Torna l'autocine, l'alternativa a les sales de cinema o teatre en època de Covid-19

Les ganes de recuperar un temps cultural i d'oci han fet que en els últims mesos a diversos països s'hagi recuperat una imatge que associem als Estats Units dels anys 50 i 60, els autocines.

L'alternativa a les sales de cinema o teatre, ara tancades pel coronavirus. Als mateixos Estats Units, però també a Alemanya, Corea del Sud o, fins i tot, a l'Iran. Per alguns una novetat, d'altres han vist de cop com el negoci agafava embranzida.

John Watzke, propietari d'un autocine, explica que han passat de la pitjor temporada a la més forta.

"Molt diferent del que esperava. Vull dir que estic fent el mateix que sempre he fet, només que ho estem fent de manera diferent. I ara tinc molta gent nova. Passem de la temporada més baixa que he tingut mai fins a la més alta de la nit al dia."

El mateix ha passat a Alemanya, on des de principis de març s'han multiplicat les sol·licituds per obrir-ne de nous. I els ja existents, com el d'Essen, fan el complet totes les nits, que és quan funcionen com a cinema. Però, a més de pel·lícules, també s'hi fan concerts o cerimònies religioses.

En alguns països, com a Lituània, ha estat només temporal i en un lloc excepcional. Projecció de pel·lícules del festival de cinema de Vílnius, cancel·lat, a les instal·lacions de l'aeroport internacional.

Dainius Ciuplys, director de l'aeroport de Vílnius, diu que en moments extraordinaris es necessiten solucions extraordinàries. La gent està cansada d'estar confinada a casa i és una bona opció per entretenir-los.

I en això coincideixen la majoria d'espectadors, el menys important ara és la cartellera. La Veronika Ilijevova, assistent a un autocine a Txèquia, diu que mai havia aplaudit tocant el clàxon. I l'Aliya Pourbozorgi, des de l'Iran, diu que no ha vingut per la pel·lícula, sinó per viure el moment.

De fet, només s'hi exhibeix una pel·lícula, d'una companyia vinculada a la Guàrdia Revolucionària. Però es tracta del primer autocine des de la Revolució del 79.

A Espanya n'existeixen 6, un en projecte a Barcelona, i ja esperen la fase 1 per arrencar de nou. Com la resta, amb aforament limitat i respectant les mesures de seguretat, i amb l'esperança que aquest nou "revival" perduri més enllà de la pandèmia.