Tornen les vaques magres, amb els preus disparats i l'euríbor en ascens

La inflació s'ha moderat lleugerament aquest mes d'agost, però continua disparada. En un any, d'agost del 21 a agost del 22, l'augment dels preus ha estat del 10,4% de mitjana a Espanya, segons les dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística, que publicarà les definitives a mitjans de setembre.

La inflació continua per sobre del 10%

L'IPC d'aquest agost és quatre dècimes inferior al del mes de juliol, que va ser del 10,8%, però per tercer mes consecutiu continua tenint els dos dígits a què es va enfilar al juny, amb el 10,2%. Són uns valors que no es veien des de la dècada dels 80 del segle passat.

L'electricitat, l'alimentació, la restauració i els paquets turístics són els productes que més han influït en l'increment de la inflació. La moderació, en canvi, ve de la mà dels carburants, que han baixat de preu en l'últim mes.

El futur és incert, ha admès la ministra d'Economia. Nadia Calviño s'agafa a aquesta lleugera contenció de l'agost per pronosticar que l'IPC anirà baixant els pròxims mesos, però reconeix que la guerra a Ucraïna genera molta inseguretat econòmica.

Tot i això, el que preocupa especialment és la inflació subjacent, és a dir, la que recull l'encariment dels productes industrials i els serveis, i exclou els preus més volàtils, com l'energia i els aliments frescos, exposats a factors com la guerra o la meteorologia. El mes d'agost, la inflació subjacent ha tornat a créixer i s'ha situat en el 6,4%, la més alta des del 1993.

Apujar el preu dels diners per frenar l'escalada de l'IPC

La recepta del Banc Central Europeu per contenir els preus i fer-los baixar fins a l'objectiu del 2% és apujar els tipus d'interès.

Al juliol, després d'11 anys d'un interès 0, l'entitat presidida per Christine Lagarde va apujar el preu dels diners mig punt, fins a situar-lo en el 0,5%, i els analistes pronostiquen que aviat arribarà al 0,75% o a l'1%.

El professor d'Economia Xavier Sala-i-Martín és un dels experts que aposten per apujar els tipus d'interès, però ha advertit a Catalunya Ràdio dels problemes que això pot comportar.

"Segurament a la reunió del mes que ve, el BCE els apujarà un altre mig punt i els continuarà apujant fins que s'aturi l'escalada de preus. Però la conseqüència d'això és que hi haurà una crisi econòmica que provocarà el tancament d'empreses i un augment de l'atur.

El que no sabem és si aquesta crisi serà molt gran o molt petita: dependrà de com baixin de ràpid els preus."

Sala-i-Martín també alerta del perill d'una roda inflacionista si els salaris pugen al mateix ritme que l'IPC, perquè aleshores les empreses encariran encara més els seus productes. Davant d'aquest risc, la ministra Calviño ha demanat moderació salarial i en els beneficis empresarials.

Préstecs i hipoteques, també a l'alça

L'augment del tipus oficial i l'expectativa que el BCE el tornarà a apujar ha disparat l'euríbor, l'índex hipotecari més utilitzat. Tancarà el mes d'agost a l'1,2%, el nivell més alt des del 2012. Per a una hipoteca de 150.000 euros a 25 anys, referenciada a l'euríbor d'agost més 1 punt, suposarà un increment de la quota mensual d'uns 120 euros.

Aquest augment ja era previsible, ha explicat Pablo Lárraga, de l'Institut d'Estudis Financers, perquè durant sis anys els tipus eren negatius i això no podia durar gaire. El problema, afegeix, és que l'euríbor està repuntant amb més intensitat de la desitjada.

"El Banc Central Europeu ha apujat els tipus d'interès del 0 al 0,5% i, en canvi, l'euríbor a un any ha passat del 0,5% negatiu a l'1,6% d'avui. Això són gairebé 200 punts bàsics de pujada, mentre que el BCE només ha apujat 50 punts bàsics. O sigui, l'euríbor puja perquè hi ha una expectativa que el BCE continuarà apujant els tipus d'interès."

L'encariment del preu dels diners i, per tant, dels crèdits, hipotecaris o no, no només perjudica el qui estan pagant un immoble a través del banc. També en resulten afectats les empreses i els estats.

"Les empreses amb préstecs a tipus variable tindran costos financers més alts. També augmentaran els interessos de la despesa pública dels estats, que es veuran obligats a retallar la despesa social o la inversió, o hauran d'incrementar el dèficit públic i demanar més deute. I més deute són més interessos: és el peix que es mossega la cua."

L'esperança d'analistes i gestors polítics és que amb l'augment dels tipus s'aconsegueixi doblegar la inflació perquè es vagi moderant, sobretot a partir del primer trimestre.