Torna a Catalunya Ràdio l'Adnan, el refugiat sirià amb discapacitat a qui l'emissora i TV3 van canviar la vida
"La tarda de Catalunya Ràdio" de demà comptarà amb la presència d'Adnan Almousa Alfermli i de Txell Feixas, que el 2017 era la corresponsal al Líban de TV3 i Catalunya Ràdio. La vida de l'Adnan va fer un gir inesperat el febrer d'aquell any, quan ell i la seva família van coincidir amb Feixas al camp de refugiats on vivien al Líban. Fugien de Homs, on la guerra havia convertit casa seva en sorra.
En un reportatge al "Telenotícies" i al "Catalunya migdia", la Txell Feixas va explicar la història de l'Adnan: un jove d'aleshores 19 anys que des dels 14 ha d'utilitzar cadira de rodes per una bala que el va deixar discapacitat. Tanmateix, en aquell moment, tot i viure refugiat fugint d'una guerra, continuava fent curses i entrenant-se per competir.
Quan va sentir allò al "Catalunya migdia", l'Empar Moliner va tenir la idea esbojarrada de mirar de portar l'Adnan a Catalunya a fer la marató. L'equip del "Catalunya migdia", la marató de Barcelona i el Departament d'Afers Exteriors de la Generalitat es van posar a treballar. I, amb l'ajuda de l'ONG Inara, que dona suport a nois i noies refugiats amb problemes de mobilitat arreu del món, tres setmanes després d'aquell reportatge, l'Adnan va disputar i acabar la marató a Barcelona.
Després d'aquella aventura va haver de tornar al Líban, però aquell mateix any, i gràcies a aquell primer visat que l'havia portat a Catalunya, va poder tornar amb el seu pare. Es va instal·lar a Manresa i no ha deixat mai d'entrenar-se. Ara el seu pare ha pogut obrir una perruqueria i ja viuen a Catalunya amb la seva mare i les seves germanes. En tot aquest temps, l'Adnan ha mantingut viu el seu somni viu: ser un atleta de competició.
Amb això al cap, tant al camp de refugiats del Líban on va anar a parar, com a la seva Manresa d'acollida, no ha deixat d'entrenar-se. Al gimnàs, al carrer, a la pista, pujant i baixant els carrers costeruts de la capital del Bages. Com sigui, ell no s'atura. Ara, la cadira li ha quedat petita i el seu nou objectiu és entrenar-se per competir amb handbike, una bicicleta adaptada que es mou amb la força dels braços. Gràcies a la Fundació Àrea Adaptada, l'Adnan pot entrenar-se amb un d'aquests aparells i s'ha fixat com a referent el Sergio Garrote, campió olímpic català d'aquesta modalitat.
El seu somni és anar a uns Jocs Olímpics i això se li ha posat entre cella i cella. A tothom que li diu que potser és un somni massa esbojarrat se'l mira, es mira a si mateix i diu: "Jo era un nen de 14 anys amb una bala a l'esquena i enmig d'una guerra. Ara soc a Catalunya, tinc una vida nova i estic entrenant per complir el meu somni. Si ho intentes, no hi ha res impossible."
Aquest mes de juliol, l'ONG Inara se l'emportarà a Tanzània a pujar el Kilimanjaro. Des de dalt de tot volen donar visibilitat als nens i nenes que les guerres deixen discapacitats i a les seves necessitats especials en els entorns més hostils imaginables.
Ara, cinc anys després de la primera vegada, l'Adnan torna a visitar Catalunya Ràdio per explicar els seus somnis, complerts i futurs. Una història apassionant que també recollirà demà el "TN vespre" de TV3.
