Trauran del mar el vaixell cosit a mà més antic de la Mediterrània, de l'edat de bronze

Els arqueòlegs trauran del mar el vaixell de Zambratija, el més antic totalment cosit a mà de la Mediterrània. Datat a l'edat del bronze, entre finals del segle XII i finals del segle X aC, es troba a la badia d'aquesta localitat croata, on ha desafiat el temps i 7 dels seus 12 metres es troben encara molt ben conservats.

Des que el 2014 un pescador va descobrir l'embarcació, els arqueòlegs de l'equip francocroat del Centre Camille Jullian (CNRS/AMU) i del Museu Arqueològic d'Ístria, a Pula, encarregats de la recerca durant aquests anys, han valorat la possibilitat de treure-la del mar, per aprofundir-ne els estudis.

Finalment, el 2 de juliol que ve, un equip de bussejadors començarà l'extracció de les restes del mar. Una operació molt delicada, i més tractant-se d'unes restes excepcionals.

El vaixell de Zambratija no és només el més antic que s'ha descobert a la Mediterrània que utilitza aquesta tècnica de construcció, sinó que amaga moltes altres incògnites.

Una operació delicada

El maneig de relíquies d'aquesta magnitud és molt delicat, per la seva fragilitat extrema. Per tant, cada etapa del procés "requerirà la màxima cura" per preservar les restes d'aquest vaixell excepcional, explica el CNRS (Centre Nacional de Recerca Científica) a França.

Un cop s'hagin extret les peces del mar i s'hagin col·locat en un suport fet a mida, els científics reconstruiran el vaixell en 3D i en precisaran la data de construcció, identificaran les fibres utilitzades per cosir i estudiaran les tècniques utilitzades per donar forma a la fusta.

Un cop acabades les anàlisis, el derelicte, és a dir, les restes de la nau, i els seus components iniciaran un procés de dessalinització que es farà a Croàcia. Després, es preveu que el 2024 seran traslladats a França, al taller Arc-Nucléart de Grenoble, per a la restauració.

S'espera que el vaixell totalment restaurat pugui ser exhibit en un nou museu dedicat al patrimoni marítim naval d'Ístria, que es preveu construir a Pula, a Croàcia.

Una embarcació excepcional

Quan es va descobrir el vaixell el 2014, Giulia Boetto, arqueòloga naval i encarregada de la recerca al CNRS, ja en destacava la importància en un article del Centre Camille Jullian.

"La seva arquitectura i construcció, la tècnica d'acoblament de les taules de fusta, així com el sistema d'impermeabilització del casc, no tenen equivalent a la zona mediterrània. A causa de totes aquestes característiques arquitectòniques, els tipus de muntatge emprats i la datació, el vaixell Zambratija es pot considerar com l'arquetip d'una de les tradicions de construcció de vaixells cosits identificades a l'Adriàtic."

Es tracta d'un rar exemple de l'antiga tradició de construcció naval d'Ístria i Dalmàcia, i possiblement és una construcció local, diu l'arqueòloga. A més, la nau té una altra característica especial: "en comptes d'una quilla, la part central del fons del casc està formada per una mena de mig tronc buit, una mica com una canoa", remarca Boetto.

Podria haver naufragat en una llacuna?  

Els arqueòlegs croats van fer un descobriment molt interessant molt a prop d'on es va trobar el vaixell. A uns 500 metres, van identificar una gran àrea, d'una hectàrea, d'on emergeixen pilons de fusta del fons de l'aigua, a quatre metres de la superfície, que podrien indicar que es tracta de restes de construccions fetes sobre pilones per damunt de l'aigua.

Segons el tipus de ceràmica trobada al lloc, datarien de principis de l'edat del bronze o finals del període anterior, el neolític. Aquest tipus de construcció s'ha trobat a la vora de llacs, a Suïssa i al Jura, però rarament a la costa marítima. Això fa pensar als arqueòlegs que podria ser un poblat situat en una llacuna, ja que aleshores el nivell del mar era més baix.

La construcció de vaixells cosits

Un vaixell cosit és un tipus d'embarcació feta de taulons o pells unides entre si mitjançant llaços de tiges vegetals o fusta flexible. Les tècniques de construcció d'embarcacions cosides s'utilitzaven a diferents parts del món abans de fer servir claus i caragols, i es van seguir utilitzant en embarcacions petites. Resultava més barat, sobretot quan el metall era car o escàs.

El casc cosit és un successor natural dels cascos precedents construïts de papir, joncs o altres materials vegetals. S'han trobat vaixells d'aquest tipus a Egipte, com la barca funerària de Keops, del voltant del 2600 aC, o les anomenades barques Ferriby trobades a Anglaterra, que daten d'entre el 1930-1750 aC. I també se n'han trobat exemplars de l'Antiga Grècia.

"Certament, hi ha embarcacions més antigues que es remunten entre cinc i sis mil anys enrere. Però aquestes són canoes de riu, de trocs buits. No són vaixells muntats a partir de taulons", com en el cas del Zambratija, explica Boetto.

Poques restes al Mediterrani

L'arqueòloga destaca el fet paradoxal que al mar Mediterrani, que ha estat un gran centre de comerç de les civilitzacions grega, romana, però també micènica i fenícia, "s'hi hagin trobat tan pocs vestigis".

Recorda el naufragi de l'Uluburun, a Turquia, que data del segle XIV aC, "però a les excavacions, tot i que fascinants des del punt de vista de la càrrega, només s'hi ha trobat un petit fragment de la nau, que no va ser suficient per obtenir informació del vaixell ni de com va ser construït", explica.

Una altra troballa considerada, fins a la del Zambratija, com dels vaixells més antics de la Mediterrània són les restes de dues embarcacions fenícies que es va trobar a la platja de Mazarrón, a Múrcia, que daten del segle VII aC. Només en una d'elles es va poder apreciar que en la seva construcció s'havia utilitzat la tècnica del "cosit".

Fora de la Mediterrània, és important l'estudi d'aquesta tècnica utilitzada en la construcció de vaixells de guerra vikings. Tenen l'estructura típica dels vaixells cosits, però amb reforços de metall.

La troballa nòrdica més antiga és el vaixell de Hjortspring, a Dinamarca, del segle IV dC. A Finlàndia, Rússia, Carèlia i Estònia s'han construït vaixells cosits fins a la dècada de 1920 en zones poc desenvolupades.