
Catalunya al dia
Tarragona, al rescat del comerç local
La ciutat busca solucions per revertir una tendència que ha deixat més de 1.500 establiments buits
Anton Roig
31/07/2023 - 08.01 Actualitzat 28/07/2023 - 17.05
A Tarragona cada vegada es veuen més negocis que abaixen les persianes i deixen locals buits amb els cartells d'"en venda" o "per llogar". El Mapa Comercial de Catalunya 2022, que analitza la situació de les ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants, revela que Tarragona té 1.502 establiments buits, onze per cada mil habitants. Això suposa el 31% de tots els locals de la ciutat, que són 4.800.
Aquesta problemàtica ha estat el motiu de diverses campanyes per impulsar i afavorir el comerç de proximitat. "Fem realitat negocis a locals buits" n'és l'última. Aquesta és una iniciativa de la Cambra de Comerç de Tarragona, que ofereix assessorament a emprenedors per acompanyar-los en l'etapa inicial del negoci,
Ramon Sicart, responsable de l'Àrea d'Emprenedoria de la Cambra:
"Veiem que hi ha molts emprenedors que desisteixen d'establir-se en un local físic per una qüestió d'estalvi de costos i desconeixença de com amortitzar la inversió inicial. Volem que serveixi com una peça més dins d'un engranatge de tot el necessari.
Els problemes detectats a Tarragona no són exclusius de la ciutat, a tot Catalunya hi ha molts llocs on passa el mateix."
La manca d'iniciativa i motivació dins del comerç local no és l'única causa del problema. El preu del lloguer, la competència amb els grans centres comercials, la venda en línia, la situació econòmica postpandèmia i els problemes d'aparcament són altres dels problemes que contribueixen a agreujar la situació.
Des de l'Ajuntament de Tarragona, la regidora de Comerç, Montse Adan, explica que han de treballar la problemàtica de la manca d'aparcament per incentivar l'arribada de compradors al centre, i que s'ha de fer de forma conjunta, acompanyats dels professionals del sector. Vol crear una comissió de promoció econòmica per incentivar l'arribada de noves inversions.
Sobre els preus de lloguer elevats, Adan assegura que el preu d'un local ha d'estar directament relacionat amb la garantia d'èxit que tindrà el negoci que s'hi instal·li.
La reforma del carrer Canyelles, en ple centre de la ciutat, ara fa més d'un any, és una mostra del que es pot fer per revertir aquesta situació de desertització comercial. La seva transformació en zona exclusiva de vianants va revitalitzar-hi l'activitat.
Raquel Pizarro, presidenta de l'associació La Via T i propietària de la sastreria Pizarro, considera que aquest model agrada a la gent i ajuda a atreure compradors:
"És el carrer que aconsegueix que hi passi més gent i el més comercial de Tarragona. El fet que sigui de passeig, únicament per a vianants, i no de cotxes, a la gent li agrada. És com una zona comercial oberta de Tarragona."
La prioritat del nou govern municipal és la remodelació de la zona dels carrers Unió i Apodaca per millorar la connexió a peu entre la part baixa i el centre de la ciutat, així com l'impuls de la zona comercial de l'Illa Corsini, la reconversió en zona de vianants del primer tram de la Rambla Nova i la implementació d'un bus comercial gratuït que connecti el complex comercial de Parc Central i el centre de la ciutat.
Segons l'Ajuntament de Tarragona, s'està treballant també en mesures per afavorir la implantació de nous establiments i la millora dels ja existents. Algunes opcions són agilitzar els tràmits de llicències i permisos, millorar la mobilitat i la connectivitat entre les zones comercials, crear bonificacions per a l'emprenedoria i trobar fórmules amb els propietaris per donar sortida als locals.
Avui és notícia
Avís per pluja al Camp de Tarragona i l'Ebre després del fort aiguat de Badalona
Brussel·les flexibilitza la prohibició total de vendre cotxes de gasolina a partir del 2035
Els preus dels principals títols de transport públic el 2026, si es manté l'aportació estatal
La Xina rebaixa els aranzels al sector porcí català al 9,8%: "És una gran notícia"
El pla d'habitatge de la CE aposta per construir més pisos però evita regular el preu del lloguer