Testimonis de salut mental a l'escola per fer prevenció: "Hi ha llum al final del camí"
La Carmen Llanes té 53 anys i ha tingut quatre depressions majors de les quals ja està recuperada. Ara és un dels testimonis del programa "Ments despertes", que impulsa el grup Som Via, dedicat a la gestió de serveis assistencials i programes de salut mental i que posa en contacte testimonis amb un diagnòstic de salut mental ja recuperats amb alumnes a partir de secundària.
Som persones funcionals que podem tenir una vida plena.
Missatges com aquest són el principal objectiu del programa, que funciona des de fa 14 anys i que vol normalitzar parlar de salut mental amb un doble objectiu: trencar estigmes i promoure la prevenció entre els joves.
Un camp on, des de l'entitat, han notat un abans i un després de la covid. El primer any del programa s'hi van apuntar 4 centres i ara ja en tenen 75. També perceben que hi ha més sensibilitat i empatia entre els alumnes i que el professorat està més format.
Detectar conductes de risc
Sílvia Garcia és la coordinadora de projectes del grup Som Via i acompanya els testimonis quan fan les conferències als centres. Uns testimonis que també s'han diversificat amb els anys. Al principi, la majoria tenien esquizofrènia però ara són més diversos i molts tenen diagnòstics relacionats amb l'autoimatge, amb trastorns de conducta alimentària –com l'anorèxia–, la depressió o la bipolaritat.
Garcia considera que el fet que de parlar als alumnes des de l'experiència –i no des d'un mapa biomèdic– fa que connectin directament amb les causes, i això també els fa reflexionar sobre quines són les conductes de risc que els podrien portar a tenir problemes de salut mental.
Per això, més enllà de posar nom al diagnòstic, aquests testimonis no se centren en aspectes mèdics, sinó en les alarmes que van fer que ells o el seu entorn detectessin que alguna cosa no anava bé i en com se'n van sortir. Això els permet parlar dels hàbits saludables que els ajuden a cuidar-se o de la necessitat de buscar ajuda quan les coses no van bé.
En el cas de la Carme, els parla de la falta de son crònica, de l'ansietat, d'un esgotament físic tan extrem que fins i tot va abandonar hàbits d'higiene o a sentir-se incapaç de veure els seus amics i fer vida normal.
Una experiència dolorosa explicada amb cura i senzillesa en què remarca als alumnes la necessitat de demanar ajuda –si ho necessiten– i d'estendre la mà al company que té un problema.
He estat a l'infern, n'he pogut sortir i porto notícies: hi ha llum al final del camí.
La relació amb l'entorn, factor clau
En aquesta ocasió, la xerrada es fa amb un grup d'alumnes de primer d'ESO de l'Institut Pau Claris de Barcelona que s'enganxen ràpidament a la conversa i fan preguntes amb naturalitat.
Per exemple, entre les conductes de risc que els explica la Carme els crida l'atenció la falta de son, de gana, i de ganes de veure els amics, però el factor que més els interpel·la és el de la relació amb l'entorn i com poden influir en la salut mental els problemes amb els amics, l'assetjament escolar o la discriminació intercultural.
La Meissem Messaoudi és una de les alumnes i explica que a l'escola on anava abans els companys la van aïllar.
Ho passava malament perquè no sabia per què ho feien, ara estic millor amb els nous companys.
La Marta Salvia, la tutora del grup, creu que encara es parla poc de salut mental amb els alumnes i creu que testimonis directes com els que ofereix el programa "Ments despertes" ajuden a visibilitzar aquest fet, i que els pot servir per acompanyar una altra persona si veuen que no està bé o per reconèixer millor el seu estat emocional.
Així ho veuen també els alumnes, que diuen que l'activitat els ha servit per no perdre de vista que és important ser amables amb els companys i no criticar-se, perquè això els permet guanyar confiança i estar més units com a grup.
