Tot el que has de saber sobre les allaus al Pirineu
Quan la neu s'acumula als vessants de les muntanyes del Pirineu, el paisatge es torna de postal, però sota aquesta imatge idíl·lica també s'hi amaga un risc real.
Cada temporada hivernal, desenes i fins i tot centenars d'allaus es desencadenen al Pirineu català. Algunes passen completament desapercebudes en zones altes i poc transitades, mentre que d'altres afecten carreteres, infraestructures o persones que practiquen activitats de muntanya.
Aquesta temporada està sent força activa. Durant els primers dos mesos de l'any s'han registrat més d'un centenar de víctimes al conjunt del continent europeu. Així doncs, entendre què és una allau, com es forma o com es gestiona el seu risc és clau en un país que té més de 1.300 km² de terreny susceptible de patir-ne.
Què és una allau?
Una allau és el despreniment i descens sobtat d'una massa de neu per un pendent. No és només neu que cau, sinó que és un procés físic més complex que implica l'estructura interna del mantell nival, la inclinació i orientació del terreny, la meteorologia recent i sovint un factor desencadenant.
La majoria d'allaus es produeixen sobretot en pendents d'entre 30 i 45 º, especialment en orientacions on el vent ha acumulat neu, la insolació ha afeblit les capes superficials o quan hi ha capes "febles" de neu enterrades sota neu més compacta.
La majoria d'accidents tenen lloc fora de les pistes d'esquí controlades, al marge de les detonacions preventives i el seguiment constant. A Catalunya, lògicament, es concentren al Pirineu, amb especial incidència a comarques com la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça o el Ripollès.
El mantell nival: un equilibri fràgil
El mantell nival no és una massa homogènia. Cada nevada crea una nova capa amb característiques pròpies de temperatura, densitat, o mida i forma dels cristalls de neu o gel. Amb el pas dels dies, aquestes capes evolucionen a través del que s'anomena metamorfisme de la neu. Els processos principals que poden generar inestabilitat són:
- Gradients forts de temperatura entre la base i superfície del mantell poden generar cristalls grossos i poc cohesionats (capes febles).
- El vent, que transporta la neu i forma plaques compactes a sotavent, sovint sobre capes més febles.
- La pluja o l'augment sobtat de temperatura, que introdueixen aigua líquida dins el mantell i en redueixen la cohesió.
Quan una capa cohesionada reposa sobre una capa feble, el sistema queda en un equilibri inestable. Una sobrecàrrega, com pot ser el pas d'un esquiador, d'un grup de persones o fins i tot una nova nevada, pot fracturar aquesta estructura i desencadenar l'allau.
Els tipus d'allaus més freqüents
Les allaus de placa
Són les responsables de la gran majoria d'accidents greus. Es caracteritzen per una fractura lineal visible a la part superior del vessant i el despreniment d'una placa compacta que llisca sobre una capa feble.
Tenen una capacitat de propagació lateral a gran distància: una fractura iniciada en un punt pot estendre's desenes o centenars de metres. A Catalunya són habituals després de nevades amb vent fort del nord o nord-oest, que generen acumulacions de neu irregulars i plaques de vent en orientacions concretes.
Les allaus de neu recent
Són aquelles que comencen en un punt i s'eixamplen en forma d'embut o ventall a mesura que baixen pendent avall. Sovint estan associades a neu recent poc cohesionada o neu humida en vessants assolellats.
Normalment, són més petites que les de placa, però poden arrossegar una persona en terreny exposat.
Les allaus de fusió o de neu humida
Són més habituals a finals d'hivern o a la primavera. La neu saturada d'aigua perd cohesió i es pot desplaçar lentament, però amb una gran massa i poder destructiu.
Aquest tipus d'allaus poden afectar tot el gruix del mantell fins a terra i poden danyar boscos, carreteres o infraestructures.
L'escala de mida de les allaus
Es tracta d'una escala consensuada a nivell europeu que serveix per denominar i definir la grandària de les allaus. Aquesta va des de D1 (allau petita) fins a D5 (allau extremadament gran). Per a cada mida l'escala defineix el dany que potencialment pot fer i la zona d'arribada que pot assolir:
- D1, Petita: Mínim perill d'enterrament i desplaçament de la neu que normalment para abans del final del pendent
- D2, Mitjana: Pot enterrar, causar danys o matar una persona. L'allau normalment es para al final del pendent
- D3, Gran: Pot enterrar i destrossar un cotxe, causar danys a un camió, destruir un edifici petit o trencar alguns arbres. Pot travessar terreny pla de longitud de menys de 50 metres
- D4, Molt gran: Pot enterrar i destruir un vagó de tren, un camió gran, diversos edificis grans o una part de bosc. L'allau travessa terreny pla de longitud de més de 50 metres i pot assolir el fons de vall.
- D5, Extremadament gran: Pot alterar el paisatge, amb possibilitat de danys catastròfics. Arriba al fons de vall.
El Butlletí de Perill d'Allaus (BPA)
El centre neuràlgic de la vigilància i predicció d'aquest fenomen a Catalunya és l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que elabora diàriament el Butlletí de Perill d'Allaus (BPA) durant la temporada hivernal.
Aquest butlletí divideix per sectors el Pirineu català i inclou, a banda dels tipus d'allaus esperades, la tendència prevista o les orientacions i cotes més problemàtiques, el nivell de perill d'1 a 5 segons una escala europea.
Per fer aquesta previsió els tècnics combinen observacions de camp, perfils estratigràfics, dades meteorològiques, models numèrics o la informació d'estacions automàtiques.
Més de 200 allaus cada any
A Catalunya es registren normalment entre 250 i 300 allaus cada temporada, tot i que el valor és variable, segons la meteorologia de cada hivern.
La majoria d'accidents mortals derivats impliquen esquí de muntanya o activitats fora de zones controlades i en més del 70% dels casos l'allau és desencadenada per la mateixa víctima o el seu grup.
Aquest patró evidencia que el problema no és només natural, sinó també de gestió del risc i presa de decisions. Factors com l'excés de confiança o la manca de formació específica poden ser determinants.
Com prevenir una allau
Eliminar el risc en aquests sectors d'alta muntanya és pràcticament impossible, però sí que es pot reduir i gestionar correctament. Per això podem:
- Consultar sempre el Butlletí de Perill d'Allaus abans de sortir
- Adaptar l'itinerari al nivell de perill
- Evitar pendents crítics en dies de perill marcat o superior
- Portar equip de seguretat (DVA, pala i sonda) i saber-los utilitzar
En cas d'allau, el temps és determinant: la probabilitat de supervivència disminueix dràsticament passats els primers 15 minuts sota la neu.
Un fenomen natural que forma part del Pirineu
Les allaus són un procés natural que modela el paisatge d'alta muntanya. Formen clarianes als boscos, redistribueixen la neu i sediments i contribueixen a l'equilibri ecològic. Tanmateix, en una societat amb més presència humana a la muntanya, el coneixement científic i la cultura de la prevenció són imprescindibles.
En un hivern amb episodis de nevades abundants i situacions meteorològiques canviants, el risc d'allaus ha tornat a situar-se al centre de l'actualitat. La neu és fascinant, però exigeix respecte, informació i prudència.
