Triar o no triar el professorat d'un centre: dues visions oposades de l'educació pública

Les últimes setmanes, el debat entre si s'ha de poder escollir o no els mestres i professors de cada escola i institut públics ha revifat.

Per Francesc Colomé -que va ser secretari de Polítiques Educatives amb el conseller Ernest Maragall, i redactor i coordinador de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) en el moment en què va ser aprovada, l'any 2009- poder configurar l'equip en funció del projecte educatiu de cada escola és clau.

De fet, això ho recull el popularment anomenat Decret de plantilles, que diu que la direcció d'un centre pot definir la plantilla i els perfils docents més adients pel projecte del centre. En realitat, pot escollir fins a la meitat del professorat amb places específiques com ara l'atenció a la diversitat o docents especialitzats en metodologies didàctiques concretes, com ara el treball per projectes.

Per Colomé aquest decret és una de les quatre peces clau de la LEC, juntament amb el decret d'autonomia als centres, el decret de direccions i el d'avaluació. Aquest últim encara per desenvolupar.

Així doncs, segons Colomé els projectes de centre són absolutament necessaris, especialment per temes com cultura de centre, disciplina, rutines i protocols. Defensa que és necessari un equip cohesionat i que avaluï de manera semblant, i que tot això és el que crea una cultura de centre que, si no hi és, acaba desmembrant el centre:

Detractors i defensors des del primer dia

El decret de plantilles es va aprovar el 2014 i durant tot aquest temps ha estat un estira-i-arronsa entre els qui el defensen i els qui creuen que s'hauria d'eliminar. De fet, ens recorda Colomé, ben bé només s'ha aplicat una vegada, perquè les places perfilades estan pensades perquè es converteixin en fixes. Tot i això, la majoria estan ocupades de manera temporal.

Davant les veus que denuncien que el decret promou favoritismes i que s'adjudiquin places a dit, Colomé argumenta: "Pot passar? D'acord, amb un percentatge petit pot passar. Però tinc una solució: tinc una inspecció, unes proves d'avaluació... puc avaluar i, per tant, puc saber si allò està funcionant o no." Colomé ho té clar:

Afegeix que si la possibilitat de cohesionar equips al voltant d'un projecte desapareix i es va a "una cosa atzarosa" l'escola pública està perduda, perquè la privada sí que ho farà.

Els sindicats denuncien favoritismes

Per la majoria de sindicats, però, aquest decret permet que s'assignin places a dit. Per això demanen que s'anul·li, una reclamació que fan des que es va aprovar.

Iolanda Segura, portaveu del sindicat majoritari de mestres, l'USTEC-Stes, és molt contundent, i assegura que el decret és utilitzat "d'una forma molt corrupta" perquè es creen llocs de treball específics que no responen ni a les necessitats de l'alumnat ni del centre:

Segura diu que no tenen comptabilitzats els casos. Assegura que no poden dir el volum perquè no es faciliten dades i tampoc recullen tots els casos. Tot i això, defensa que "només que n'hi hagi 10, és una cosa que no s'ha de fer perquè al final és prevaricació".

Per això remarca que cal suspendre aquesta norma. Diu que així s'evitaria que hi hagi docents que podrien estar treballant al costat de casa i han de desplaçar-se molt lluny. Considera que es vulneren els principis d'igualtat, transparència, antiguitat i mèrit, i que s'ha d'accedir a la feina seguint el número de borsa, i, en el cas dels funcionaris, per antiguitat.

Descarta que els projectes educatius els facin les direccions. Per Segura, els haurien de fer els claustres i així implicar-hi tothom. "El que ha de fer forts els centres públics és la democràcia dels centres, claustres forts per crear projectes que responguin a les singularitats de l'entorn i a les necessitats de l'alumnat, no als capricis d'una direcció", assegura.

Per a les direccions, una eina fonamental

Algunes direccions denuncien, des de fa setmanes, que el decret de plantilles s'està aprimant i temen que desaparegui. Sergi del Moral, director de l'Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal i membre de la Xarxa Futurs de l'educació, assegura que des de l' octubre no es poden fer entrevistes i no es poden crear nous perfils. "D'alguna manera, el que estem fent és extingir aquesta opció", lamenta.

El decret de plantilles permet als centres crear perfils específics de docents en funció del projecte educatiu de cada centre i, fins ara, també podien entrevistar a les primeres persones que els tocava, per llista d'oposicions, fer una substitució per baixes o places de llarga durada. Asseguren que aquest procés està en risc i, per tant, també posa en risc la continuïtat dels projectes.

Per Del Moral, aquesta norma permet que la realitat quotidiana dels centres no sigui una suma d'individualitats sinó un projecte col·lectiu.

Defensa que si no es pot escollir els mestres i professors que siguin més adients per a cada centre, el sistema no ajuda perquè "et porta al llibre de text que, vingui qui vingui, sabrà fer: pàgina 34... exercicis 4, 5 i 6".

Del Moral denuncia que aquesta manera de fer té "conseqüències educatives nefastes": poc interès en l'aprenentatge i aprenentatges superflus. Defensa la necessitat de tenir un equip cohesionat que comparteixi una visió de què vol dir aprendre i que tingui continuïtat.

