Testos anals per detectar la Covid: en quins casos es fan servir i per què
L'anunci que la Xina començarà a fer anàlisis per detectar la Covid a partir de mostres obtingudes per via rectal moltes persones l'han rebut amb certa sorpresa .
Diumenge passat, Li Tongzeng, especialista en malalties infeccioses de l'Hospital You'an de Pequín, va comentar a la Televisió Central Xinesa que l'objectiu és augmentar la capacitat de detecció de casos de Covid.
Tot i la sorpresa, però, la presa de mostres per via rectal es fa a Galícia des dels inicis de la pandèmia. Segons ha explicat al 324.cat el Servei Gallec de la Salut (Sergas), la presa de mostres nasofaríngies és absolutament majoritària i les anals es reserven a certs casos.
Així, les mostres rectals es prenen a malalts amb complicacions a les vies aèries o que necessiten ventilació mecànica. També es fan a nadons i a algunes persones amb problemes psiquiàtrics.
A la Xina també s'ha explicat que les mostres rectals s'obtindran en determinats casos d'alt risc però també s'estarien fent en altres situacions.
El virus s'hi manté més temps
Les mostres s'obtenen introduint un bastonet de cotó pel recte entre 3 i 5 centímetres. L'anàlisi es fa amb PCR, com amb les mostres nasofaríngees.
Més enllà que la presa de la mostra rectal sigui més fàcil en algunes persones, segons alguns estudis també permet detectar casos que amb proves fetes amb saliva donen negatiu.
Dos d'aquests estudis els van publicar a l'agost investigadors xinesos. En el que va aparèixer a la revista Futur Microbiology, investigadors de la Universitat de Shandong es basaven en quatre pacients tres adults i un nen- diagnosticats amb Covid.
Després de tractament a l'hospital i de quarantena, no es van trobar signes de presència de virus en les anàlisis de mucosa nasal, però sí en la rectal.
El mateix van descriure a l'agost en el Journal of Infection investigadors de l'Hospital Associat a la Universitat Jinan de Guangzhou.
En aquest cas es tractava de tres pacients pediàtrics i quatre adults. D'aquests, en sis l'anàlisi de mucosa nasofaríngia va donar negatiu, però la PCR amb mostres rectals va donar positiu, tot i que ja no tenien símptomes.
Entre l'alta hospitalària i la detecció de virus al recte van passar de 7 a 11 dies. I les mostres rectals van donar positiu fins a entre 5 i 23 dies després de la primera anàlisi.
La conclusió els investigadors era aquesta:
L'estudi suggereix que el positiu en el test RT-PCR després de la recuperació no significava recaiguda ni reinfecció. Seria necessari afegir el test de mostres rectals als criteris per donar l'alta o per acabar amb la quarantena.
Augment del control de casos
Tot i que es tracta de nombres reduïts de casos, altres estudis també mostren que el coronavirus podria estar present durant més temps en el recte que en la mucosa nasal.
Un d'aquests estudis el van publicar al maig al Journal of Medical Virology investigadors de la Universitat de Nairobi. Kènia.
La presa de mostres seria important, doncs, per detectar la presència del virus un cop els símptomes ja han desaparegut. Però segons els metges xinesos, prendre aquestes mostres també permetria detectar casos asimptomàtics en què el virus no es troba a la mucosa nasal.
Seria, per tant, una manera d'incrementar el control de les persones portadores del SARS-CoV-2.
Tot i la presència del coronavirus en el recte, no hi ha cap prova que es transmeti per via digestiva. Joanne Santini, professora de Microbiologia a l'University College de Londres, ha declarat a la web d'Insider que el virus entra a les cèl·lules pel receptor ACE2, que està present en molta quantitat a l'intestí.
També afirma que la càrrega viral pot ser més elevada als excrements, sobretot si el pacient té problemes gastrointestinals provocats per la Covid:
Tot i que la via més comuna d'infecció és la respiratòria, penso que hi ha d'haver alguna infecció que es produeix a través de l'intestí per la boca. Hi ha proves que el SARS-CoV-2 present en les femtes és infecciós, igual que altres virus, com els norovirus i altres coronavirus.
Santini afegeix que és preferible analitzar les femtes que prendre mostres rectals, perquè és menys invasiu i pot ser particularment útil en nens.
Anàlisis de saliva
Un dels avantatges és que la mostra és fàcil de prendre i que la pot obtenir la mateixa persona i portar-la al laboratori. Però podria ser encara més fàcil detectar el coronavirus en mostres de saliva, com es fa a Sant Joan de Déu.
En una carta publicada als setembre en el New England Journal of Medicine, investigadors de la Facultat de Medicina de Yale assenyalaven que en un gurp de 70 pacients admesos a l'hospital sospitosos de tenir Covid, les mostres de saliva contenien més còpies del virus que no las nasofaríngees. I que fins a deu dies després del primer diagnòstic, hi havia més mostres de saliva que encara donaven positiu.
A més, utilitzant tests de saliva amb 495 professionals sanitaris es van detectar el doble de casos asimptomàtics que amb l'anàlisi de mucoses.
En un estudi encara no revisat però que es pot trobar a la web MedXriv, Akiko Iwasaki, de l'Escola de Salut Pública de Yale, i el seu equip va comparar la càrrega viral en mostres de saliva i de mucosa en 154 malalts de Covid i fent servir 109 professionals sanitaris sense el virus com a grup control.
Van observar que les persones que més tard desenvolupaven Covid greu, eren hospitalitzades o morien, tenien, amb més probabilitat, alta càrrega viral en la saliva, però en la mucosa.
Així, el test de saliva podria servir tant per detectar més casos asimptomàtics com per predir quins malalts poden patir uns efectes més greus de la Covid.
Caldria que altres investigadors confirmessin aquests resultats per establir les proves de saliva com una forma de diagnosticar el curs que por prendre la Covid. Aquestes proves són més senzilles i barates que les de mucosa, però a molts llocs són de difícil accés i caldria estendre el seu ús.
