Traspàs a la cartera d'Interior: la gestió de l'ordre públic, en el rerefons del canvi

"Els polítics no estem aquí per dir com han d'operar els metges, ni com han d'ensenyar els mestres, ni com ha d'actuar la policia. I el que vingui a fer això s'equivocarà", respon l'exconseller Miquel Buch a la periodista Mònica Terribas.

Era aquest dijous enmig de la cloenda de la novena edició de l'escola d'estiu de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya; on es formen policies i bombers. El consell es pot interpretar com un aprenentatge d'aquests menys de dos anys i mig convulsos que Buch ha estat al capdavant del departament.

A l'agenda d'aquesta setmana, el conseller d'Interior no tenia anotat que el cessarien i per això la continuava omplint amb actes per les setmanes següents, tot i que sí que valoraven la possibilitat que el President Quim Torra convoqués eleccions i, per tant, a l'agenda hi anaven afegint actes que tenien cert caliu a comiat, com les visites a les regions policials dels Mossos d'Esquadra, que Miquel Buch va començar dimarts i que ja no ha pogut acabar.

I entremig, activitats més quotidianes, com la inauguració i la cloenda de l'escola d'estiu que portava per títol "Llibertat i seguretat". Que reflexionarien sobre la llibertat i la seguretat i que calia saber per què per una banda es valora tant el cos de Mossos d'Esquadra, però alhora "té un volum de crítica important", va dir Miquel Buch en el discurs oficial d'inici.

Tampoc sabien a Interior que aquestes jornades serien l'escenari on el conseller s'assabentaria que deixava de ser-ho. Interior no ha estat mai un departament plàcid i l'ordre públic és un dels àmbits que més maldecaps els ha donat perquè ja fa dècades que és l'aspecte que serveix a les formacions polítiques per atacar l'adversari i per posicionar els votants.

Al marge o no del termòmetre del carrer, les diferències de criteri entre el president de la Generalitat i la cúpula del Departament d'Interior sobre com han de gestionar els Mossos d'Esquadra l'ordre públic han empès al cessament del conseller. No és ni la primera ni la segona vegada que el president Torra va tenir la intenció de fer-lo fora.

Les trucades del president

Dilluns al vespre, l'exconseller d'Interior Miquel Buch -en aquell moment encara conseller- no sap que el president de la Generalitat està trucant a qui serà el seu substitut: l'advocat Miquel Sàmper.

Dimarts, a Buch ja li arriben veus que el president vol cessar-lo; tot i així no li consta que li queden dos dies. L'ara conseller Sàmper ho valora i decideix i continua exercint l'advocacia fins unes hores abans de l'acte oficial al Palau de la Generalitat, on jura el càrrec.

Abans que caigués aquesta fitxa del dòmino, se'n van moure d'altres: políticament es debatia si el president havia de convocar eleccions abans d'una possible inhabilitació o no convocar-les. Quan s'opta per continuar la legislatura, el president hauria decidit que era el moment de fer canvis; i entre ells hi ha el del conseller d'Interior.

Fa aproximadament un any, pels aldarulls de la sentència del Procés, el president va citar Buch per cessar-lo. Hi va haver una reunió a Palau de la Generalitat, on també hi eren el conseller Pere Aragonès i la consellera de Justícia, Ester Capella. A Miquel Buch, l'acompanyava el secretari general d'Interior, Brauli Duart.

En aquella ocasió, Esquerra va intervenir per evitar canvis. Les diferències ja venien de més enrere i en dues ocasions més la cúpula d'Interior va plantar-se en bloc i va advertir Presidència que, si el president Torra feia fora al conseller, dimitirien també el secretari general d'Interior i el director general de la Policia; amb la inestabilitat política que això suposa de portes enfora i també de portes endins, cap a un cos de Mossos d'Esquadra que va d'esglai en esglai.

Aquelles dos sotragades les van poder aguantar, a la d'ara ja no han posat ni resistència. De fet, el nou conseller és conscient que és probable que tingui pocs mesos per gestionar, que entra a liderar un departament difícil en un moment complicat i amb gairebé tota la legislatura esgotada.

