The Base, el supremacisme acceleracionista que posa a prova la vigilància europea

La detenció de tres presumptes membres de The Base al País Valencià i l'ingrés a presó del líder de la cèl·lula han situat al centre del debat un fenomen fins fa poc percebut com a llunyà. No és només un cas policial: és la materialització dins de l'estat d'un moviment supremacista transnacional que fa pocs mesos la Unió Europea ja ha catalogat com a organització terrorista.

L'operació ha coincidit amb un moment d'alerta creixent sobre els grups d'ultradreta violenta, que, tot i representar encara un nombre reduït d'atacs, mostren una activitat digital i ideològica cada vegada més sofisticada.

Un grup únic en la llista europea de terrorisme

The Base és el primer grup d'ultradreta inclòs formalment a la llista europea d'organitzacions terroristes.

Creat el 2018 als Estats Units, ràpidament va expandir la seva presència al Canadà, al Regne Unit, a Austràlia i Nova Zelanda, i és des de fa poc més d'un any objecte de sancions a tota la Unió Europea.

Aquesta catalogació respon a la combinació d'ideologia neonazi, estructura clandestina i objectius insurreccionals.

Segons la investigació, el cap del grup detingut al País Valencià mantenia contacte amb el fundador internacional, un antic analista i contractista de l'FBI que actualment residiria a Rússia.

Aquesta connexió reforça una de les conclusions més repetides pels experts: els moviments supremacistes d'avui no entenen de fronteres i funcionen com una constel·lació global de cèl·lules autònomes.

L'arsenal i la ideologia: signes d'un projecte violent

El material confiscat --armes de foc, munició, banderes amb esvàstiques i una edició en català d'"El meu combat", el llibre d'Adolf Hitler, entre d'altres-- revela que no estem davant d'un simple grupuscle ideològic. 

El contingut que acumulaven els detinguts forma part d'un imaginari coherent i perillós: el supremacisme acceleracionista.

Aquest corrent defensa accelerar l'enfonsament d'Occident a través del caos social i la violència, amb la finalitat última de desencadenar una guerra racial i fundar un estat exclusivament de persones blanques.

És una doctrina que s'alimenta de referents com Ted Kaczynski, l'Unabomber, i Brenton Tarrant, autor de l'atac contra dues mesquites a Nova Zelanda que va deixar 51 morts. Tant les lectures com els materials trobats suggereixen un procés actiu de radicalització i preparació.

El pes creixent de la cultura virtual supremacista

La investigació policial i els informes europeus coincideixen en un punt clau: The Base i altres grups afins han construït una cultura virtual pròpia que funciona com a ecosistema de radicalització.

En aquest espai, que inclou xarxes encriptades, fòrums, videojocs i mems, es combina humor negre, propaganda neonazi, manuals paramilitars i discursos de guerra racial.

L'expert Jon Lewis, de la Universitat George Washington, als Estats Units, assenyala que The Base ha aconseguit estendre's fora dels Estats Units precisament gràcies a aquesta presència digital, que permet captar simpatitzants, crear comunitats i generar lectors fidels sense necessitat d'infraestructures físiques.

Lewis explica que The Base "és un moviment neonazi originat als Estats Units que se centra principalment en l'acceleracionisme utilitzant la violència per col·lapsar el sistema i crear un etnoestat blanc".

"Sovint es posicionen com a supervivencistes i preparadors, com a persones que preparen emmagatzemar armes per a la fi dels temps", explica Lewis.

Fa anys que estan obsessionats amb la violència i animaran els membres i seguidors a cometre violència en nom d'aquesta ideologia.

Aquest expert, autor de desenes d'articles sobre aquesta organització, afegeix que "la seva composició no té realment una jerarquia, ja que no té un lideratge formal".

"És una estructura basada en cèl·lules i, com que no té líders, és tan amorfa que dificulta que les forces de l'ordre puguin arrestar dos o tres membres en cèl·lules", diu Lewis.

L'expert també diu que el que mostren aquests moviments és que "són les narratives i els greuges els que inspiren la gent".

Aïllament geogràfic: un patró que es repeteix

La detenció d'un dels membres del grup al poble valencià d'Aiora, amb poc més de 200 habitants, recorda la de fa cinc anys a la Pobla de Cérvoles, quan els Mossos d'Esquadra van intervenir una de les primeres cèl·lules supremacistes a l'estat.

Escollir localitats remotes no és casual: aquests grups cerquen espais allunyats de mirades externes per operar amb discreció, crear xarxes de convivència tancada i, sovint, practicar entrenaments.

La repetició del patró --llocs petits, literatura supremacista, referents violents i accés a armes-- reforça la hipòtesi que la radicalització d'ultradreta ja no és un fenomen puntual, sinó un risc emergent.

Segons Lluís Paradell, cap de l'àrea d'anàlisi dels Mossos d'Esquadra, la probabilitat d'un atac jihadista continua sent més alta. Tanmateix, el cas de The Base confirma "una altra amenaça d'ultradreta", menys visible, però creixent.

Els informes de seguretat europeus remarquen que la perillositat no prové tant dels atacs consumats --encara residuals-- com del volum i la sofisticació de la propaganda en línia, que afecta sobretot els joves.

Aquest risc es veu amplificat pel caràcter híbrid i transnacional de les noves xarxes de supremacisme: petites cèl·lules autònomes, coordinació digital i inspiració global.

La investigació al País Valencià és un indicador d'un canvi de fase. No es tracta només d'individus aïllats, sinó de grups que intenten professionalitzar-se, militaritzar-se i enllaçar-se amb una comunitat internacional.

El salt de la propaganda a l'entrenament paramilitar, que ja assenyalen diversos informes, és un senyal d'alerta que els cossos de seguretat no poden ignorar.

La lluita contra grups com The Base exigeix més que persecució policial. La coordinació internacional, la detecció precoç i, sobretot, l'educació en pensament crític són essencials per frenar la radicalització d'uns moviments que troben en l'entorn digital un terreny fèrtil per créixer.

La detenció al País Valencià no és d'entrada només un èxit policial: és un avís. La ultradreta acceleracionista ja no és una amenaça llunyana. És present, és global i està mutant. Entendre-la és el primer pas per combatre-la.