Treballadors penitenciaris demanen més personal davant l'augment de presos
L'augment de detencions per l'increment de la pressió policial al carrer i el reforç dels jutjats ha impactat en les presons com feia anys que no es veia. Les xifres mostren que cada cop les presons estan més plenes i el nombre total d'interns frega la capacitat màxima.
Això es nota sobretot en centres antics com Quatre Camins i Brians. Al límit de capacitat, Justícia i treballadors penitenciaris descriuen un escenari diferent portes endins.
Per la seva banda, la portaveu d'UGT presons, Montse Balaguer, relata així el que viuen aquestes presons:
Hi hagut un augment important dels incidents tant en quantitat com en qualitat. Els últims 20 dies han sigut agredits directament una mitjana d'uns vint funcionaris.
El Departament de Justícia –tot i que no parla de col·lapse– sí que admet que les seves previsions de l'evolució dels presos s'han vist superades i que tenen certes dificultats d'ocupació per la situació actual, però discrepen del nombre d'agressions a treballadors per part dels presos, tal com explica el director general d'Afers Penitenciaris, Domingo Estepa Camacho.
Les agressions molt greus, greus i lleus han baixat significativament. Les molt greus han baixat al voltant del 60% o 70%.
On sí que hi ha consens és en l'augment de les agressions entre interns, un fet que "repunta" lleugerament a l'alça, sobretot amb lesions de caràcter lleu. També hi ha casos més greus, com els de fa dues setmanes, amb un intent d'assassinat a Lledoners, i també un mort a Quatre Camins.
Justícia explica que té controlats els presos més conflictius o perillosos, que són al voltant d'un 4% o 5% de tota la població interna.
Les xifres d'ocupació de les presons
Ara mateix, a Catalunya hi ha 9.597 presos complint condemna o pendents de judici. Si veiem l'evolució, segons dades de Justícia, els últims 4 anys hi ha hagut un increment sostingut del 24%, amb 1.800 interns més.
Segons Justícia, la previsió que tenien dona "un cert coixí" per absorbir l'augment de la població penitenciària, però les "previsions han estat àmpliament superades i es preveu que encara creixi més el nombre de presos". Tot i això, considera que no "s'ha arribat al col·lapse".
El govern preveu construir nous equipaments penitenciaris amb nous mòduls, dos d'aquests a la presó de Mas d'Enric –en fase de projecte– i dos mòduls més en un altre centre penitenciari pendent de concretar.
Els treballadors demanen un augment de la plantilla
L'augment de la població penitenciària és una realitat que, segons el sindicat majoritari de presons UGT, no ha anat acompanyat de l'augment necessari del nombre de treballadors.
Pel que fa a la plantilla de funcionaris, en aquests anys hi ha hagut un augment del 12% i ara hi ha 3.638 treballadors encarregats d'estar en contacte amb els presos per fer tasques de vigilància. Aquesta xifra és insuficient, segons els sindicats.
El director d'Afers Penitenciaris, Domingo Estepa Camacho, defensa que la plantilla està dimensionada a les necessitats.
Nosaltres vam signar un acord laboral amb els sindicats i això va suposar un increment del voltant de 400 treballadors penitenciaris.
En canvi, la portaveu del sindicat UGT, Montse Balaguer, diu que aquest reforç de personal està obsolet. Assegura que aquest augment responia a una necessitat generada fa 10 anys i que, avui, ha quedat curt perquè hi ha programes específics:
Amb el mateix personal has dividit en més trossos el pastís amb la qual cosa la presència ha anat disminuint.
Això fa que en un mòdul, com en la presó de Brians, hi pugui haver uns 200 interns i una mitjana de 4 funcionaris de vigilància.
El compliment de les penes fora de la presó, amb un règim de semillibertat, com el tercer grau, és una possibilitat que la llei preveu. És una mesura que no està pensada per buidar les presons perquè només es dona a alguns presos amb bona evolució.
Segons un estudi de la Pompeu Fabra, a cada 1 de 3 casos proposats, la Fiscalia s'hi oposa. L'autor de l'estudi, el professor de Criminologia de la UPF, Albert González Jiménez, opina que la Fiscalia s'ha convertit en "una mena de guardià".
S'erigeix amb una mena de poder que ha de controlar el poder executiu o l'administració.
González explica que abans de concedir un tercer grau hi ha tota una valoració d'uns professionals al darrere que, segons el professor, són els que més bé han fet el seu seguiment i, coneixen millor la progressió de reinserció o el risc de reiteració delictiva.
Un equip per a incidents d'alt risc a la presó Brians 2?
Es tracta d'una proposta que, en cas de donar bons resultats, es reproduirà a tots els centres penitenciaris.
L'equip, anomenat GRIAT –grup de reforç per a incidents d'alt risc– farà tasques com escorcolls, suport a mòduls, suport a comunicacions i qualsevol situació que els comandaments considerin.
Però també, i principalment, hauran d'afrontar situacions extraordinàries: com en cas de l'aplicació d'un codi de seguretat, donar suport a les peticions del cap de l'emergència o en els trasllats d'interns al Departament de Règim Tancat (DERT).