Dos noves lleis a l'agenda

Tornem -metafòricament- a fullejar l'agenda de l'exconseller, que ha quedat truncada: hi havia previst convocar als mitjans de comunicació per a la presentació de dos projectes que tot just havien enllestit. Un és la Llei del Sistema de Policia de Catalunya i l'altra, la Llei del Sistema d'Emergències, que regula la coordinació entre Bombers, Protecció Civil i el SEM.

Abans, però, tenien previstes reunions privades per explicar el projecte a persones vinculades amb el sector policial i amb el d'emergències.

Aquesta és una feina que queda per al conseller Sàmper. Sobre la taula, s'hi ha trobat els dos projectes que estan preparats per passar els tràmits de valoració pública.

Pel que fa referència a la Llei de Policia de Catalunya, per exemple, s'aposta perquè la selecció de les policies locals sigui unificada i no la faci individualment cada ajuntament. Tècnics i acadèmics han estat redactant un projecte que ja havia quedat a mitges en altres legislatures. La intenció inicial -a grans trets- és que hi hagi els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Catalunya, no entesa com una dispersió de policies com hi ha ara. La lletra petita de tot això, però, encara no ha transcendit i ha de sotmetre's a debat.

El traspàs de carteres

Divendres de bon matí, els consellers entrant i el sortint van estar reunits durant unes dos hores. Miquel Sàmper va voler agrair públicament -més enllà del formalisme- el traspàs que li havia fet Miquel Buch. En els moments previs a l'acte formal, es respirava cordialitat i respecte en l'ambient i també desànim pels passadissos, entre els que no tenen càrrecs, en un departament que no coneix la pau.

El cessament del conseller arriba després d'haver passat els mesos forts de gestió de la pandèmia, on el departament ha tingut un posicionament més rellevant que visible. Una pandèmia que ha arribat quan es començaven a recuperar del temporal Gloria i enmig del judici al major Trapero i a la intendenta Laplana, a l'exdirector general de la Policia Pere Soler i a l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig.

Un cessament que es produeix després d'altres intents de cessament, posterior també a la dimissió ara fa un any del director general de la Policia, Andreu Martínez, que va prendre la decisió de deixar el càrrec.

Això va ser poc abans dels aldarulls per la sentència del Procés i poc després que canviessin Miquel Esquius de comissari en cap per posar-hi a l'actual comissari en cap Eduard Sallent. Esquius havia estat al càrrec poc més del temps que hi va estar Ferran López, el comissari cap dels Mossos durant el 155. I totes aquestes anades i vingudes es succeeixen alhora que se senten les crítiques als Mossos per com gestionen l'ordre públic i poc temps després que el Departament hagi viscut des de dins el significat de l'aplicació del 155; amb l'exconseller Joaquim Forn a la presó. I aquest és el desànim que mostren i no amaguen, que més enllà de l'apreci que puguin tenir a les persones que marxen i al tracte rebut, té molt a veure -també- amb la inestabilitat a què es sotmet la institució.

Una arribada prudent

Miquel Sàmper coneix tota aquesta situació. Va explicar a TV3 que la seva filosofia és que hi hagi una "seguretat justa" i, emprant terminologia policial, aclareix que és "el binomi" el que ha de casar el dret a la seguretat amb el dret a la llibertat i a la llibertat d'expressió.

Ahir va ser dia de reunions. El nou conseller ja tenia previst anar a treballar dijous després de prendre possessió. Divendres va reunir-se amb el secretari general d'Interior, que és la persona amb més capacitat de decisió després del conseller; i de bon matí ja havia citat el comissari en cap dels Mossos. De moment, no consta que hagi decidit cap canvi.

A la cartera que li va passar Miquel Buch hi ha una entesa necessària amb la Secretaria d'Estat de Seguretat i el Ministeri de l'Interior i les relacions amb jutges i fiscals molt més fluïdes que temps enrere. El conseller Sàmper hi pot posar, d'entrada, el saber i l'experiència amb el dret.

Cada alt càrrec té el dret de poder portar-se el seu equip, la gent qui creu oportuna per gestionar, aquells amb qui té confiança. De moment, el conseller no ha volgut pronunciar-se sobre fer canvis; tampoc sobre quines decisions prendrà. I a la sala on van fer-se el traspàs de cartera, palplantat i de gala, sempre present i sense parpellejar, els observava un Mosso d'Esquadra, de cartró i -aquest sí- protegit dins d'una vitrina perquè que no es desgasti, perquè perduri.