Tornar a classe als 55 anys després de deixar l'EGB: "Mai m'hauria imaginat arribar fins aquí"

"Mai m'hauria imaginat arribar fins aquí." Ho diu l'Eduardo Montalbán a Catalunya Ràdio, en una entrevista amb Roger Escapa. Té 55 anys, és jardiner i aquest 2025 ha aprovat les proves d'accés a grau superior per a majors de 25 anys.

Aquest pas acadèmic per a ell va molt més enllà d'un títol: és una segona oportunitat vital, lligada a l'autoestima, a l'educació i a les ganes de tirar endavant.

Valencià d'origen, l'Eduardo no va acabar els estudis d'EGB en el seu moment. Va començar a treballar molt jove i durant dècades va deixar l'educació aparcada, fins que amb 50 anys va decidir reprendre els estudis i treure's l'ESO en una escola d'adults de Terrassa. "Era el pare de la classe", recorda.

Tornar a estudiar als 50: un punt d'inflexió

La pandèmia va ser el detonant. "No sabia què fer tantes hores tancat a casa i vaig començar a llegir. I vaig pensar: 'Per què no em poso a estudiar?'", explica a l'entrevista. En aquell mateix període, un company de pis el va animar a fer voluntariat amb persones en situació de vulnerabilitat, una experiència que li va obrir un nou horitzó vital.

Una educadora social li va dir una frase clau: "Tu valdries per a això." Aquelles paraules el van fer rumiar durant mesos i van sembrar la llavor d'una vocació.

Aprovar les proves de majors de 25: "Vaig sortir en un núvol"

Aquest 2025, l'Eduardo es va presentar a les proves d'accés a grau superior per a majors de 25 anys. Les va aprovar i ara estudia el tècnic superior d'integració social. "Vaig sortir de la prova en un núvol; al marge del resultat, arribar fins allà ja havia estat un repte enorme per a mi", confessa.

A classe, envoltat de companys molt més joves, diu que se sentia "el pare", però també acollit i respectat. "M'encanta estudiar, però sobretot anar a classe, és flipant", assegura.

L'educació com a motor de recuperació personal

La seva història també parla de salut mental i addiccions. L'Eduardo explica que ha conviscut durant 35 anys amb una malaltia mental que va derivar en diverses addiccions. Quan Roger Escapa li pregunta quant temps fa que està net, la resposta és contundent: "Des que vaig començar a estudiar."

"Com se'n surt, d'això?", li pregunta el periodista. "A mi el que m'ha salvat és l'amor propi, l'amor", respon. Recuperar la confiança en si mateix i tenir un projecte de futur han estat claus en el seu procés.

"Els meus fills estan molt orgullosos de mi"

La reacció de la família ha estat d'admiració. "No s'ho creuen, flipen", explica. Els seus fills, diu, estan molt orgullosos del seu pare. Un orgull compartit que reforça la seva decisió i li dona encara més força per continuar.

Quan pensa en el futur, l'Eduardo no dubta ni un segon: "Me l'imagino meravellós. I més, estudiant." Una frase que resumeix una història de superació que trenca mites sobre l'edat i recorda que mai no és tard per tornar a començar.