The Tyets triomfen a Liverpool en la celebració de 100 anys d'Estudis Catalans
De Mataró a Liverpool. Els mataronins The Tyets s'han posat el públic a la butxaca amb la seva barreja de música urbana amb elements de cultura popular catalana, en el concert per celebrar els 100 anys dels Estudis Catalans a la ciutat.
Oriol de Ramon i Xavier Coca, líders de la banda, explicaven a 3CatInfo abans del concert que estaven molt engrescats d'actuar a The Cavern.
Aquí van debutar els Beatles el 1961, i el 1963 van actuar-hi els Rolling Stones, i fa pocs anys també els Oasis.
Ens fa molta il·lusió. Per nosaltres són com unes colònies, anar per Europa a fer concerts. I sí, és especial perquè és el lloc mític on els Beatles van tocar a la seva primera fase.
El concert ha estat una dosi de bon rotllo, de ritmes que portaven a moure's, ballar i cantar.
Entre el públic, la comunitat catalana de Liverpool en ple, però també molts anglesos que tenen amics que havien sentit parlar de The Tyets, com la Lizy.
Els he escoltat una mica aquesta setmana, però no els havia vist mai en directe i ha estat una experiència increïble. La seva música és molt millor en directe que a Spotify.
Els Tyets són tot un referent, no ja musical, sinó també de l'ús espontani de la llengua catalana, no normatiu. I triar-los per part de l'Institut Ramon Llull, l'organitzador dels actes del centenari, ha estat un gest important.
Oriol de Ramon defensava així la tria de la llengua catalana a l'hora de fer música: "Sempre hem apostat per fer música en català, que és la nostra llengua i és el que sentim que hem de fer." "Un professor de la uni d'aquí ens deia que molts alumnes escolten les nostres cançons i al final n'aprens molt, com quan escoltes cançons en anglès", ha afegit.
Els autèntics protagonistes del centenari, els alumnes de català
Edgar Allison Peers, catedràtic de castellà a Liverpool durant trenta anys, va ser el pioner dels estudis espanyols i catalans al Regne Unit el 1926.
Pocs anys després, va començar la tradició de lectors catalans per ampliar la formació dels professors més enllà del restringit àmbit acadèmic espanyol del moment.
De les setze universitats del Regne Unit que l'imparteixen, la de Liverpool és la més longeva i la primera fora de l'estat espanyol que arriba al segle d'existència.
El centenar d'alumnes anglesos i gal·lesos d'Estudis Catalans reconeixen les dificultats d'aprendre català. Lucy Taylor, estudiant de màster en estudis catalans, es lamentava del subjuntiu:
El concepte d'un subjuntiu no existeix anglès, i això sempre ens costa.
Els motius per estudiar-lo són des de millorar el currículum fins a poder anar a Catalunya i parlar-lo, però també n'hi ha d'altres com els de Iolo Brown, estudiant gal·lès de català, castellà i italià:
Veig moltes similituds entre els gal·lesos i els catalans, probablement només pel fet que sé com d'alegre estic quan la gent ve i fa un esforç per parlar gal·lès.
Mollie Brewin, alumna d'estudis francesos i català, recordava que va arribar al català perquè li interessava molt la situació política a Catalunya i la literatura, i "Catalunya té una literatura molt rica" afegeix.
Diana Cullell, catedràtica del Departament de Llengües de la Universitat de Liverpool, recorda el poder de la literatura: "Els alumnes sempre se sorprenen que, encara que llegim un autor català que parla moltíssim de la llengua, de la identitat, és capaç de connectar-nos amb temes universals."
Els estudis de filologia, com a tal, no existeixen al Regne Unit. La Universitat de Liverpool permet combinar els estudis de llengua i cultura catalanes amb altres carreres.
Així, els alumnes d'Estudis Catalans provenen de moltes facultats, i no necessàriament de graus relacionats amb les llengües.
Venen d'Història, passant per Ciències Polítiques o Literatura anglesa i fins i tot Matemàtiques. No només estudien la llengua catalana, sinó també cinema, literatura, història, esports i arquitectura feta a Catalunya.
Estudiar les variants dialectals de català
Pol Masdeu Canyelles, professor de llengua catalana a la Universitat de Liverpool, parla amb orgull dels seus estudiants.
Diu que es prenen l'aprenentatge de la llengua amb passió, però també amb disciplina. Passen moltes hores estudiant.
Molts dels que l'estudien volen anar després a territoris de parla catalana. De fet, Masdeu explica que no només se centren en Catalunya, sinó en tots els Països Catalans: "El País Valencià, les illes Balears, Andorra, aquesta diversitat dialectal la toquem a l'aula. És un plaer veure que alguns que fan estades al País Valencià, quan tornen, venen amb paraules valencianes."
Això, lògicament, suposa reptes per a alguns, com li va passar a Vaughan Lewis, estudiant de màster en traducció. Va fer una estada lingüística a les illes Balears i diu que li costava "bastant entendre la gent allà".
Les paraules preferides
Estudiar una llengua estrangera permet descobrir paraules que per la seva sonoritat o significat es retenen i "s'estimen", però també n'hi ha que es queden travessades.
A Yentel Russell, estudiant de Relacions Internacionals i Estudis Hispànics que parla cinc llengües, li encanta el mot "pel·lícula". "No sé com dir la ela geminada, em costa molt". Aquest enviat especial dona fe que la diu perfectament.
Lucy Taylor té "aixopluc" com a preferida. "No sé si és veritat, però no té una traducció exacta a l'anglès, i m'agrada molt com sona."
I acabem amb Vaughan Lewis, que ens sorprèn amb una paraula que va aprendre a les Illes, on sinó. És "cap de fava". "El seu significat és una mica boig, però m'agrada."
