Tres preguntes (amb resposta) sobre l'acord de claredat que promou Aragonès
El govern ja té sobre la taula l'informe que va encarregar a un grup d'experts sobre les opcions per resoldre la "disputa sobre el futur polític de Catalunya". A l'abril, el president Aragonès va plantejar cinc preguntes a aquests estudiosos i les respostes han arribat ara, en ple debat sobre la investidura.
1. Per què ara aquest informe?
El govern de Pere Aragonès desvincula la publicació de l'informe de les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez. Esquerra manté que la seva opció en les converses amb el PSOE és la d'un referèndum a l'escocesa, pactat i reconegut per la comunitat internacional. És una posició coneguda que, segons Aragonès, l'informe dels experts no ha fet variar.
Cada àmbit és el que és. Respecte a la possible investidura, les condicions ja les hem posat sobre la taula els partits. Avui no hi ha condicions noves amb aquest informe que va més enlla del context d'investidura. És un informe que ha de servir de base per resoldre el conflicte votant.
Els republicans estan disposats a valorar altres opcions --i d'aquí l'encàrrec de l'informe-- però no es mouran del referèndum, que consideren com la via més vàlida.
El calendari polític --sempre enrevessat-- ha fet coincidir la publicació de l'informe dels experts amb la negociació d'investidura. Ha estat, sobretot, a conseqüència de l'avançament electoral de Pedro Sánchez.
Al final, les propostes dels estudiosos, amb opcions com ara un referèndum a tot Espanya o una reforma constitucional de tall federal, s'afegeixen a un debat --el d'un referèndum d'independència a Catalunya-- ja prou agitat.
2. Quina utilitat té?
Aragonès vol fer servir l'informe com a base per bastir un gran acord a Catalunya entre les forces polítiques que defensen un referèndum. És el que ell mateix ha batejat com "l'acord de claredat", que pren el nom de la via quebequesa per la independència del Canadà. En aquest cas, una llei del govern federal --la llei de claredat-- va fixar les condicions d'un nou referèndum d'independència del Quebec que s'ha rebutjat dues vegades.
Aquest acord de claredat entre els partits seria el que Aragonès posaria sobre la taula de diàleg oberta amb el govern espanyol a partir dels acords d'investidura de Pedro Sánchez el 2019 per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Amb aquest gest, el president de la Generalitat vol pressionar el govern espanyol, assegut a l'altra banda de la taula, a mullar-se sobre quina seria la seva opció.
De moment, Aragonès convocarà els partits amb representació al Parlament per presentar-los les conclusions dels experts i debatre, entre les propostes, quina té més consens.
3. Quins suports pot tenir l'acord de claredat?
Tot i que Pere Aragonès voldria que a la seva iniciativa d'acord de claredat s'hi sumés tot l'independentisme i altres partits com els Comuns, que també són partidaris d'un referèndum, res fa pensar en un consens ampli entre els partits catalans.
D'entrada, només els Comuns van votar a favor d'una iniciativa com aquesta al debat de política general de l'any passat, quan Aragonès va fer la proposta formalment. Ara, però, els Comuns han rebut amb fredor l'informe del grup d'experts; diuen que l'han vist als mitjans de comunicació, però que ningú no els l'ha fet arribar.
Dins de l'independentisme, ni Junts ni la CUP veuen amb bons ulls la iniciativa del president de la Generalitat. Recelen que Aragonès vulgui liderar des de les institucions un debat que hauria de tenir un marc propi de coordinació i treball.
I pel que fa al PSC, no donarà suport a cap acord de claredat impulsat pel govern de Pere Aragonès, encara que sigui amb la negociació per la investidura en marxa, perquè consideren que un referèndum d'independència crearia divisió entre els catalans.
