Toni Cruanyes reivindica la diversitat familiar: "No es pot ser un heroi cada dia"
Acostumat a explicar l'actualitat cada vespre a TV3, Toni Cruanyes assumeix que el repte més complex no es resol davant de la càmera. Entre hospitals i tardes que no sempre pot compartir amb els fills, defensa una criança basada en la comunicació i la diversitat com a eina per trencar silencis i normalitzar realitats.
El maldecap dels ingressos hospitalaris
Toni Cruanyes, una de les cares més reconegudes dels informatius de TV3, és pare de dos fills: una nena de cinc anys i un nen d'onze. A la petita, li van diagnosticar bronquiolitis, una afecció que va comportar ingressos hospitalaris intermitents i dificultats respiratòries durant gairebé dos anys i mig.
El primer ingrés hospitalari de la seva filla va arribar quan només tenia sis mesos. La imatge de la petita amb els tubs respiradors al nas... Va ser un moment molt dur", recorda.
"Per sort, quan la petita va fer tres anys ja va estar", conclou.
Conciliació en horari nocturn
Cada vespre, Cruanyes condueix el principal informatiu del país i, per tant, treballa fins tard. Admet que la conciliació és complicada, especialment quan els fills són petits. Intenta anar-los a buscar per dinar i reserva els caps de setmana per dedicar-s'hi completament, però el gruix del dia a dia recau en el seu marit.
A les tardes és quan surten les coses: què ha passat a l'escola, si s'han enfadat amb algú, quines dificultats tenen. I això, m'ho estic perdent", confessa.
Família homoparental: visibilitat i minoria
Té una família homoparental, una realitat cada vegada més acceptada socialment però que, segons explica, continua sent minoritària en entorns com l'escola. Al centre on estudien els seus fills només hi ha dues famílies homoparentals: la seva i una altra formada per dues dones.
No deixes de tenir la sensació de ser una minoria, que és el que és.
Cruanyes reconeix que sovint li toca parlar públicament de la seva experiència. Durant anys, les parelles homosexuals amb fills han estat poc visibles. Ara percep que comença a recollir els fruits d'aquella exposició inicial, especialment des que van tenir el primer fill, fa més d'una dècada. "Ara, l'acceptació s'ha generalitzat", diu.
Assegura que l'homofòbia continua present en el dia a dia.
Quan estic al costat del meu fill i ho sentim tots dos, ens sentim malament. No es pot viure en actitud de confrontació permanent", hi afegeix, "no es pot ser un heroi cada dia.
Però explica que el degoteig existeix.
Educar en la comunicació i la diversitat
En paral·lel, defensa una manera diferent d'entendre la criança. Si en generacions anteriors els sentiments quedaven sovint en un segon pla malgrat que no faltés el suport material, avui considera imprescindible parlar obertament amb els fills de les emocions, les dificultats i la diversitat. Parlar de diversitat funcional, d'orientació sexual, de color de pell. Mostrar que no hi ha una única manera de ser família ni d'estar al món.
El Super3, a casa
A casa, la professió periodística també té impacte. El fill gran el va imitar durant una època: americana, targeta i posat de presentador davant d'una càmera imaginària. Després, quan el veia a la pantalla, li feia un petó.
Avui la fascinació s'ha moderat. L'interès televisiu familiar passa sobretot per l'"InfoK" una font habitual de debats domèstics i per diversos programes del Super3. "El contingut infantil acaba generant converses que van més enllà de l'entreteniment."
