Tenir gos a casa millora el creixement emocional dels infants, segons un estudi de la URV

Tenir gossos a casa ajuda al desenvolupament social i emocional dels infants, segons conclou un estudi del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

S'ha fet un seguiment de 120 nenes i nens d'entre 3 i 5 anys, d'escoles públiques i concertades de la demarcació de Tarragona amb diversitat de nivells socioeconòmics.

Els infants van respondre oralment a uns qüestionaris que avaluaven aspectes com la interacció amb els adults, l'expressió dels sentiments, l'afecte, la imatge pròpia, la interacció entre iguals, la cooperació o el paper social.

Es tracta del primer estudi psicològic sobre la relació dels infants amb els gossos que segueix una metodologia reproduïble i científica. Altres investigacions en aquest mateix àmbit són dels anys 80 i 90, i s'hi van detectar problemes de metodologia.

Aquest estudi és el començament d'un estudi longitudinal que preveia investigar el mateix grup de manera repetida i comprovar la diferència de desenvolupament al llarg del temps, però s'ha vist afectat per la pandèmia.

L'estudi es va fer amb dos grups, els que tenen un gos a la família i hi conviuen sempre a casa, i un altre grup que no tenia contacte amb gossos.

Per no esbiaixar la mostra, es va excloure la canalla que només tenia contacte ocasional amb gossos o que assistien a teràpies amb animals.

Encara que l'estudi conclou que la presència de gossos joves és una ajuda per al desenvolupament social i emocional dels infants, no significa que la no presència d'aquests animals impliqui un desenvolupament lent o un mal desenvolupament.

L'estudi parteix d'un treball de final de grau d'una estudiant de Psicologia, Raquel Forcada, que va recollir una part de la mostra.