Assegura que el decret de plantilles i el d'autonomia de centres anaven molt en aquesta línia i alerta: "Els nens segueixen tenint dramàticament poc interès en aprendre." D'aquí que el lema de l'Institut-escola Les Vinyes que dirigeix sigui "Aprendre importa".

"Els perfils hi són i hi seran"

Aquest curs toca revisar el decret de plantilles, però, des de la Conselleria d'Educació, asseguren que no està en perill.

Josep Maria Garcia Balda, director general de Professorat i Personal de Centres Públics, és contundent i afirma que "el missatge per part del departament és molt clar i és molt categòric: els perfils hi són i hi seran".

Afegeix que el decret de plantilles és un decret viu i que sí que hi ha d'haver algun canvi sobre com els perfils cohesionen amb el projecte educatiu de centre. Garcia Balda, a més, assegura que són imprescindibles per tenir projectes forts i millorar els resultats.

Pel que fa a les entrevistes als aspirants, Garcia Balda diu que només s'aturen durant el curs per poder fer assignacions de manera més àgil I perquè se'n feien molt poques, però afegeix que es reprendran i que són un recurs necessari.

Explica que el volum de docents ha crescut molt i des d'aquest octubre es fan assignacions cada dia, per això s'engega una prova pilot amb una nova aplicació per fer assignacions de places.

Davant la denúncia dels sindicats sobre suposades assignacions a dit, el director general de professorat diu que es pot donar en algun cas, però en general s'està fent un bon ús del decret de plantilles: "Males praxis n'hi poden haver. Estem parlant d'un volum de docents molt gran; ara, de manera generalitzada s'està treballant bé, les direccions estan treballant bé".

Segons dades del departament hi ha uns 300 docents destinats més enllà de la cinquena comarca que han escollit per treballar, 1.700 menys que el curs passat, d'un volum de més de 80.000 docents en plantilla.

Pel que fa a la polèmica per les adjudicacions de places que es van fer a l'estiu --que es van haver de repetir perquè es van assignar places a docents interins passant per davant dels que ja eren funcionaris-- Garcia Balda confia que el curs que ve no hi hagi un volum tant gran de mobilitat.

Assegura que es va haver de donar resposta a 57.000 peticions de canvi de centre, fruit del volum de nous funcionaris a qui se'ls havia d'adjudicar una plaça:

No se sap quants docents demanaran canvi de centre el curs que ve, però és poc probable que sigui un gruix d'aquestes dimensions.

"Ens sentim desprotegits i qüestionats"

"Desprotegits i qüestionats": així recollien el seu sentiment diverses direccions, docents i personal d'escoles públiques, en un manifest en defensa del decret de plantilles publicat arran de la polèmica per les adjudicacions de l'estiu passat, que van comportar la destitució del subdirector general de Plantilles, Provisió i Nòmines, Enric Trens.

El departament d'Educació va atribuir el desgavell a un error humà intencionat. Els signants del manifest van qualificar el fet d'apartar Trens com un "Tracte injust... que genera desconfiances profundes entre les persones que ocupem càrrecs directius". Alhora asseguraven que aquest fet amenaça l'autonomia de centres, i defensaven que "el decret de plantilles no promou cap arbitrarietat, ans al contrari: és una eina normativa que ens ajuda a construir equips més adequats i alineats amb els nostres objectius".

I carregaven contra el departament d'educació assegurant que "prioritza la veu dels sindicats per sobre de la de les direccions dels centres educatius". Per tot això, reclamaven la creació d'un espai col·legiat de les direccions per poder participar més activament en les decisions del departament, i la restitució de la imatge i la trajectòria professional de Trens.

Segons aquestes direccions, el canvi de places amb perfil específic a ordinàries, que es va fer a les assignacions d'estiu i que es van haver de repetir, ha afectat a gairebé 25.000 alumnes aquest curs. Asseguren que aquest alumnat no pot desenvolupar el projecte de centre que requeria tenir docents amb perfils específics.

A països com Finlàndia o Suècia, les direccions trien la totalitat del claustre

A Espanya i altres països com França o Itàlia, les direccions no trien el professorat. Són sistemes amb un model centralitzat, on la contractació la gestiona l'administració a partir d'un concurs d'oposicions. Es prioritza garantir la igualtat d'oportunitats per davant de l'autonomia de centres.

Als Països Baixos, Suècia, Finlàndia o Anglaterra, en canvi, els centres tenen més autonomia i poden seleccionar mestres i professors segons el seu projecte educatiu. A Finlàndia, per exemple, les escoles públiques fan saber les vacants que tenen a través de plataformes públiques, i els candidats els fan arribar el seu currículum. Després d'entrevistar-los, la direcció del centre proposa a qui vol contractar al seu ajuntament, que formalitza el contracte però, habitualment, no intervé en la tria.

Catalunya, amb la LEC i el decret de plantilles, té un sistema a mig camí entre les dues modalitats, un sistema que, des dels orígens, crea friccions entre dues visions oposades del que ha de ser l'educació pública.