Trenta anys que el rei va nomenar Adolfo Suárez president del govern espanyol i començava el camí de la Transició
El rei Joan Carles va nomenar Adolfo Suárez president del govern espanyol el 3 de juliol de 1976, una data que marcar l'inici de la Transició a la democràcia, sota l'impuls de la corona. Només uns mesos després de la mort de Francisco Franco, el rei va decidir substituir Carlos Arias Navarro per l'aleshores ministre secretari general del moviment, Adolfo Suárez, que es va convertir en l'home de confiança del rei i l'impulsor de la reforma política que va posar fi a la dictadura. Suárez, doncs, es va convertir en la figura màxima de la nova política del consens que va culminar amb l'aprovació de la Carta Magna el 6 de desembre del 1978.
Mentre que alguns sectors van manifestar el seu rebuig perquè consideraven que no era la persona adequada per aconseguir un sistema democràtic al país, Suárez, amic personal del rei, va ser l'aposta del monarca, que per poder elegir-lo va pressionar a través de Torcuato Fernández Miranda i va aconseguir que entrés en la candidatura que proposava el consell del regne.
El 5 de juliol Suárez prenia possessió del càrrec davant del rei i l'endemà es dirigia a través de la televisió a tot el país: "El govern que vull presidir no representa opcions de partit sinó que es constituirà en gestor legítim per establir un joc polític obert a tothom. La meta última és molt concreta: que els governs del futur siguin resultat de la lliure voluntat de la majoria d'espanyols.".
Tanmateix, el seu nomenament va ser qüestionat. La revista "Quaderns per al Diàleg" va publicar una editorial en la qual es deia que "una vegada més la política "s'ha fet d'esquenes al poble", mentre que "The Times" considerava que es tractava d'una "victòria de la dreta dels reformistes, per desmantellar la dictadura però mantenint forts llaços amb el passat".
Però Suárez estava decidit a transformar el sistema i posar en marxa la llei per a la reforma política, que permetria obrir la porta a la democràcia. A partir d'aleshores, els canvis s'acceleren fins a la convocatòria de les primeres eleccions lliures des del 1936 i l'aprovació de la Constitució del 1978. Així, només dos mesos després d'assumir el càrrec, Suárez va informar la cúpula militar que el canvi polític era imprescindible, però que no afectaria ni la corona, ni la unitat nacional així com tampoc l'ordre públic. El 15 de desembre de 1976, i amb un 94,2% dels vots, els espanyols ratificaven en referèndum la llei de reforma política, que obria la porta a les primeres eleccions lliures celebrades a Espanya des del 1936. Suárez va decretar una amnistia i va legalitzar tots els partits polítics per garantir el pluralisme, incloent-hi el Partit Comunista. També va fundar la Unió de Centre Democràtic (UDC), partit amb el qual va guanyar les eleccions el 1977.
L'àmplia victòria aconseguida per la UDC va permetre a Suárez impulsar el procés d'elaboració de la Constitució de 1978, que dissenyava un règim de monarquia parlamentària i democràtica, amb una àmplia descentralització política a favor de governs regionals autònoms. Va repetir victòria el 1979 amb UCD. A partir d'aquest any el socialisme va començar a prendre protagonisme i el seu prestigi va anar declinant. La divisió interna del seu partit el va obligar a dimitir el 1981.
Superat el cop d'estat i consolidada la democràcia, Suárez va crear un nou partit, el Centre Democràtic i Social (CDS). Els successius fracassos electoral del seu partit el 1982 i el 1985 el van fer retirar de la política el 1991.
