Tensió pel fondeig d'embarcacions privades a les cales de la Costa Brava

Les balises que es van posar a les cales del Crit i el Vedell de Mont-ras per limitar l'accés de les embarcacions no han durat ni tres dies: aquest dissabte ja no hi eren. 

Es repeteix la situació de l'estiu passat en què van desaparèixer fins a dues vegades. Instal·lar les boies val uns vuit mil euros. 

Segons l'alcaldessa de Mont-ras, Vanessa Peiró, és una despesa inassumible per a un ajuntament petit i que no viu directament ni del turisme ni de la nàutica: "Lamentablement, és una situació difícil en què hi ha molta gent en desacord, però per voler fer una defensa d'aquest territori i d'aquesta costa i d'aquest medi ambient ... el que encara sobreviu, doncs s'han de prendre decisions arriscades". 

Crispació entre propietaris d'embarcacions i ecologistes

Un estiu més creixen les tensions entre propietaris d'embarcacions d'esbarjo que tradicionalment han trobat en el recés de les cales de la Costa Brava el lloc ideal per gaudir del mar i la navegació i entitats ecologistes que lluiten per preservar els valors mediambientals del fons marí. 

Segons el portaveu de medi marí de SOS Costa Brava, Jordi Cruz, la concentració de barques perjudica greument la posidònia, però també la seguretat dels banyistes:

"El mar ha arribat a temperatures de 30-31 graus... encara hem de lluitar per protegir un espai que és Natura 2000, que la llei de la restauració de la natura diu que l'hem de protegir, perquè hi ha un sector que no vol fer el sacrifici de recular trenta metres? Alguna cosa està fallant". 

Es crea una associació de propietaris d'embarcacions petites

Josep Lluís Marcó, membre de la junta de l'associació de titulars d'embarcacions d'esbarjo de la Costa Brava, afirma que sovint les barques es concentren en algunes cales perquè n'hi ha moltes de tancades. 

Justament per fer sentir la seva veu, més de 150 propietaris de petites embarcacions s'han constituït com a associació en contra de les limitacions d'ús de l'espai marítim. Per això han entrat a la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, que aglutina administracions públiques, comunitat científica i entitats del territori.

Diuen que hi ha un afany per prohibir l'accés a les cales i que cal posar mesures proporcionades: "Nosaltres estem a favor que es protegeixi i es pot protegir, sí, amb una boia perquè t'hi agafis. Però on no hi ha posidònia no hi ha cap necessitat ni de tancar ni de prohibir, allà hauria de respectar-se la llibertat de les persones per ancorar lliurement". Consideren que han de conviure l'ecologia i el fet de gaudir d'aquesta costa com s'ha fet sempre. 

En aquest sentit, usuaris com en Salvador, veí de Palafrugell, que no formen part de l'associació, però que fa més de 40 que surt en barca, constata que cada vegada tenen més dificultats per gaudir d'aquesta activitat d'esbarjo. 

Considera que s'ha d'estudiar amb més detall on es pot tirar l'àncora i on no, i assegura que "si continuem amb aquest ritme, al final et veuràs obligat a treure't la barca de sobre perquè és que no podràs sortir, no podràs anar enlloc". I alerta de les conseqüències que pot tenir pel sector turístic si es perjudica "la nàutica".

No s'ha de protegir només la posidònia

Els científics defensen, però, que hi ha cales que s'han de protegir encara que no hi hagi posidònia perquè hi ha altres espècies com els boscos de macroalgues o les praderes marines, molt importants per la qualitat de les aigües marines.

"Són hàbitats d'alt interès ecològic que estan creixent tant en hàbitats de sorra com en hàbitats de roca, que potser no són tan coneguts ni estan tan protegits com la posidònia, però que tenen una importància grandíssima", explica la investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, Aurora Ricart.

Conciliar postures

A Palamós hi ha 75 boies de dia al seu litoral, on les barques poden amarrar sense tirar l'àncora al fons marí. Asseguren que intenten fer compatibles tots els interessos perquè la gent que té barca pugui gaudir d'aquest plaer, però sense ser agressiu amb el medi. 

Maria Puig, regidora de Medi Ambient, afirma que a l'estiu "és el moment de més confluència d'usuaris concentrats, és el moment de màxima afluència, llavors és el moment en què més necessària es fa la regulació".

Segons la Generalitat, la taula de cogestió del litoral del Baix Empordà ha de ser l'espai on arribar a consensos i el mapa d'hàbitats marins que es va presentar aquest maig, l'eina de referència per al desenvolupament i la gestió de qualsevol activitat en l'àmbit marí.