.

El 1950 va constituir un punt d'inflexió en la carrera artística d'Antoni Tàpies, quan va fer el seu primer viatge a París. Més endavant, va ser seleccionat per exposar a la Biennal de Venècia i també als Estats Units. A partir d'aquest moment, la seva obra va començar a ser coneguda internacionalment.

Les seves creacions tenen un fort caràcter iconogràfic amb creus, llunes, asteriscs, lletres, números o figures geomètriques. Per a l'artista, influït per la filosofia existencialista, aquests elements tenien una significació al·legòrica, evocant temes com la vida i la mort, la incomunicació o la sexualitat.

Pel que fa al seu vessant més personal, Antoni Tàpies es va casar amb Teresa Barba i va tenir tres fills. Per ell, la figura de la Teresa va ser cabdal.

A més de la seva casa i taller de Barcelona, la seva masia a Campins, al Montseny, es va convertir en el seu refugi íntim, un espai de reflexió i de creació d'una obra que de mica en mica es va anar convertint en universal.

Una gran implicació amb la cultura i la llengua

Durant els anys 70, les pintures d'Antoni Tàpies van adquirir un caire polític més notori, de reivindicació catalanista i d'oposició al règim franquista, amb signes sobre els quadres, com les quatre barres de la bandera catalana.

El compromís social i polític de Tàpies es va intensificar després de la seva participació a la Caputxinada, la reunió que va tenir lloc al convent de Caputxins de Sarrià, on es va crear el primer sindicat d'estudiants universitaris.

Grans peces per a l'espai públic i la creació de la Fundació Tàpies

Antoni Tàpies també va crear objectes de caràcter escultòric, utilitzant la tècnica de l'assemblatge, per instal·lar a l'espai públic. Destaquen el seu "Homenatge a Picasso" (Parc de la Ciutadella, 1983), així com la instal·lació "Núvol i cadira" (1989) i el controvertit "Mitjó" (2010).

L'any 1990 es va inaugurar la Fundació Tàpies -actualment Museu Tàpies-, una institució privada sense ànim de lucre, impulsada pel mateix artista, on es conserva part de la seva obra i escrits per difondre el pensament d'Antoni Tàpies i l'art contemporani.

Fitxat tècnica:

Direcció, guió i realització: Sergi Guix Planas

Ajudant de direcció: Tània Ribas

Producció: Sergi Sala Costa, Gemma Roura Font, Maria Casals Vidiella, Lluc Pla Homs

Producció executiva 3Cat: David Bassa Cabanas, Sílvia Pairó Vila

Coordinació continguts 3Cat: Ricard Belis Garcia

Producció delegada 3Cat: Daniel Barea Delgado

Música: Cezame i Artlist

Grafisme: Pau Àvila

"Tàpies, el joc de saber mirar" és una producció de Zeba Produccions, en coproducció amb Museu Tàpies, 3Cat i CaixaForum+, i amb el suport de l'ICEC.