És notícia:
"Brain rot"
Què és "brain rot", la paraula de l'any 2024? (Freepik)

Tinc el cervell fregit de tant "scroll"? Descobrim "brain rot", la paraula del moment

"Brain rot" descriu tant el buit mental que queda després de fer "scroll" infinit com el tipus de contingut que el genera
3 min

Hi ha paraules que ens defineixen com a generació. Algunes ens esperancen (glow up, manifesting), d'altres no tant (ghosting, delulu). I si el DIEC aquest any ha decidit incorporar paraules com ciberatac o kebab al diccionari, la Universitat d'Oxford ha coronat brain rot com a paraula de l'any 2024.

Com és tradició fa dues dècades, les lletraferides d'Oxford (i el públic que ha votat) escullen anualment el terme que representa més bé el context social del moment. El 2016 va ser postveritat. El 2019, emergència climàtica. I el 2024 ha estat el torn de brain rot.

Què és el brain rot?

La Universitat d'Oxford ha definit el significat d'aquesta expressió (es podria traduir com ‘podridura cerebral') com el "deteriorament mental o intel·lectual com a resultat d'un consum excessiu de material trivial o simple principalment a internet".

L'expressió brain rot defineix aquella sensació que tenim després de passar massa temps navegant per internet sense rumb. Aquell moment en què aixeques la mirada de la pantalla del mòbil i t'adones que t'has passat dues hores de la teva vida empassant-te contingut absurd, receptes impossibles o vídeos d'ASMR tallant sabó.

El contingut banal d'internet, el shitposting, és un fenomen d'actualitat. De fet, tres de les cinc candidates rivals també tracten tendències del món digital: demure, la paraula que descriu ser modesta i humil; lore (o ‘saviesa popular'), els coneixements i context necessari per comprendre un tema concret; i slop, el contingut fàcil generat amb IA.

I per què brain rot?

El terme brain rot, a més, serveix per descriure tant el buit mental que queda després de fer scroll infinit com el tipus de contingut que el genera. Aquesta paraula ha sigut la guanyadora en una votació de més de 37.000 persones. Segons dades de l'Oxford University Press, l'ús del terme va augmentar un 230% durant aquest últim any, però el seu origen es remunta més d'un segle enrere.

L'escriptor Henry David Thoreau, el 1854, ja parlava de brain rot al seu llibre "Walden" quan es queixava que la societat abandonava el pensament profund per idees cada cop més simples: "Mentre Anglaterra s'afanya a curar la podridura de la patata", escriu l'autor, "no caldria també combatre la podridura cerebral, que s'escampa de manera molt més extensa i fatal?".

Podridura cerebral: la sobrecàrrega digital ens trinxa el cervell?

Cada dia consumim més informació i contingut del que podem processar i ho fem en un format ràpid, hiperestimulat i sense pausa. Amb la quantitat d'inputs que rebem al llarg del dia a través dels dispositius mòbils, podríem dir que el nostre cervell està ben rostidet: la capacitat de concentració disminueix, com també ho fa l'atenció, i la memòria també es veu afectada, segons recull The Guardian. A banda que el papa Francesc adverteixi dels riscos del brain rot, és ben cert que la dopamina ens governa i l'algoritme ens té ben agafats.

La tendència de fer bandera de l'expressió i utilitzar-la de forma irònica com a motiu d'orgull per aconseguir desxifrar la cultura d'internet més profunda tampoc s'ha fet esperar. De fet, BuzzFeed va llançar un test titulat: "Si passes aquest qüestionari sobre el brain rot, tens el cervell bullit al 1000%".

Però fer broma sobre el fet que podem arribar a ser unes autèntiques pastanagues bullides després de passar hores i hores davant de les pantalles també mostra que som conscients del perill que suposa obsessionar-nos amb internet. L'exemple més clar és com el doomscrolling afecta la nostra salut mental.

Com diu el director del departament encarregat d'escollir la paraula de l'any, Casper Grathwohl, l'ús cada cop més generalitzat de la paraula brain rot entre la generació Z i alfa "demostra una autoconsciència descarada sobre l'impacte nociu que han heretat amb les xarxes socials".

El més llegit

Avui és notícia