Tornen a jutjar El Xacal per quatre atemptats que van fer 11 morts i més de 150 ferits a França
Ilich Ramírez Sánchez torna a fer front a la justícia. Condemnat ja a perpetuïtat des que va entrar a les presons franceses el 1994, avui ha de respondre de quatre atemptats en què, fa prop de trenta anys, hi va haver 11 morts i uns 150 ferits.
2 min
"Carlos", el nom de guerra d'Ilich Ramírez Sánchez, va ser un mite revolucionari dels 70 i els 80 des que el 1975 va segrestar els ministres presents en la cimera de l'OPEP a Viena, en nom de l'OLP.
El cert és que des de la seva Veneçuela natal ha deixat entre 1.500 i 2.000 cadàvers pel món, com ell mateix reconeix, sempre sota l'empara de serveis secrets àrabs o de l'alemanya oriental.
Ara compareix davant el Tribunal Criminal de París per la seva implicació en 4 atemptats comesos entre 1982 i 1983 a França, que van fer 11 morts i més de 150 ferits. A l'inici del judici s'ha declarat, amb el puny esquerra aixecat, "revolucionari de professió".
Després s'ha queixat de la falta de diners per finançar els seus advocats i ha culpat d'aquesta situació l'ambaixada veneçolana a París, a la que ha acusat de "malbaratament" dels fons que li havien promès les autoritats del seu país.
La seva advocada defensora, Isabelle Coutant-Peyre, amb qui està promès, ha declarat que "Carlos" "està amb ànim de combatre, com sempre. I lluitarà perquè no hi ha cap motiu perquè, 30 anys després i 17 anys després d'haver-lo segrestat l'estat francès, aquesta institució judicial, que depèn de la República, se'n pugui sortir amb aquest judici".
Si se'l declara culpable, Carlos podria ser sentenciat a cadena perpètua. Hauria de complir, almenys, 22 anys de presó.
Phlilippe Rouault, una de les víctimes dels atemptats, ha manifestat que "no tenim gaires expectatives, trenta anys després, però esperem que almenys Carlos parli, que no sigui arrogant i tingui un mínim respecte per les víctimes."
El Jutge no ha permès l'entrada de càmeres al Tribunal, però en els retrats d'un dibuixant judicial es veu l'acusat amb els cabells blancs i barba.
El cert és que des de la seva Veneçuela natal ha deixat entre 1.500 i 2.000 cadàvers pel món, com ell mateix reconeix, sempre sota l'empara de serveis secrets àrabs o de l'alemanya oriental.
Ara compareix davant el Tribunal Criminal de París per la seva implicació en 4 atemptats comesos entre 1982 i 1983 a França, que van fer 11 morts i més de 150 ferits. A l'inici del judici s'ha declarat, amb el puny esquerra aixecat, "revolucionari de professió".
Després s'ha queixat de la falta de diners per finançar els seus advocats i ha culpat d'aquesta situació l'ambaixada veneçolana a París, a la que ha acusat de "malbaratament" dels fons que li havien promès les autoritats del seu país.
La seva advocada defensora, Isabelle Coutant-Peyre, amb qui està promès, ha declarat que "Carlos" "està amb ànim de combatre, com sempre. I lluitarà perquè no hi ha cap motiu perquè, 30 anys després i 17 anys després d'haver-lo segrestat l'estat francès, aquesta institució judicial, que depèn de la República, se'n pugui sortir amb aquest judici".
Si se'l declara culpable, Carlos podria ser sentenciat a cadena perpètua. Hauria de complir, almenys, 22 anys de presó.
Phlilippe Rouault, una de les víctimes dels atemptats, ha manifestat que "no tenim gaires expectatives, trenta anys després, però esperem que almenys Carlos parli, que no sigui arrogant i tingui un mínim respecte per les víctimes."
El Jutge no ha permès l'entrada de càmeres al Tribunal, però en els retrats d'un dibuixant judicial es veu l'acusat amb els cabells blancs i barba.
