Terratrèmol a Kamtxatka: per què no hi ha hagut un tsunami devastador?

Per a la majoria, la idea d'un tsunami va unida a una força destructiva gairebé imparable. No és estrany, perquè molts en van sentir a parlar per primera vegada el 2004, després que la costa d'Indonèsia quedés arrasada. 

El que ha passat aquest dimecres, però, ha estat diferent. Malgrat l'enorme magnitud del terratrèmol que hi ha hagut a la península russa de Kamtxatka, un dels més forts de la història, l'alerta de tsunami ha quedat en poc més d'un ensurt.

Un fet que, sens dubte, ha estat una sort, però que crea interrogants als més profans. El més evident: per què un terratrèmol tan important no ha causat grans danys ni un tsunami igual de fort?

El disseny antisísmic, la clau

"No hi ha hagut danys gaire catastròfics, perquè és una zona molt preparada. El disseny antisísmic està molt integrat, fins al punt que hi ha països com el Japó que compten amb barreres antitsunamis", explica Sara Figueras, cap de l'àrea de Geofísica i Sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

De fet, segons destaca, Kamtxatka es troba a l'anell del Pacífic, la zona on hi ha més activitat sísmica i volcànica del món i on es produeixen el 80% dels terratrèmols registrats a escala global. De fet, a Kamtxatka, abans del d'aquest dimecres, ja hi havia hagut sismes de magnitud 9 i de magnitud 8,8.

En aquest sentit, destaca que no només el disseny antisísmic està molt integrat, també els sistemes d'alerta. "De seguida han alertat a les costes, han pogut calcular, fer una modelització, una previsió i avisar la població. Els plans d'emergència funcionen", assegura Figueras.

Les característiques de la zona, cabdals en la formació d'un tsunami 

Això, però, no respon a la pregunta de per què l'alçada i la força de les ones han estat menors que les esperades. Segons l'experta, això pot haver estat causat per diferents raons, des de la fondària en què s'ha produït el sisme fins a la direcció del trencament de la falla:

"Si el trencament de la falla s'ha produït de forma perpendicular a la costa o paral·lela, canvia tota la dinàmica del tsunami."

També és important com es propaga el tsunami, diu Figueras:

"Depèn de quina direcció agafi, es pot dirigir a unes costes o d'altres. Això està influenciat per la fondària de l'oceà. I un cop a la costa, l'ona estarà influenciada per la seva profunditat i la configuració."

En el seu camí, a més a més, les ones es poden trobar amb diferents tipus de barreres, naturals o artificials, que les frenin o n'alterin el camí.

Tot i això, que les onades vistes aquest dimarts fossin petites no vol dir que no fossin perilloses. "No són com les ones que veiem a la platja, són parets d'aigua d'un metre, que entren amb una força i velocitat d'uns 60 km/h que ho arrosseguen tot", adverteix Figueras.